Branca de coneixement: Arts i humanitats
Crèdits del títol: 120
Crèdits obligatoris: Informació no disponible
Crèdits optatius: 90
Treball fi de màster: 30
Codi titulació: 2163
Cursos: 2
Tipus d'ensenyament: Presencial
Places ofertes de nou ingrés: 30
Llengües utilitzades al llarg del procés formatiu: Castellà i Valencià
Centre de gestió: Centre de postgrau
Universitats participants: Universitat de València, Universitat d'Alacant, Universitat Jaume I i Universitá degli Studi di Cagliari
Nombre mínim de crèdits de matrícula per estudiant: 30
Preu del crèdit [curs 2012-2013]: 42 €
Programa de doctorat vinculat amb aquest màster: Història Moderna
Interès acadèmic, científic o professional: És una exigència ineludible de les societats conèixer-ne la trajectòria històrica per comprendre’n millor el present. És necessària la reconstrucció d’aquesta història aplicant un mètode científic per evitar les explicacions basades en mites o tergiversacions interessades. Es fa necessari, en conseqüència, formar especialistes capaços de fer avançar la historiografia i aprofundir en el coneixement del passat des de pressupòsits científics.
El procés de construcció política de la Unió Europea afronta, en el moment actual, una sèrie de problemes com ara els límits recíprocs de la sobirania entre els diversos integrants, l’harmonització d’entitats amb tradicions culturals i històriques diferents –quan no enfrontades–, i la necessitat de buscar un fonament ideològic comú que respecte les identitats dels seus components. La reflexió històrica i un millor coneixement del passat, en especial l’estudi de les entitats polítiques que van haver d’afrontar a problemes semblants, pot contribuir a una millor comprensió dels reptes presents.
Una d’aquestes la constitueixen, dins l’àmbit regional del sud d’Europa, els territoris del Mediterrani occidental, tant italians com espanyols, que van estar integrats a la Monarquia Hispànica. Aquesta va imposar als seus components un projecte basat en la fidelitat política a la dinastia Habsburg, identificada amb la defensa de la catolicitat, i en el respecte a les particularitats territorials que configuraven el model de govern de la Monarquia, cosa que va facilitar la consolidació i la permanència de trets identitaris –llengües, cultures, sistemes jurídics i polítics...–, que va tenir el suport dels grups dirigents locals. Amb la desaparició de la Monarquia Hispànica, els territoris espanyols i italians van seguir una trajectòria diferent, que va culminar en el segle XIX amb la seua integració respectiva als regnes d’Espanya i Itàlia. No obstant això, han perviscut alguns d’aquells caràcters identitaris.
La riquesa d’aquesta història comuna i dels seus trets diferenciadors exigeix la formació d’especialistes que puguen desenvolupar tasques d’investigació directa basada en els riquíssims materials arxivístics, i de reflexió i síntesi a partir de fonts historiogràfiques.