Logo de la Universitat de València Logo Unitat d'Igualtat Logo del portal

I

Igualtat de sexe

[Veure Discriminació per raó de sexe]

 La igualtat de sexe s'entén com una relació d'equivalència en el sentit que les persones tenen el mateix valor, independentment dels caràcters o actituds que se'ls associen per ser dones o homes. És un dret fonamental que es recolza en el concepte de justícia social. Implica, per tant l'absència de tota forma de discriminació per raó de sexe.
Igualtat d'oportunitats Principi que pressuposa que homes i dones tinguen les mateixes garanties de participació plena en totes les esferes. És un concepte bàsic per a l'aplicació de la perspectiva de gènere, ja que busca beneficiar per igual a homes i dones, perquè aquests i aquestes puguen desenvolupar plenament les seues capacitats i millorar les seues relacions (tant entre ambdós sexes, com amb l'entorn que els rodeja).La igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes és un principi informador de l'ordenament jurídic i, com a tal, s'integrarà i observarà en la interpretació i aplicació de les normes jurídiques (LOIEMH, art. 4).
Impacte de gènere Consisteix a identificar i valorar els diferents resultats i efectes d'una norma o una política pública en l'un i l'altre sexe, a fi de neutralitzar els mateixos per a evitar els seus possibles efectes discriminatoris.Decisions que pareixen no sexistes poden tindre un impacte diferent en les dones i en els homes, encara que aquesta conseqüència no estiguera prevista ni es desitjara. Per això es procedeix a una avaluació de l'impacte en funció del gènere per a evitar conseqüències negatives no intencionals i per a millorar l'eficàcia de les polítiques (Guia per a l'avaluació de l'impacte en funció del gènere UE).Espanya va aprovar la Llei 30/2003 de 13 d'octubre sobre mesures per a incorporar la valoració d'impacte de gènere en les disposicions normatives que elabore el Govern, exemple que han seguit la majoria de les comunitats autònomes.
Indicadors de gènere o indicadors d'igualtat Els indicadors de gènere tenen la funció de fer visibles els canvis socials en termes de relacions de gènere al llarg del temps. La seva utilitat consisteix en mostrar la situació específica de les dones i els homes, així com els canvis que es produeixen en els dos grups de població (…). El coneixement que aporten aquests indicadors suposa una aproximació a la situació de les dones i els homes, així com la influència de factors determinats que expliquen diferències de comportaments, actituds i valors entre ambdós sexes (…). Són unes eines imprescindibles per a la planificació de les polítiques, tant per preveure i emprendre accions com per avaluar altres paràmetres orientatius sobre la situació actual de les dones (Cristina Carrasco).
Indicadors no andocèntrics o sensibles a la diferència sexual Un sistema d’indicadors no androcèntric s’hauria d’orientar en ambdós sentits. D’una banda, indicadors que reflecteixin l’evolució de la situació de les dones en el que hem denominat la igualtat en masculí (per exemple, taxa de participació laboral); i d’una altra, indicadors que reflecteixin canvis en l’expressió de la ideologia patriarcal (per exemple, canvis reals en la segregació per sexe del treball donant valor al treball de cura) (Cristina Carrasco).
Invisibilitat Al llarg de la història les dones i les seues aportacions han sigut negades i ocultades. La història de la humanitat s'ha construït des de la visió androcèntrica del món que exclou a les dones, arribant ni tan sols anomenar‐la (d'ací, per exemple, la utilització dels termes masculins com genèrics teòricament globalitzadors, l'única realitat de la qual és que oculten i exclouen la presència de les dones). Aquesta invisibilitat de les dones es deu a la desigualtat entre homes i dones que parteix de la superioritat dels uns sobre les altres. Per a canviar aquest món androcèntric i patriarcal és necessari recuperar la història de les dones, tant pel que fa a dones singulars com a totes les aportacions que les dones han fet des de les seues distintes mirades i realitats quotidianes. (www.educastur.princast.es).

LL
Llistes cremallera Llistes electorals en les que s’alternen homes i dones en tota la llista. La fórmula més exacta és el 50%, però per extensió també es considera la fórmula 60/40, ni més del 60% d’un sexe ni menys del 40% de l’altre. Amb les llistes cremallera s’aconsegueix que la presència de les dones als òrgans de representació no depenga ni de a voluntat d’una persona (...), ni de les decisions dels partits polítics, sinó directament de la Llei Electoral (A. Rubiales).

M

Mainstreaming de gènere

[Veure Transversalitat]

 Sol traduir‐se per transversalitat: l'organització (la reorganització), la millora, el desenvolupament i l'avaluació dels processos polítics, de manera que la perspectiva d'igualtat de gènere s'incorpore a totes les polítiques, a tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment involucrats en l'adopció de mesures polítiques. (Informe final de les activitats del Grup d'especialistes en mainstreaming (EG‐SMS),Consell d'Europa, Sèrie Documents, número 28, 1998).
Model d'igualtat en femení Model que té com a objectiu la qualitat de vida de tota la població. Això requereix la plena integració dels homes en les activitats no remunerades. Atès que aquestes activitats requereixen una dedicació variable al llarg de la vida activa, l'estructura sociolaboral ha d'adequar‐se a les necessitats homes i dones que assumeixen en condicions d'igualtat el treball familiar domèstic, que permet realitzar l'activitat mercantil i no mercantil, mantenint un equilibri harmònic per a totes les persones.
Model d'igualtat en masculí Té com a objectiu la igualtat en la participació al mercat laboral. Representa que les dones anirien progressivament integrant‐se en el mercat de treball, participant en l'ocupació en igualtat de condicions amb els homes. La idea és que les dones s’ “igualen” als homes respecte al que ha sigut l'activitat bàsica per als mateixos. Ara bé, el model de participació masculí implica llibertat de temps i acció per a dedicar‐se al mercat; per tant, queda poc espai per a activitats relacionades amb l'atenció de les persones.

P
Patriarcat Forma d'organització social, política i econòmica apareguda en les societats agràries on alguns barons adults dominen a dones i xiquets a fi de transmetre la propietat i assegurar la filiació legítima dels fills. Les dones són confinades en l'espai privat i a la funció reproductora, mentre que els barons es reserven l'espai públic. En el seu sentit literal significa Govern dels pares. Els debats sobre el patriarcat van tindre lloc en distintes èpoques històriques, i van ser represos en el segle XX pel moviment feminista dels anys seixanta en la busca d'una explicació que donara compte de la situació d'opressió i dominació de les dones i possibilitaren el seu alliberament. Gerda Lerner (1986) ho ha definit en sentit ampli, com “la manifestació del domini masculí sobre les dones i xiquets/es de la família i l'ampliació d'eixe domini sobre les dones en la societat en general. Les teoritzacions sobre patriarcat van ser essencials per al desenvolupament dels distints corrents del feminisme, en les seues versions radical, marxista i materialista, entre altres (www.amnistiapr.org/educacion/presentaciones/glosarioterminos.pdf).
Plans d'Igualtat Els plans d'igualtat fixaran els objectius d'igualtat a aconseguir, les estratègies i pràctiques a adoptar per a la seua consecució, així com l'establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius fixats (LOIEMH, art. 46.1). Sorgeixen en la Unió Europea per a fomentar la igualtat entre dones i homes. També es denominaven Pla d'Igualtat d'oportunitats. Tant l'Estat com les comunitats autònomes els han aprovat. Poden ser de caràcter general per a totes les polítiques de l'Estat, la Unió Europea o les comunitats autònomes, o també per a les empreses i administracions públiques.

Principi d'igualtat de tracte entre dones i homes

[Veure Discriminació]

 Principi informador d'ordenament jurídic que s'integra en ell i ha d'observar‐se en la interpretació i aplicació de les normes jurídiques. Suposa l'absència de tota discriminació per raó de sexe, ja siga directa o indirecta. S'utilitza el terme discriminació de sexe per a al∙ludir a una situació en què una persona o un grup de persones rep un tracte diferenciat quant al seu sexe, la qual cosa condicionarà que li siguen reconeguts més o menys drets i oportunitats.
Polítiques d'igualtat d'oportunitats Les polítiques d’igualtat es defineixen “com el conjunt de les decisions, objectius i mesures adoptades per les institucions públiques en relació amb el foment de la igualtat entre dones i homes i amb la millora de la situació socioeconòmica, política i cultural de la dona” (María Bustelo i Emanuela Lombardo).