Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Laboratori

Un mapa del patró de distribució de les escames en taurons actuals reconstrueix com van viure els primers vertebrats

Humberto Ferrón i Héctor Botella, investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, han demostrat l’estreta relació entre la forma i distribució de les escates (o escames) en el cos, i les diferents formes de vida dels taurons. El treball, publicat aquest dilluns en la revista científica 'Plos ONE', estableix les bases per conèixer l’ecologia de vertebrats extints amb ‘escamacions’ (distribució de les escames) semblants a les dels taurons actuals, i constitueix el primer pas per a la creació d’un atles d’escamació.

Humberto Ferrón (esquerra) i Héctor Botella.

Els investigadors han demostrat que els telodonts, un dels primers grups de vertebrats coneguts, eren ja molt diversos en termes ecològics al començament de la història evolutiva del grup. “Es componien d’espècies que habitaven les profunditats marines, nadadors molt actius, i fins i tot espècies que nadaven formant bancs o moles”, destaca Humberto Ferrón. Altres telodonts ja tenien escates per prevenir l’assentament de paràsits. Aquests fets suggereixen, segons l’expert, que el parasitisme i les conductes socials en vertebrats ja existien durant el període Silúric, fa més de 400 milions d’anys.

Per obtenir aquestes conclusions, els autors han estudiat el patró d’escamació (forma de les escates i distribució en el cos) en prop d’un centenar d’espècies de taurons. L’aplicació de diferents tècniques morfomètriques i estadístiques ha permès descriure de manera quantitativa l’estreta relació entre el patró d’escamació i les diferents maneres de vida en taurons actuals.

Segons Héctor Botella, “els taurons, més populars potser per les seues grans mandíbules, les seues dents tallants o els seus hàbits locomotors o reproductors, deuen en gran manera el seu èxit evolutiu a la plasticitat fenotípica de la seua pell, cosa que els ha permès dominar diferents ambients dels oceans des de fa més de 400 milions d’anys”.

“La pell d’un tauró és fascinant. Pot semblar llisa, però vista a uns pocs augments es revela com una estructura complexa, coberta per milers de petits denticles coneguts com a escates placoidees”, segons Botella. La morfologia, la distribució corporal i l’abundància és la que aporta informació rellevant sobre la seua manera de vida. La forma d’aquestes escates està estretament relacionada amb la funció que exerceixen. Per exemple, és possible diferenciar escates implicades en la protecció davant el frec, la prevenció de l’ancoratge de paràsits a la pell o reducció de la fricció amb l’aigua.

Els autors mostren també com aquesta informació és una eina molt útil per conèixer com era la manera de vida d’animals ja extingits, en concret en els grups de vertebrats més antics, i és d’interès per a paleontòlegs i zoòlegs.

Les conclusions de la recerca es podrien aplicar a la bioenginyeria, ja que conèixer millor la pell d’aquests animals pot ajudar a desenvolupar eines en enginyeria nàutica. Un exemple, segons Héctor Botella, són alguns vestits de bany (prohibits avui dia pel Comitè Olímpic) que imiten la pell de certs esquals i poden augmentar significativament la velocitat del nadador.

L’estudi publicat en Plos One, «Squamation and ecology of thelodonts», també aporta informació que pot ser valuosa en polítiques conservacionistes de certes espècies de taurons actuals, dels quals es desconeix l’ecologia, com els taurons que viuen a grans profunditats, observats en ben poques ocasions en el seu hàbitat natural i coneguts només a partir de captures.

Fins a la publicació d’aquest estudi, els treballs que havien tractat la manera de vida dels primers vertebrats eren molt escassos i la majoria es fonamentaven només en dades sedimentològiques.

Aquest treball constitueix una part important de la tesi doctoral d’Humberto Ferrón, dirigida per Héctor Botella, centrada en l’estudi de la manera de vida dels primers vertebrats. La recerca s’ha realitzat al llarg de tres anys amb diverses campanyes de camp i la visita a col·leccions de taurons i restes fòssils de diversos museus tant espanyols (Museu Cau del Tauró de l’Arboç, Tarragona; Museu de Zoologia de Barcelona; Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid), com internacionals (Museum für Naturkunde de Berlín, Queensland Museum de Brisbane, National Museum of Scotland o Australian Museum de Sidney). 

 

Grup de recerca

Humberto Ferrón i Héctor Botella pertanyen al grup de recerca Early Vertebrate Evolution Research-lab (http://www.evervalencia.es/), integrat en el Grup de Paleontologia i Biologia Teòrica de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. L’equip estudia l’origen i l’evolució primerenca dels primers vertebrats, així com el moment i el ritme de l’aparició dels diferents teixits i estructures esquelètiques. La seua recerca combina paleontologia tradicional amb estudis d’anatomia comparada i biologia del desenvolupament en organismes existents. L’estudi d’Humberto Ferrón i Héctor Botella ha rebut finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat, de la Generalitat Valenciana i del programa SYNTHESYS de la Unió Europea.

 

Article:

Ferrón HG, Botella H (2017) «Squamation and ecology of thelodonts». PLoS ONE 12(2): e0172781. doi:10.1371/journal.pone.0172781

 

Peu de foto:

1. Humberto Ferrón (esquerra) i Héctor Botella, en una campanya de treball a les costes de Nova Gal·les del Sud (sud-est d’Austràlia). Aquest litoral es caracteritza per la presència habitual del gran tauró blanc i perquè a les roques sedimentàries es troben abundants restes de vertebrats paleozoics.

2. Esquema d’un petit tauró (Scyliorhinus stellaris) en què es mostra l’escamació de diferents regions corporals. Il·lustració: Hugo Salais (HS Scientific Illustration).

Data d'actualització: 1 de març de 2017 11:59.

Imatges:
 
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies