Ascensión Doñate, Francisco Ródenas i Jorge Garcés, de l’Institut d’Investigació Polibenestar de la Universitat de València, han desenvolupat un model estadístic per predir el risc d’hospitalització de persones que pateixen malalties cròniques. En l’article publicat en la revista 'European Journal of Interdisciplinary Studies' asseguren que l’eina pot donar lloc a una nova organització de l’atenció en centres de salut valencians.

Per tal de reduir el risc d’hospitalització, el treball proposa que per garantir que estiguen cobertes les necessitats clíniques dels pacients calen equips multidisciplinaris. Així, “són igualment necessaris tant els infermers i les infermeres com les treballadores i treballadors socials”, afirmen els experts. La presència d’aquests equips més amplis a centres de salut ha d’implicar una atenció més individualitzada dels pacients, fet que es tradueix en una millora de la qualitat de vida d’aquestes persones i en una reducció del cost econòmic del tractament.

L’atenció i l’administració de malalties cròniques –aquelles amb una durada llarga i generalment de progressió lenta– són dos dels grans reptes dels actuals sistemes sanitaris. A Espanya, aquestes afeccions representen vora el 70% dels costos totals del sistema sanitari. En aquest context, l’atenció d’aquests pacients als centres d’atenció primerenca representa un primer pas per conèixer-los i tractar-los. L’anàlisi plantejada en l’article pretén organitzar d’una forma més individualitzada i eficient el sistema. 

Doñate, Ródenas i Garcés també destaquen que l’administració pública ha de proporcionar serveis socials no només per als malalts crònics, sinó també per als cercles socials que els són propers, com ara familiars i/o amics. Així, amb aquesta xarxa social de suport, junt amb una cura educativa i dirigida a l’autoadministració de l’atenció, els pacients esdevenen més conscients de la importància de controlar les seues afeccions i la situació implica una disminució d’hospitalitzacions. “A més, per afavorir aquesta disminució, caldria una atenció continuada i un seguiment regular de l’evolució dels pacients”, han apuntat els investigadors.  

El model estadístic plantejat pels experts incorpora diferents variables associades a la predicció del risc d’hospitalització d’aquest tipus de malalts: l’aspecte sociodemogràfic, les dades clíniques, l’ús previ de fonts sanitàries i la presència de cures pal·liatives. Aquesta última eina és especialment rellevant per als tècnics de Polibenestar, ja que té una relació molt directa amb el nombre de morts a hospitals i no és present fins ara en cap model de predicció elaborat des de la literatura científica en la matèria.

El model predictiu basat en l’anàlisi del funcionament del centre de salut de Burjassot, realitzat en tres fases, classifica en dos grups 450 pacients crònics amb malalties de cor, respiratòries i diabetis. D’una banda, el grup amb alt risc d’ingrés a hospitals, que representa el 84% de les persones analitzades, i per altra banda el grup amb baix risc d’hospitalització, que suposa el 16% dels pacients. Aquest fet comporta, segons els experts, la necessitat d’implementar un nou model per predir el risc d’ingrés, ja que gran part de les usuàries i els usuaris crònics d’aquest centre de salut necessitaven hospitalització.

Per tal de fer aquesta classificació, el model proporciona a cada pacient una puntuació compresa entre 0 i 1, assumint que hi ha risc elevat d’hospitalització a partir d’un valor major de 0,5. El projecte va ser desenvolupat entre el maig de 2014 i el novembre de 2015, i el grup de persones tenia una mitjana d’edat de 77 anys.

Article:

Ascensión Doñate Martinez, Francisco Ródenas Rigla, Jorge Garcés Ferrer: «Development of a Predictive Model of Elderly Patients at Risk of Future Hospital Admission at Primary Care Centres in Valencia (Spain)». European Journal of Interdisciplinary Studies. Jan-Apr 2017. Vol.7 Nr. 2