Logo de la Universitat de València Logo Unitat de Cultura Científica i de la Innovació - Càtedra de Divulgació de la Ciència Logo del portal

Un investigador de la Universitat de València participa en el descobriment internacional d’un potencial tractament de la sèpsia

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 2 de maig de 2016
Luis Martínez

Investigadors de l’Escola Icahn de Medicina en el Mont Sinaí (Nova York), en col·laboració amb els d’altres institucions, entre les quals hi ha Luis Martínez-Gil, de la Universitat de València, han informat que petites dosis d’un medicament contra el càncer podrien controlar la resposta immune de la sèpsia, afecció per la qual moren actualment centenars de milers de persones al món. La recerca ha sigut publicada en la prestigiosa revista Science aquest dijous.

L’estudi «Topoisomerase 1 inhibition suppresses the transcriptional activation of innate immune responses and protects against inflammation-induced death», demostra tant en laboratori com en models animals que petites dosis d’un inhibidor de la topoisomerasa I (Top I) poden disminuir la resposta inflamatòria aguda que es produeix enfront de certes infeccions, cosa que permet alhora una resposta immune normal en l’organisme per a combatre la malaltia. El nou tractament podria beneficiar milions de persones que es veuen afectades per infeccions i pandèmies.

Luis Martínez-Gil, actualment investigador Juan de la Cierva a la Universitat de València i coautor del treball, explica: “El desenvolupament d’una aproximació nova va ser clau per trobar un ús alternatiu als inhibidors de la Top1 i el nostre treball demostra el valor d’una recerca capdavantera i arriscada”. L’investigador, que va participar en l’estudi durant la seua estada postdoctoral a l’Escola Icahn de Medicina en el Mont Sinaí i que la va enllestir a la Universitat, detalla que és “el primer tractament específic de la resposta inflamatòria incontrolada que es produeix enfront d’infeccions amb determinats patògens”.

L’investigador responsable del treball publicat, Ivan Marazzi, professor del Departament de Microbiologia de l’Escola Icahn de Medicina en el Mont Sinaí, explica que el tractament podria controlar no solament la sèpsia –producte d’infeccions hospitalàries en pacients amb un sistema immune feble–, sinó també nous atacs al sistema immune, que són producte d’infeccions per nous ceps de la grip o pandèmies com la de l’ebola. “Els nostres resultats suggereixen que una teràpia basada en un inhibidor de la Top1 podria salvar milions de persones afectades per sèpsies, pandèmies i deficiències congènites associades amb episodis d’inflamació aguts, la qual cosa es coneix com a tempesta inflamatòria. Aquestes tempestes ocorren quan el cos no sap com ajustar el nivell d’inflamació adequat per, d’una banda, reprimir la infecció, però també no danyar l’organisme mateix”. 

La sèpsia està causada per una excessiva resposta de l’hoste a una infecció, fet que provoca una fallada multiorgànica i posteriorment la mort. Amb un índex de mortalitat entre el 20 i el 50%, la sèpsia és la desena causa de mortalitat als Estats Units i és responsable de més morts que el virus de la sida i el càncer de mama. 

“Fins ara no hi havia un tractament específic contra la sèpsia més enllà del tractament de la infecció que causa la tempesta inflamatòria”, apunta el doctor Marazzi. “Aquest tractament es necessita desesperadament”, diu. Per exemple, la sèpsia és una de les primeres causes mortals en nounats i xiquets. “El xoc sèptic i la destrucció de teixit pulmonar poden ocórrer quan un xiquet pateix pneumònia causada per la coinfecció amb un virus i un bacteri, fins i tot quan s’utilitza teràpia antibiòtica. La gent gran és també especialment vulnerable a la sèpsia.”

Seguint el repte llançat pels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units per trobar nous usos a medicaments ja existents, l’equip investigador del que també formava part l’ara investigador de la Universitat de València, Luis Martínez-Gil, va fer servir un assaig cel·lular per trobar candidats que pogueren disminuir la resposta inflamatòria. El que van descobrir és que els medicaments contra el càncer del grup d’inhibidors de la Top1 –quatre dels quals han sigut ja aprovats per al seu ús en diversos tipus de càncer– són capaços de blocar un grup de gens inflamatoris que s’activen en cèl·lules immunes en combatre la infecció.

 

Dosi 50 vegades inferior a la que es fa servir en quimioteràpia

L’equip investigador va trobar que n’hi havia prou amb l’ús d’un inhibidor de Top1 a una dosi 50 vegades menor que la que es fa servir en quimioteràpia per recuperar el 70-90% dels ratolins d’una tempesta inflamatòria mortal causada per una infecció bacteriana, fallada hepàtica o una coinfecció virus-bacteri. El tractament, aparentment, no va produir efectes secundaris. També es va provar el tractament en cèl·lules infectades amb grip, ebola i altres infeccions microbianes (virus i bacteris) que sobreestimulen el sistema immune per trobar que el compost és capaç de modular la perillosa resposta inflamatòria. 

Aquest estudi, que ha donat lloc al treball publicat en la revista Science, ha estat finançat pels Instituts Nacionals de Salut del Departament de Salut dels Estats Units i pel Departament de Defensa. 

 

Investigador a la Universitat

La recerca de Luis Martínez-Gil se centra en l’estudi de les interaccions entre virus i els seus hostes, i la seua aplicació en el desenvolupament i la millora d’antivirals i vacunes. La seua tesi doctoral, a la Universitat de València, la va dirigir Ismael Mingarro, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular. Actualment treballa en la identificació d’interaccions proteïna-proteïna entre el virus Nipah i el seu hoste (cèl·lules humanes) amb l’objectiu d’identificar noves dianes per al disseny d’antivirals.

 

Els coautors de l’article són Alex Rialdi, Laura Campisi, Nan Zhao, Arvin Cesar Lagda, Luis Martínez-Gil, Megan Edwards, Giorgi Metreveli, Nicole Bouvier, Chris Basler, Adolfo García-Sastre, Zuleyma Peralta, Romain Fenouil, Stefan Jordan, Harm vanBakel, Miriam Merad i Jian Jin (de l’Escola Icahn de Medicina en el Mont Sinaí). Colette Pietzsch i Alex Bukreyev de la Branca de Medicina de la Universitat de Texas, Galveston; Jessica Sook Yuin Ho de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular, Singapur; Xiaoting Chen i Matthew Weirauch del Centre Mèdic de l'Hospital Infantil de Cincinnati; Cesar Munoz-Fontela de l'Institut Heinrich Pette, Institut Leibniz de Virologia Experimental, Hamburg, Alemanya; Sven Heinz de la Universitat de Califòrnia, San Diego; i Chris Benner de l'Institut Salk d'Estudis de Biologia, La Jolla, CA.

 

Article:

 

«Topoisomerase 1 inhibition suppresses the transcriptional activation of innate immune responses and protects against inflammation-induced death». A. Rialdi et al., Science 10.1126/science.aad7993 (2016)

 

Peu de fotografia:

 

Luis Martínez-Gil, actualment investigador Juan de la Cierva en la Universitat de València