Una investigació internacional coordinada per Santiago Mas-Coma, membre expert de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a malalties parasitàries tropicals i catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València ha descrit l’origen de l’epidèmia d’esquistosomosi urogenital a Europa, així com les característiques del seu agent causal. L’estudi s’ha publicat a la revista 'Lancet Infectious Diseases' i s’ha desenvolupat junt amb centres multidisciplinaris de França, Espanya, Regne Unit i Bèlgica.

El treball, coordinat pel també director del Centre Col·laborador de l’OMS i del Centre de Referència de la FAO/Nacions Unides, adscrits a la Universitat de València, forma part de les seues responsabilitats com a coordinador general del Comitè de Resposta Ràpida a Amenaces per Malalties Parasitàries de la Federació Europea de Parasitologia.

L’esquistosomosi (Schistosomiasis) és una malaltia parasitària causada per doles –un tipus de vermes (helmints del grup dels trematodes) que es desenvolupen dins el sistema circulatori humà– i que és transmesa per caragols d’aigua dolça. És una de les malalties infeccioses més importants de la humanitat a causa de la seua gran morbiditat i per l’elevat nombre de persones infectades al món (més de dos-cents milions, dels quals el 85 % estan a l’Àfrica subsahariana).

L’article, “Outbreak of urogenital schistosomiasis in Corsica (France): an epidemiological case study”, demostra l’existència en pacients europeus de tres soques distintes de l’agent infecciós, Schistosoma haematobium, propi d’humans; Schistosoma bovis, propi del bestiar; i un híbrid dels dos. Els estudis indiquen una introducció de tots ells a Còrsega a partir del Senegal.

El professor Mas-Coma destaca la importància dels dos aspectes, atès que “la detecció del Schistosoma híbrid representa un toc d’atenció, ja que una eventual adaptació al bestiar europeu representaria un gran complicació per a les mesures de control d’aquesta malaltia a Europa”. L’esquistosomosi urogenital, de gran importància patològica per la seua capacitat de produir càncer a la bufeta urinària, sempre havia estat considerada com a específica d’humans, ço és, incapaç de desenvolupar-se en animals i per tant sense reservoris en la seua transmissió.

En el focus d’introducció de l’illa mediterrània de Còrsega s’han infectat molts turistes francesos, alemanys i italians, a més d’autòctons de l’illa, en una epidèmia que es va iniciar l’any 2011, no es va diagnosticar adequadament fins a mitjan 2014 i va continuar fins a l’estiu del 2015, quan es van produir els últims casos detectats, segons l’investigador valencià. “Haver esclarit l’origen geogràfic de la introducció resulta crucial, ja que ens permet prendre les mesures oportunes per evitar que la situació torne a repetir-se”, afegeix Mas-Coma.

El catedràtic de la Universitat de València destaca les característiques de la introducció d’una malaltia de transmissió vectorial i de característiques zoonòtiques per l’origen animal de l’agent híbrid. “Si analitzem les epidèmies dels últims anys, incloent les expansions epidèmiques actuals de dengue, chikungunya i zika, així como aquesta d’esquistosomosi i les de fascioliasi actuals a Àsia, totes elles comparteixen les dues característiques. L’ebola i els virus gripals aviaris i porcí són també zoonòtics, si bé de transmissió sense intervenció de cap vector. És evident, doncs, que ens trobem davant epidèmies en les quals fenòmens com ara la globalització i el canvi climàtic tenen un paper transcendental”, ha indicat Santiago Mas-Coma.

El director del Centre de Referència de FAO/Nacions Unides adscrit a la Universitat de València remarca la rapidesa amb què s’ha actuat des del moment que s’identifica per primera vegada la infecció d’un pacient per Schistosoma a Europa, el 2014, i la disposició immediata dels centres d’Espanya, Regne Unit i Bèlgica de col·laborar amb França en aquesta iniciativa, fins i tot sense disposar de fons per a aquest objectiu concret.

Aquesta absència de finançament dels diferents organismes és un aspecte per destacar quan ho comparem amb la situació actual del zika, en què diversos organismes internacionals han respost aportant fons d’investigació de manera immediata. “Ens queda un camí encara per recórrer, però és evident que del que ha passat amb l’ebola hem aprés tots”, acaba Mas-Coma.

“La iniciativa conjunta europea continua, ja que cal analitzar quines són les zones al sud d’Europa a través de les quals pot tornar a introduir-se aquesta malaltia, atesa la presència dels caragols vectors transmissors i les característiques mediambientals, climàtiques i d’immigració adequades”, segons l’expert.

A Espanya, la Red de Investigación Cooperativa en Enfermedades Tropicales (RETICS) del Ministeri de Sanitat és qui lidera els estudis multidisciplinaris sobre el tema. El Centre d’OMS i FAO/UN de la Universitat és el centre expert en la Comunitat Valenciana. Aquests treballs s’estan duent a terme, a més, en col·laboració amb la seu central de l’OMS a Ginebra i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties d’Estocolm.

Article:

Boissier J. et al. Outbreak of urogenital schistosomiasis in Corsica (France): an epidemiological case study. Lancet Infectious Diseases, published online May 16, 2016

http://dx.doi.org/10.1016/S1473-3099(16)00175-4

Peu de fotografia:

Santiago Mas-Coma, catedràtic de Parasitologia de la Universitat de Valencia, a l’ONU