El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acull, del 14 de juny fins el 16 de setembre, l’exposició ‘Boscos i muntanyes. La naturalesa de Rosa Torres’. Aquesta mostra, que es pot visitar a la Sala Estudi General de l’edifici històric de la Universitat de València, ens endinsa en el característic llenguatge pictòric de Rosa Torres.
Es tracta d’un llenguatge que esdevé una exigència de reduir la imatge a la seua mínima expressió. Això ho aconsegueix de manera especialment brillant amb els paisatges, en una mena deconstrucció de la imatge que li és molt propi.
En aquesta exposició, segons explica el comissari de l’exposició, Martí Domínguez, es presenten al voltant d’una vintena d’obres en format gran (150 cm x 180 cm), bona part d’elles realitzades en la dècada de 1980, algunes d’elles exposades en la Biennal de Venècia, però allò més important és que, en la seua major part, són inèdites per al públic.
Martí Domínguez assenyala que amb aquesta mostra el públic té “una excel•lent oportunitat de conèixer l’obra i l’evolució d’una pintora històrica, formada en l’avantguarda valenciana dels 70 i la seua trajectòria”. Una singladura que, segons explica, apunta a “una interpretació molt personal del paisatge, en concret del Maestrat. També són molt interessants les seues interpretacions de les muntanyes valencianes, el Montgó o el Penyagolosa”.
En aquesta exposició, Rosa Torres se centra de manera especial en els paisatges: en els boscs i en les muntanyes, reduint l’essència de la natura mediterrània a unes quantes notes de color. Aquesta visió seua, reducció d’una reducció, també l’aplica en el moment d’interpretar alguns jardins urbans, com un pas més en l’anàlisi de la nostra natura.
Per a l’artista, l’exposició suposa “un redescobrir o retrobar-se amb paisatges que va pintar en els 80 i que estaven dipositats a l’antiga galeria Sen”. I Rosa Torres afegeix que li agrada especialment veure tota la obra reunida per “apreciar l’evolució d’una expressió barroca primigènia, a una de més simplificada, tant en el traç com en la manera de representar la imatge”. L’artista ha donat una obra “Penyagolosa” a la Universitat amb motiu d’aquesta exposició.
Siga com siga, l’exposició, que pot visitar-se a La Nau de la Universitat, és el resultat d’unes obres cromàticament molt poderoses, que captiven el públic només entrar en la sala, poderosament pintada en blau, i a on els equilibris en la composició de cada obra estan exhaustivament estudiats. En cadascuna l’arquetip de la natura valenciana és copsat amb una sorprenent habilitat. Es tracta d’anar molt endins d’aquell paisatge: sublimar-lo i reduir-lo a una forma, a uns colors base, sense que per això perda la seua intrínseca veritat. Ans al contrari, desproveït de tot allò superflu, aquelles masses són a vessar de contingut i de saviesa.
A més de les obres, també es mostren 60 apunts, els esbossos que realitza Rosa Torres abans d’encarar-se definitivament amb el llenç. Són uns treballs molt suggerents, on el petit format li permet una agilitat i versatilitat noves, independents de l’obra definitiva. D’aquesta manera, el visitant entendrà quins són els passos que segueix la pintora en el moment de la creació artística, i com rere aquell llenç hi ha tots aquests estudis preparatoris.
L’objectiu últim de l’exposició és donar a conèixer una part molt significativa de l’obra de Rosa Torres, inèdita en gran part fins ara: un període que corprèn des de la dècada de 1980 fins als nostres dies.
Completa l’exposició un acurat catàleg, una obra polifònica, que compta amb les col•laboració dels crítics J.F. Yvars, Alfonso de la Torre, Romà de la Calle i Francesc Miralles, i una introducció de Martí Domínguez.
Data d'actualització: 14 de juny de 2012 12:57.
Llista de notícies
