Logo de la Universitat de València Logo Unitat d'Igualtat Logo del portal

E
Empoderament Terme encunyat en la IV Conferència Mundial de les Dones de Beijing (Pequín) en 1995, per a referir‐se a l'augment de la participació de les dones en els processos de presa de decisions i accés al poder. Actualment esta expressió comporta també una altra dimensió: la presa de consciència del poder que, individual i col∙lectivament, ostenten les dones i que té a veure amb la recuperació de la seua pròpia dignitat com a persones.
Espai públic-Espai privat

L’espai públic és el gestionat majoritàriament per barons. S’identifica amb l’espai privat de l’activitat, on te lloc la vida laboral, social, política, econòmica; és el lloc de participació en la societat i del reconeixement (àmbit productiu). La naturalesa de l’espai privat, en canvi, s’inscriu en una dimensió propera a allò propi, a allò singular, quedant com l’espai, o situació, susceptible de possibilitar la condició d’estar amb un/a mateixa, de manera creativa o reflexiva (...) la privacitat apareix en la història com a sinònim del culte a la individualitat. La privacitat adopta dos significats:

  • Com apropiació de sí mateix/mateixa que marca la idea inefable de privacitat.
  • Com a privació (de sí mateix/mateixa). Aquest contingut limitatiu s’identifica amb l’àmbit domèstic (...) que es redueix a una presència continuada i atenta als assumptes dels i les altres. (Soledad Murillo).
Espai domèstic S’identifica amb l’espai on té lloc la criança, els afectes i la cura de persones dependents, és a dir, és el lloc on es cobreixen les necessitats personals. Aquest espai és el que coneix la dona com a la seua màxima responsable. (Soledad Murillo:).
Estereotips Són conjunts de creences o imatges mentals molt simplificades i amb pocs detalls sobre un grup determinat de gent que són generalitzats a la totalitat dels membres del grup. El terme sol usar‐se en sentit pejoratiu, ja que es considera que els estereotips són creences il∙lògiques que només poden ser desmuntades per mitjà de la sensibilització, la reflexió i sobretot l'educació. (Secretaria Tècnica del Projecte Equal, 2007).
Estratègia dual (Integració de la perspectiva de gènere/transversalitat) Integrar sistemàticament les situacions, prioritats i necessitats respectives de dones i homes en totes les polítiques, amb vista a promoure la igualtat entre homes i dones i recórrer a totes les polítiques i mesures generals amb la finalitat específica d'aconseguir la igualtat, tenint en compte activament i obertament, des de la fase de planificació, els seus efectes en les situacions respectives d'unes i altres quan s'apliquen, supervise i avaluen [comunicat de la Comissió COM9667 final de 21.2.1996).
Estudis sobre l'ús del temps Són els estudis i investigacions que mostren la desigual distribució entre dones i homes respecte la càrrega total del treball. Una desigualtat que es posa de manifest a través de l’ús desigual del temps que perjudica, primordialment, a les dones adultes de les societats del benestar, la conseqüència de la qual és que els homes són els principals beneficiaris d’eixe ús desigual del temps. Aquests estudis mostren la falta d’equitat que aquestes societats del benestar toleren i que serveixen per a recordar les limitacions de les polítiques socials de l’Estat del Benestar que no sempre són tingudes en compte (Teresa Torns).
Ètica de la cura L’ètica de la cura te el seu origen en la crítica que realitza a l’ètica de la justícia i als fonaments bàsics que la sustenten sobre el subjecte moral, l’elaboració del judici moral i la delimitació de l’àmbit moral. L’ètica de la cura, seguida per les dones, consisteix en jutjar tenint en compte les circumstàncies personals de cada cas. Està basada en la responsabilitat per la resta de persones (…). No actuar quan algú ho necessita es considera una falta. Aquesta ètica entén el món com una xarxa de relacions i allò important no és el formalisme, sinó el fons de les qüestions sobre les que s’ha de decidir (Nuria Varela).

F
Feminisme El feminisme té els seus referents teòrics propis que es remunten a la Il∙lustració. És un pensament d'igualtat, o en altres paraules, és una tradició de pensament polític, amb tres segles d'antiguitat, que sorgeix en el mateix moment en què la idea d'igualtat i la seua relació amb la ciutadania es plantegen per primera vegada en el pensament europeu. Admesa la igualtat de tots els éssers humans, quina raó hi ha perquè la meitat dels éssers humans, totes les dones, no tinguen els mateixos drets reconeguts que té el col∙lectiu complet humà? aquesta interrogació és l'origen del pensament feminista (Amèlia Valcárcel).El feminisme constata la desigualtat per raó de sexe que comporta una situació d'inferioritat sociocultural de les dones enfront dels homes. Aquest fet li porta a reclamar i a defendre la igualtat de dret d'oportunitats dels sexes. La reivindicació de drets per a les dones parteix de la desigualtat de drets de les dones al llarg de la Història en les lleis que els regulaven i en les relacions socials. El feminisme suposa, per tant, una forma diferent de mirar i entendre el món, el poder i les relacions entre els sexes. El feminisme no és un corrent de pensament monolític sinó que presenta distints corrents, a més d'haver anat evolucionant al llarg del temps (www.educastur.princast.es).
Feminisme de la diferència Corrent que es posiciona en la no equiparació ni superació de la dualitat d’un gènere a l’altre sinó més bé en el desenvolupament de la diferencia genèrica femenina en tots els ordres simbòlics.(…) Argumenta que el lloc que ocupem al món i que ens defineix, no està únicament determinat per l’espai que ens ofereix la societat sinó també pel nostre cos de dona amb la seua estructura i els seus cicles vitals que determinen d’alguna manera la nostra mirada sobre el món. Les seues màximes exponents són la psicoanalista francesa Luce Irigaray. A Espanya és important mencionar a Victoria Sendón de León (“Sobre diosas amazonas y vestales”) y a Milagros Rivera Garretas (“Nombrar el mundo en femenino. Pensamiento de las mujeres y teoría feminista”). (Vocabulario Violeta. Ciudad de Mujeres. http://www.ciudaddemujeres.com/vocabulario/A‐H.htm).
Feminisme de la igualtat Moviment que arranca de la reclamació històrica de les dones als segles XVII i XVIII i que es plasma en la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadania d’Olympe de Gouges (Francia, 1791) i en la reivindicació dels drets de les dones de la dona de Mary Wollstonecraft (Inglaterra, 1792), on es reivindica el dret a ser reconegudes en peu d’igualtat respecte els homes. Es recolza en la definició d’igualtat, solidaritat i llibertat, entesa com autonomia personal i respecte cap a l’altre i l’altra. Denúncia l’elaboració de diferències de gènere, construïdes per la raó patriarcal com a categories naturals, quan en realitat són constructes socials i culturals. Les polítiques de la Unió Europea i dels països democràtics es fonamenten en aquesta idea d’igualtat i feminisme. Feministes representatives d’aquesta corrent són Simone de Beauvoir i Seyla Benhabib o les espanyoles Celia Amorós (Hacia una crítica de la razón patriarcal, 1985) y Amelia Valcárcel (Sexo y filosofía. Sobre mujer y poder,1991). (Vocabulario Violeta. Ciudad de Mujeres. http://www.ciudaddemujeres.com/vocabulario/A‐H.htm).
Feminisme dialògic El feminisme dialògic és un enfocament teòric que supera el feminisme de la igualtat i el de la diferència i que es construeix a partir de la pluralitat de veus de totes les dones que decideixen, mitjançant el diàleg igualitari què volen i cóm ho volen (M. Soler).L’aprenentatge dialògic es converteix així en un element essencial per a fer avançar les propostes de l’aprenentatge cooperatiu cap a opcions més compromeses amb un model d’escola coeducatiu i plural que busque una major igualtat d’oportunitats per a totes i tots (Joan Traver).

G
Gènere Concepte que fa referència a les diferències socials (per oposició a les biològiques) entre homes i dones que han sigut apreses, canvien amb el temps i presenten grans variacions tant entre diverses cultures com dins d'una mateixa cultura. (Glossari de termes relatius a la igualtat entre homes i dones. Comissió Europea, 1998).La IV Conferència Mundial sobre la Dona celebrada en Beijing (1995) va adoptar el concepte de gènere declarant que “el gènere es refereix als papers socials construïts per a la dona i l'home assentats basant‐se en el seu sexe i depenen d'un particular context socioeconòmic, polític i cultural, i estan afectat per altres factors com són l'edat, la classe, la raça i l'ètnia”.
Perspectiva de gènere Permet analitzar i comprendre les característiques que defineixen les dones i als homes, així com les seues semblances i diferències. Analitza les possibilitats i oportunitats d'ambdós, les seues expectatives, les complexes i diverses relacions socials que es donen entre ambdós gèneres, així com els conflictes institucionals i quotidians que han d'afrontar i les maneres en què ho fan (Agència Espanyola de Cooperació Internacional, 2007). La perspectiva de gènere suposa considerar sistemàticament les diferents condicions, situacions i necessitats en què viuen dones i homes, en totes les polítiques i en els moments de la intervenció: diagnòstic, planificació, execució i avaluació (IV Conferència Mundial de la Dona, Beijing 95).