El catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València José Manuel García Verdugo, al costat d'un equip d'investigadors de la University of Califòrnia, ha participat en el descobriment de noves rutes de migració de neurones des dels ventricles laterals cerebrals fins a l'escorça cerebral. El treball, realitzat en xiquets en edats primerenques de la infància, descobreix un nou camí cel·lular que podria servir per a augmentar el nombre de neurones en regions molt relacionades amb tasques cognitives, processos emocionals i percepció de l'espai.
La zona que envolta els ventricles laterals cerebrals de mamífers no humans, genera un gran nombre de noves neurones la destinació final de les quals és el bulb olfatori. Les cèl·lules responsables d'aquesta migració arranquen de les parets dels ventricles laterals, on es troben les cèl·lules mare, arribant als bulbs olfatoris per a donar lloc a neurones granulars i periglomerulars. Aquesta generació de neurones és constant al llarg de tota la vida.
En l'article que hui publica la revista Nature, els investigadors detallen que aquesta migració al bulb olfatori existeix només en les primeres etapes del desenvolupament infantil, extingint-se al voltant dels set anys de vida. Però el més interessant i a diferència d'altres mamífers és que troben un nou camí de cèl·lules que migren des dels ventricles laterals cap a l'escorça prefrontal. Aquesta migració és la primera vegada que es descriu i podria servir per a incrementar el nombre de noves neurones en regions que estan molt relacionades amb tasques cognitives, processos emocionals i percepció de l'espai.
Qualsevol alteració d'aquest circuit migratori podria ser, doncs, la causa de malalties i trastorns neuronals amb implicació del lòbul frontal, com l'esquizofrènia, l'autisme, les addiccions en xiquets o la hiperactivitat. “Fa poc temps, el descobriment de l'existència de cèl•lules mare en el nostre cervell, amb la corresponent neurogènesi adulta, va suposar un gir de 180 graus a la forma que la ciència entenia el cervell –assegura García Verdugo. Ara, aquesta nova informació ens posa en condicions de començar a comprendre algunes de les patologies cerebrals que afecten a les persones des d'edats primerenques”.
La participació de José Manuel García Verdugo, membre de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (Parc Científic) i del laboratori de morfologia del Centre d'Investigació Príncep Felipe, s'ha centrat en els estudis morfològics per a identificació i interpretació de les cèl·lules migradores amb el seu entorn, caracteritzar-les amb el microscopi electrònic i amb tècniques inmunohistoquímiques.
El professor García Verdugo és un dels experts mundials en el coneixement de les cèl•lules mare neurals, no només de mamífers, sinó també d'altres vertebrats. Ha participat en els treballs pioners que van identificar a les cèl•lules mare en el cervell humà adult (Nature , 427:740-744 (2004)), i va participar en la primera descripció de les dues àrees neurogènicas de mamífers coneguts fins a la data. És catedràtic de Biologia Cel·lular a la Universitat de València, on dirigeix un grup d'investigació centrat en l'estudi de les cèl·lules mare adultes en l'espècie humana.
Last update: 20 de october de 2011 14:26.
News release
