Llista de notícies

L'equip València/Biocampus de la Universitat de València, format per 9 estudiants, presenta el projecte ST2OOL al Concurs Internacional iGEM (International Genetically Engineered Machine), entre el 30 d'octubre i el 3 de novembre, a Boston. L’equip València/Biocampus té el suport del Programa Campus Sostenible, el Vicerectorat d'Investigació, l’Oficina de Polítiques d’Excel·lència, la Càtedra de Divulgació de la Ciència UCC+i, el Col·legi Major Rector Peset i la Fundació General de la Universitat de València, l'empresa biotecnològica Biópolis i els projectes de la Unió Europea ST-Flow, ERA-SynBio i Synenergene.

Enguany se celebra el desè aniversari del concurs i s’hi donaran cita 226 equips d’arreu del món, en l'anomenada "Giant Jamboree", on els participants han de presentar la seua recerca en unes jornades que seran l’esdeveniment científic més gran sobre biologia sintètica que mai abans no s’haja realitzat. El professor de bioquímica i biologia molecular de la Universitat Juli Peretó, que farà de jutge en l’edició especial 2014, opina que “és un veritable privilegi participar-hi com a jutge, ja que ens permetrà conèixer molt millor el funcionament intern de l’iGEM”

L’equip que ha treballat durant l’estiu, amb el suport i la supervisió de 10 científics i estudiants de doctorat que també en formen part, ha dut a terme diferents experiments i activitats de comunicació i difusió, com ara un vídeo i una atractiva i acurada web, per generar el projecte que han anomenat ST2OOL, de l’anglès tamboret, que connecta visualment amb la idea que aquests joves investigadors hi volen transmetre.

PROJECTE ST2OOL

Com en són, de sòlids, els ciments de la biologia sintètica? El ST2OOL ha posat a prova quatre pilars bàsics de la biologia sintètica, que són l’estandardització (standardization, ST), l'estabilitat (stability, ST), la independència (orthogonality, O) i la llicència oberta (Open License, OL), que constitueixen, precisament, el fonament del concurs iGEM. L’objectiu del projecte ha estat revisar críticament si aquests principis, considerats dogmes de l’enginyeria, es poden aplicar als éssers vius en l’àmbit de la biotecnologia. Després de realitzar un ampli espectre d’assaigs experimentals, i fent servir nombroses tècniques de laboratori diferents, i també models computacionals, els resultats obtinguts suggereixen que no es poden extrapolar els principis bàsics de l’enginyeria als sistemes biològics i que, per tant, s’han de validar en cada aplicació experimental. Per això, Manel Porcar, coordinador del projecte i investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, assenyala que "els resultats suposen un bany de realitat per a qualsevol investigador que desitge fer biologia sintètica, perquè ens indiquen amb claredat que no es pot donar per fet que els principis bàsics de l'enginyeria s'apliquen sense més a les cèl•lules vives". Els components de l’equip proposen una via de solució: continuar explorant la natura a la recerca de components biològics que es comporten de manera més estable, estàndard i independent, i per això han construït un robot que ajude en l’anàlisi de seqüències de DNA obtingudes de medis naturals i que complisquen millor aquests criteris.

Els tres primers pilars –estandardització, estabilitat i independència– han estat estudiats en el bacteri Escherichia coli que, al seu torn, s’ha revelat com un veritable banc de proves molt estable per a aquests tipus d’experiments. Tanmaeix, els components biològics (Biobrick parts) assajats no es van comportar sempre, sota una gran diversitat de condicions ambientals, de manera estàndard i independent. “Hem fet servir tècniques proteòmiques per comprovar que, quan s’expressa una proteïna estranya en el bacteri, la composició del sistema biològic no pateix alteracions importants”, explica Porcar.

El quart pilar explora la problemàtica de la propietat intel·lectual i les patents en l’àmbit de la biologia sintètica. Han investigat si hi ha un punt intermedi entre l’accés lliure (un principi fonamental de la comunitat iGEM) i la patentabilitat per maximitzar el benefici social i posar solució als problemes de comunicació entre els científics socials, els enginyers i els experimentals. La idea és oferir a la comunitat científica els instruments que faciliten als investigadors com determinar la patentabilitat de les seues descobertes científiques. I és ací on l’equip Valencia/Biocampus proposa una fórmula matemàtica que pot ajudar a assolir aquest objectiu. 

Els integrants de l’equip desitgen que arribe el moment de la competició per gaudir de les intenses jornades i mostrar el treball desenvolupat. Kristie Tanner, estudiant del grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques de la UV liderarà la presentació oral del projecte a Boston i considera que “parlar davant del públic assistent no solament és una gran responsabilitat, sinó una magnífica experiència educativa per a la meua formació com a científica”. Per la seua banda, Cristina Vilanova, investigadora predoctoral a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, explica que “l’experiència prèvia com a membre de l’equip iGEM ha servit per orientar i estimular els estudiants d’enguany per tal d’aconseguir uns resultats fantàstics, que donaran molt a parlar en la comunitat de la biologia sintètica”.

L’equip València/Biocampus va rebre, l'edició passada, el premi a la Millor Nova Aplicació en Biotecnologia amb el projecte WORMBOYS. Clara Martínez, vicerectora de Sostenibilitat i Planificació, acompanya l’equip de la Universitat de València a Boston i assegura que, “el projecte ST2OOL, es tracta de l'aposta més ambiciosa de València/Biocampus; i el nostre equip desitja assolir en aquest prestigiós concurs un bon resultat en alguna de les categories rellevants de la competició. La Universitat de València continua fent una aposta ferma en els joves investigadors, donant suport i potenciant la participació en esdeveniments internacionals com l’iGEM. És una aposta de futur”.

Data d'actualització: 31 de d’octubre de 2014 13:36.