Logo de la Universitat de València Logo Unitat d'Igualtat Logo del portal

S

Segregació horitzontal

 Concentració de dones i/o homes en graus i nivells específics de responsabilitat, d’ocupacions o opcions acadèmiques i/o formatives. En l’elecció influeix més el rol de gènere, que la lliure opció personal. (www.recursosmujeres.org).
Segregació vertical Exclusió de les dones dels llocs directius i adhesió de les mateixes a les activitats de menor prestigi en les institucions. Aquesta infrarrepresentació de les dones en càrrecs superiors i la seua sobrerrepresentació en càrrecs de menor nivell es repeteix entre ocupacions, entre sectors, opcions acadèmiques i formatives, etc. (Marta Martín Llaguno).
Sexisme Terme que refereix a la suposició, creença o convicció que un dels dos sexes és superior a l'altre. Normalment és expressat en un context de certs comportaments i estereotips tradicionals basats en el sexe, els quals resulten ser un conjunt de pràctiques discriminatòries cap als membres del suposat sexe inferior. L'ús més freqüent es refereix a la convicció de la superioritat del baró respecte a la dona (Glossari de termes. Roma: IPS, 1997). Mecanisme pel qual es privilegia un sexe sobre un altre. Conceptes i conductes patriarcals que manté en situació d'inferioritat i subordinació al sexe femení. Està present en totes les formes de la vida social i tots els àmbits de les relacions humanes, és a dir, les formes pràctiques d'actuar (Glossari feminista Universitat Nacional del Comahue).
Sexisme en el llenguatge El llenguatge és com un mirall que reflecteix la societat que l’utilitza; una eina que vehicula el nostre pensament, organitzant‐lo i estructurant‐lo, incorporant creences, valors, prejudicis i estereotips. Per això, la persistència de pràctiques discriminatòries en l’ús de llenguatge no és cap altra cosa que un senyal de la presència generalitzada de sexisme en la nostra cultura. L ‘asimetria entre els conceptes masculins i els femenins, el genèric masculí com a pretès universal o l’exclusió de les dones en tant que subjectes del discurs, són els principals biaixos discriminatoris en l’ús del llenguatge (Eulàlia Lledó).
Sistema sexe-gènere Sistema sociocultural a través del qual s'associa al sexe reproductiu un conjunt de valors, creences i actituds. Tradicionalment les dones, a Occident, s’han associat a conceptes com la sensibilitat, dolçor, bellesa, espai interior, altruisme, paciència, família, etc. I aquestes característiques són assumides com naturals per la societat. De forma oposada i complementària s'adjudica a l'home les característiques de proveïdor, conquistador, caçador, agressiu, amo de l'espai públic, etc. Des d'ací es construeix una relació simbòlica desigual de la dona privada i dèbil i l'home públic i fort en un joc de sotmetiment‐dominació. (Glossari de termes sobre Gènere, Sexualitat i Discriminació. Amnistia Internacional‐Xile. Unitat de Consciència de Gènere). Mentre el sexe fa referència a la diferència biològica existent entre dos individus, el gènere és una construcció sociocultural, que defineix característiques emocionals, intel∙lectuals i de comportament pel fet de pertànyer a algun dels dos gèneres: masculí o femení. El procés de socialització (aprenentatge de patrons culturals i socials que permeten integrar‐se en un grup social) és diferent segons el sexe, assignant models (culturals i socials) diferents per a les dones i per als homes, en funció d’allò tradicionalment establert per a uns/unes i per a altres; en funció, en definitiva, de models impostos. Segons Seyla Benhabib, és el mode essencial en què la realitat social s'organitza, es divideix simbòlicament i es viu experimentalment.
Sostre de vidre A partir dels anys huitanta nombrosos estudis realitzats des de les diverses Ciències Socials intenten donar resposta a la pregunta de per què les dones es troben infrarrepresentades en els llocs de poder i presa de decisions, utilitzant el terme “sostre de vidre” (“glass ceiling”) (Segerman‐Peck, 1991; Pwell, 1991; Davison i Cooper, 1992) en al∙lusió metafòrica a les barreres transparents que impedeixen a moltes dones amb elevada qualificació accedir i promocionar en les esferes del poder econòmic, polític i cultural. Existeix consens sobre els principals pilars que el sustenten a través de dos categories d’anàlisi: explicacions basades en factors personals interns (que prenen com a punt de partida la influència de la socialització en el desenvolupament de característiques diferencials entre homes i dones). I, explicacions basades en factors socials externs (conseqüències derivades de la cultura patriarcal, creadora de relacions de poder asimètriques entre homes i dones en base al establiment de rols de gènere diferencials i complementaris). (Maite Sarrió).

T
Terra enganxós El “terra enganxós” és altre concepte emparentat al fenomen del “sostre de vidre” i es refereix a les obligacions que des de l’àmbit domèstic s’imposa a les dones per a que no abandonen eixe espai, que crea nombroses dificultats que afronten les dones per a despegar‐se del “terra enganxós” que les atrapa en obligacions i sol∙licituds per quins o quines es senten abandonats/des per l’eixida de les dones cap a altra esfera no domèstica. Aconseguir l’equilibri entre les demandes externes i les que apareixen des de la família i la llar, des d’ eixe “terra enganxós”, arriba a ser un esforç físic i emocional considerable i font de conflictes per a les dones (Evangelina García Prince).
Transversalitat
[Veure Mainstreaming de gènere]		 Suposa la integració de la perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques, considerant, sistemàticament, les situacions, prioritats i necessitats respectives de dones i homes, amb vista a promoure la igualtat entre ambdós sexes i tenint en compte, activa i obertament, des de la fase de planificació, els seus efectes en les situacions respectives d'unes i altres quan s'apliquen, supervisen i avaluen.

V
Violència de gènere Tot acte de violència, basat en la pertinença de la persona agredida al sexe femení, que tinga o puga tindre com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la privada (Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, art. 1). La violència de gènere es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Es tracta d'una violència que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser‐ho, per ser considerades pels seus agressors faltes dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió.
Visibilització
[Veure Invisibilitat]		 Procés de fer visible l'invisible, de traure a la llum i incorporar la història i la vida de les dones a la nostra realitat, i a la història. La visibilització suposa el reconeixement i revaloració de la història de les dones, del seu paper en el món i en la vida, en definitiva, la idea d'igualtat entre homes i dones (www.educastur.princast.es).