A

Acció positiva Són mesures específiques, a favor de les dones, per a corregir situacions patents de desigualtat de fet respecte als hòmens, a fi de fer efectiu el dret constitucional a la igualtat. Tals accions, que seran aplicables en tant subsistisquen les dites situacions, hauran de ser raonables i proporcionades en relació amb l'objectiu perseguit en cada cas. (Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva de Dones i Hòmens, art. 11)
Agent per la igualtat Aquella o aquell professional l’objectiu del/la qual és l’anàlisi, intervenció i avaluació de situacions discriminatòries per raó de gènere, incorporant al seu àmbit d’actuació el desenvolupament de polítiques d’igualtat i principi de mainstreaming i implementant plans d’actuació la finalitat dels quals és la promoció, incorporació i desenvolupament de les dones en totes les esferes de la vida (Estudio de la situación de Agente de Igualdad de Oportunidades en España. Equal Acción 3).
Androcentrisme Supòsit que considera allò propi i característic dels homes com centre de l’univers, paràmetre d’estudi i d’anàlisi de la realitat i experiència universal de l’espècie humana. Confon la humanitat amb l’home‐mascle. És una forma específica de sexisme que es manifesta especialment en l’ocultació de les dones i en la seua falta de definició. ("Presupuestos Públicos en Clave de Género", Emakunde).
Assejament per raó de sexe Qualsevol comportament realitzat en funció del sexe d'una persona, amb el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la seua dignitat, i de crear un entorn intimidador, degradant o ofensiu. (LOIEMH, art. 7.2)
Assejament sexual Qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tinga el propòsit o produïsca l'efecte d'atemptar contra la dignitat d'una persona, en particular quan es cree un entorn intimidador, degradant o ofensiu. (LOIEMH, art. 7.1)

B

Bretxa de gènere Diferència entre les taxes masculina i femenina en la categoria d'una variable; es calcula restant Taxa Femenina - Taxa Masculina. Quant menor siga la “bretxa”, més prop estarem de la igualtat (Institut Andalús de la Dona). Referix a les diferents posicions d'hòmens i dones i a la desigual distribució de recursos, accés i poder en un context donat. Constatar una bretxa de gènere en un context significa normalment que en aquest hi ha una desigual distribució on el col·lectiu que pertany al gènere femení forma el grup que queda amb menys recursos, poder etc. (Diccionari sobre gènere i temes conexos).
Bretxa salarial Es referix a les diferències salarials entre dones i hòmens, tant en l'exercici de treballs iguals com la produïda en els treballs “feminitzats”.
Bretxa tecnològica S'utilit za per a designar les desigualtats entre dones i hòmens en la formació i en l'ús de les noves tecnologies.

C

Coeducació Mètode educatiu que parteix del principi de la igualtat dels sexes i de la no discriminació per raó de sexe. Coeducar significa educar conjuntament xiquets i xiquetes en la idea que hi haja distintes mirades i visions del món, distintes experiències i aportacions fetes per dones i hòmens que han de conformar la cosmovisió col·lectiva i sense les que no es pot interpretar ni conèixer el món ni la realitat. Coeducar significa no establir relacions de domini que supediten un sexe a l'altre, sinó incorporar en igualtat de condicions les realitats i història de les dones i dels hòmens per a educar en la igualtat des de la diferència. “És molt important no identificar l'escola coeducativa amb l'escola mixta. La segona es limita a “ajuntar” en les aules xiquets i xiquetes,incorporant les alumnes al món dels hòmens i deixant fora del món acadèmic tot allò que té a veure amb el món i amb la història de les dones. L'escola coeducativa necessàriament ha de plantejar-se la presència real de les dones -i no sols en les aules-, tant en tot allò que s'ha referit a l'organització i gestió del sistema educatiu i dels centres escolars com a la relació i interacció entre l'alumnat i el professorat, als currículums, a les programacions d'aula i als materials i llibres de text” (www.educastur.princast.es).
Escola coeducativa El model d’escola coeducativa pressuposa que el professorat reconega les formes amb les que el sexisme es manifesta en el centre i inclús arriba a reconèixer-se com a part implicada en la producció d'eixa desigualtat. L'escola és una institució que contempla l'eliminació de les desigualtats sexuals i de les jerarquies de gènere. Atén les necessitats dels grups més que dels individus i a les diversitats culturals. Reconeix la no neutralitat escolar. Crea nous ordres discursius temporals i espacials. Prepara als individus per al mon laboral i l'esfera privada i familiar (Amparo Tomé).
Comissió interministerial d'igualtat entre dones i hòmens És l'òrgan col·legiat responsable de la coordinació de les polítiques i mesures adoptades pels departaments ministerials amb la finalitat de garantir el dret a la igualtat entre dones i hòmens i promoure la seua efectivitat. (LOIEMH, art. 76)

Composició equilibrada

[Veure Democràcia paritària]

La presència de dones i hòmes de manera que, en el conjunt a què es referisca, les persones de cada sexe no superen el seixanta per cent ni siguen menys del quaranta per cent (LOIEMH, Disposició addicional primera). És la definició proporcionada per la Llei d'Igualtat també present en textos internacionals, i utilitzada per a solucionar el percentatge lligat a la democràcia paritària en relació a la necessària presència de dones i homes en els llocs de decisió.
Conciliació Suposa propiciar les condicions per a aconseguir un adequat equilibri entre les responsabilitats personals, familiars i laborals. És la definició de la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes també present en textos internacionals. La mateixa dignitat de la persona i la seua igualtat en drets no s'ha inserit en la normativa fins després de la Segona Guerra Mundial. L'afirmació de la igualtat entre dones i homes és l'expressió d'un nou estat de coses que posa en relleu no sols la necessitat de transformar les mentalitats sinó també d'adequar l'organització social a unes condicions perquè cada dona i cada home puguen combinar la seua vida personal, familiar i laboral de manera que puga tindre temps lliure per a desenvolupar totes les seues potencialitats (GCEA). No obstant això, és un concepte que, tradicionalment ha aparegut lligat, en exclusiva, a les dones, per la qual cosa és necessari transcendir el seu significat per a aconseguir una autèntica "corresponsabilitat", prestant especial atenció als drets dels homes en esta matèria, evitant que les dones siguen les única beneficiàries dels drets relatius a cura de fills i altres persones dependents, ja que l'assumpció en solitari, per part de les mares, d'aquests drets entra en col·lisió amb el seu dret d'accedir i romandre en l'ocupació.
Coresponsabilitat Concepte que va més enllà de la mera conciliació i que implica compartir la responsabilitat d'una situació, infraestructura o actuació determinada. Les persones o agents corresponsables posseeixen els mateixos deures i drets en la seua capacitat de respondre per les seues actuacions o infraestructures que estiguen a càrrec seu.

D

Dèficit democràtic És l'efecte provocat per una participació política desequilibrada respecte els homes i les dones, la qual cosa repercuteix en una disminuïda legitimitat democràtica (Institut Interamericà de Drets Humans).

Democràcia paritària

[Veure Composició equilibrada]

Sistema d'organització social i política en què es considera que homes i dones han de participar per igual en la presa de decisions i en totes les esferes de la societat, igualtat de participació i drets dels distints col·lectius que componen la societat i que han de formar part dels òrgans decisoris i de govern. El concepte democràcia paritària es defineix, operativament, com una representació equilibrada d'homes i dones, de manera que cap dels dos sexes tinga una presència major al 60% ni menor al 40%. La LOIEMH consagra el dret a la representació en igualtat en la Disposició Addicional 2a reformant la Llei Orgànica del Règim Electoral General per mitjà de l'aplicació de la denominada presència equilibrada. La fórmula denominada "sistema cremallera" (fórmula seguida per Castella-La Manxa, Balears i Andalusia). També existeix la fórmula que contempla la LOIEMH, ni més del 60% d'un sexe ni menys del 40% de l'altre.
Drets sexuals i reproductius Són part dels drets humans i la seua finalitat és que totes les persones puguen viure lliures de discriminació, riscos, amenaces i violència en el camp de la sexualitat i la reproducció. L'Estat ha de garantir que tota persona puga: 1) decidir quants fills/es va a tindre; 2) decidir l'espaiament dels fills/es; 3) controlar el seu comportament sexual segons la seua pròpia forma de ser, sentir i pensar sense tindre por o vergonya; i 4) estar lliure de malalties i deficiències que interferisquen amb les seues funcions sexuals i reproductives (www.amnistiapr.org/educacion/ presentacions/glosarioterminos.pdf).
Desagregació de dades per sexe És un mitjà de conèixer quina és la posició de dones i homes en tots els espais a través de la recollida i desglossament de dades, i d'informació estadística per sexe. Això permet una anàlisi comparativa de qualsevol qüestió, tenint en compte les especificitats del gènere i visibilitzar la discriminació. Recomanat pels organismes internacionals compromesos en la defensa dels drets com un mitjà per a fomentar la igualtat de dones i homes, entre altres, la Resolució del Consell de la Unió Europea relativa a les activitats consecutives a l'any europeu de la igualtat d'oportunitats per a tots (2007). A Espanya la variable sexe està present en la recollida de dades de la majoria d'estadístiques oficials, però cal fer un pas més i introduir el concepte de transversalitat que suposa introduir la perspectiva de gènere en totes les estadístiques (M. Cases Pairals).

Discriminació directa

[Veure Principi d'Igualtat de tracte]

Es considera discriminació directa per raó de sexe, la situació en què es troba una persona que siga, haja sigut o poguera ser tractada, en atenció al seu sexe, de manera menys favorable que una altra en situació comparable (LOEIMH, art. 6.1). També es considera discriminació directa:

  • L'assetjament sexual i per raó de sexe (article 7.3).
  • El condicionament d'un dret o expectativa de dret a l'acceptació d'una situació d'assetjament per raó de sexe o sexual (article 7.4).
  • Tot tracte desfavorable a les dones relacionat amb l'embaràs o la maternitat (article 8).
  • Qualsevol tracte advers o efecte negatiu, que es produïsca en una persona com a conseqüència de la presentació per la seua banda d'una queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs, dirigida a impedir la seua discriminació i a exigir el compliment efectiu del principi d'igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes (article 9).
 Discriminació horitzontal  Quan a les dones se'ls facilita l'accés a ocupacions o estudis que es pressuposen típicament femenins –serveis o indústria de menor desenvolupament‐, alhora que troben obstacles i dificultats per a assumir ocupacions que, socialment, es continuen considerant masculines, lligades a la producció, la ciència i els avanços de les tecnologies.
 Discriminació indirecta La situació en què una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres posa a persones d'un sexe en desavantatge particular respecte a persones d'un altre, excepte de la dita disposició, criteri o pràctica, puguen justificar‐se objectivament en atenció a una finalitat legítima i que els mitjans per a aconseguir la dita finalitat siguen necessaris i adequats (LOIEMH, art. 6.2).
 Discriminació vertical És també coneguda com a “sostre de vidre” i és aquella que estableix límits a les possibilitats d'ascens laboral de les dones. Aquest fenomen reconeix que es registra una democratització en l'accés a diversos llocs de treball per part de les dones, però adverteix que els llocs relacionats amb les possibilitats de decisió continuen sent patrimoni dels homes.
 Diversitat de gènere Planteja la necessitat d’ incorporar els valors de gènere com un mode útil d'abordar la complexitat i ambigüitat de diferents entorns. Les dones no són considerades com un grup desfavorit, com un col∙lectiu que reivindica drets, sinó com a subjectes que tenen valors que aportar a la societat, en general.
 Doble jornada Amb "doble jornada" s’adjectiva la vida quotidiana d’aquelles dones que deuen afrontar l’activitat laboral i el treball domèstic‐familiar com únic horitzó viable i obligat. Aquesta suposada conciliació, en la seua diversitat, les porta a compartir un element comú: la manca de temps per viure. Aquesta doble càrrega encara recau en les dones adultes, es fa visible majoritàriament a través de la cura dels fills i filles però persisteix i s’accentua, en l’actualitat donat el creixent envelliment de la població, en les tasques d’atenció i cura de les persones grans. És una doble càrrega de treball assumida de manera sincrònica i quotidiana en un mateix lapsus de temps i perdura al llarg de tot el cicle de vida. (Teresa Torns).
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies