Una investigació de la Universitat de València sobre la censura durant la traducció audiovisual (TAV) aposta per la transparència en el doblatge, la subtitulació i en qualsevol altra modalitat de traducció audiovisual. El treball de Mabel Richart-Marset analitza els factors que determinen la traducció, en aquest cas del doblatge des de l’anglès a l’espanyol, d’una escena de la pel·lícula d’animació' Shrek The Third/Shrek Tercer' (Chris Miller i Raman Hui, 2007), on la correcció política es converteix en un factor de censura.
Mabel Richart-Marset, professora de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, proposa un mètode, l’anàlisi genètica del doblatge, com l’única eina que garanteix una transparència quasi absoluta de tot el procés i permet identificar els responsables dels actes de manipulació i censura. L’anàlisi del film permet a la investigadora concloure les raons de correcció política i autocensura que s’hi donen, i com es tracta d’una situació relacionada amb la moralitat-legalitat del moment històric en què sorgeix el text audiovisual a Espanya, i com aquest ha determinat l’autocensura de l’agent traductora.
Es tracta d’unes al·lusions a l’assetjament escolar o bullying en el text original estatunidenc, com la pràctica dels wedgies i els swirlies, unes bromes pesades a estudiants novells o amb debilitat psíquica i/o física consistents a apujar-los els calçotets fins a introduir-los entre les natges, o ficar-los el cap a l’inodor, respectivament. En aquest punt, la traductora del film apunta que avui la qüestió de l’assetjament no admet bromes, ja que la pel·lícula s’adreça a un públic infantil i juvenil. Per a atenuar el significat dels conceptes, la traductora posa al seu lloc xiclets i mocs apegats al seient d’un dels personatges.
Enfront d’aquesta manipulació en el pas d’un text a l’altre, Richart assenyala que aquest fet és un exemple de com l’ideologema —la capacitat que té un text d’absorbir l’altre i modificar-lo atenent raons polítiques, culturals, socials i ideològiques, entre moltes altres— i la contradicció entre textos diferents, pot alterar-ne profundament el significat. “La proposta de traducció no solament manipula el text d’origen, sinó que provoca una imatge falsa de la realitat. No seria gens desgavellat referir-s’hi en termes de censura”, diu l’experta en l’article “La censura de la corrección política: la traducción audiovisual a escena”, publicat en la revista Quaderns de Filologia.
El pas següent en el procés de la traducció audiovisual, quan el text traduït passa a l’agent ajustador, revela, també, com es rebutja aquesta proposta i s’impedeix l’autocensura de la traductora respecte a la paraula wedgies i s’adapta com a estirar dels calçotets. Els swirlies (el cap dins de l’inodor) continuarà negat-censurat en la fase d’ajust. El resultat final mostra, en paraules de la investigadora de la Universitat de València, que el text anglès i la seua versió espanyola “mantenen una determinada relació d’equivalència” en la qual, però, “s’ha modificat de forma radical el sentit de conceptes relacionats amb parts del cos genitoanals, donant lloc a una traducció no absenta d’ironia, prou allunyada, malauradament, del text audiovisual original”.
“Tot el col·lectiu que treballem en la comunitat acadèmica o professional de la traducció audiovisual –professors, traductors, ajustadors, directors de doblatge, audiodescriptors, subtituladors, etc.–, tenim l’obligació professional i moral [...] de vetlar per una traducció sense censura, perquè en fer això estarem, sens dubte, protegint la nostra societat”, afirma Mabel Richart.
Accés a documentació: la caixa negra del doblatge i la subtitulació
Per garantir la transparència en el procés de traducció, cal disposar del que la investigadora anomena caixa negra del doblatge i subtitulació, on es troben els documents generats durant el procés de traducció audiovisual. Un dels aspectes que dificulta l’anàlisi del procés d’adaptació d’un text és la censura exercida per agents “externs” de la TAV com la productora, els estudis de doblatge o les cadenes de televisió, entre d’altres. A ella han de fer front els investigadors i les investigadores per accedir a la documentació generada en el procés de traducció audiovisual i especialment en el doblatge de qualsevol pel·lícula estrangera a l’espanyol. La major part de les vegades, els continguts d’aquesta caixa negra es guarden amb pany i clau, i això impedeix també al públic en general accedir-hi.
Mabel Richart-Marset és professora de la Universitat al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, on imparteix classes d’interpretació de conferències en el Grau de Traducció i Mediació Interlingüística. Participa en el Màster en Traducció Creativa i Humanística de la UV, on fa classe de cinema i literatura. També coordina l’àrea de Traducció i Interpretació del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, i és professora invitada en diverses universitats dels Estats Units.
Doctora en Comunicació Audiovisual, és autora de cinc llibres i nombrosos articles sobre estudis fílmics, traducció audiovisual, interpretació de conferències i anàlisi del discurs. Entre els seus llibres destaquen La alegría de transformar: teorías de la traducción y teoría del doblaje (Tirant lo Blanch 2009), Fraseología y traducción: una semiótica difusa (PUV 2010) i Ideología y Traducción. Por un análisis genético del doblaje (Biblioteca Nueva 2012).
Article:
