Universitat de València

Interès acadèmic, científic o professional: No hi ha dubte de l’imparable avanç que ha experimentat la medicina i alguns serveis socials de caràcter tècnic durant la segona meitat del s. XX no hauria estat possible sense l’aportació concurrent de noves i avançades tecnologies, que han permès el desenvolupament de noves solucions a problemes mèdics i socials relacionats amb les malalties i discapacitats, des de l’enfocament de l’eficàcia, l’efectivitat i la seguretat de tals solucions, així com problemes relacionats amb la gestió de recursos, sistemes d’informació i de comunicació en l’entorn sociosanitari. El concepte global de tecnologies sociosanitàries és evidentment molt ampli i es relaciona, d’una manera genèrica, amb tot el que suposa innovació al servei de la salut o, en un sentit ampli, de la qualitat assistencial de la població, i si dirigeix a les persones que pateixen una malaltia i fins i tot als sectors de població que requereixen una atenció especial com ara les persones grans. En aquest context, la selecció i la utilització adequada de les tecnologies, juntament amb la investigació científica, el desenvolupament i la innovació tecnològica, s’erigeixen en instruments fonamentals no solament per a la millora en termes absoluts de la salut, del benestar social i de la qualitat de vida, sinó per optimitzar els beneficis socials. L’enginyeria biomèdica és la disciplina que aplica els principis i mètodes de l’enginyeria de la comprensió, definició i resolució de problemes en biologia i medicina. La demanda d’enginyers per a la concepció, el disseny, la fabricació, l’avaluació i la certificació, la comercialització, la instal•lació, el manteniment, el calibratge, la reparació, la modificació i l’ensinistrament en l’ús d’equips i instruments mèdics, ha anat creixent a mesura que els avanços en la tecnologia mèdica han plantejat qüestions sobre la seua eficàcia, eficiència i seguretat.