Estil Concertant presenta hui el concert ‘W.A. Mozart & V. Martín i Soler, vides paral·leles’

Silvia Márquez, 'fortepiano', membre d'Estil Concertant.

Estil Concertant, la formació composta per Isabel Monar, soprano; Marisa Esparza, flauta travessera, i Silvia Márquez, ‘fortepiano’, ofereix hui divendres, 1 de juliol, dins del cicle Serenates 2016, el concert titulat ‘W.A. Mozart & V. Martín i Soler, vides paral·leles’, en el que interpretaran diverses peces i àries d’ambdós compositors. El concert començarà a les 22:30 hores, al Claustre de La Nau.

Per a arribar a conéixer l’obra de Martín i Soler cal evitar comparar-lo amb la complexitat de Mozart i considerar-lo en els seus propis termes: l’estil fàcil del valencià va ser una decisió conscient i guiada per un sentit pràctic, la qual cosa va fer que la societat vienesa i londinenca del seu temps el considerara un dels millors compositors de la seua època.

La vida paral·lela d’aquests dos compositors mostra la seua coincidència en personatges i escenaris. Mozart va nàixer a Salzburg el 1756 i Martín i Soler a València el 1754. Establits a Viena a mitjan anys 80, van compartir amistat amb el llibretista Lorenzo da Ponte i van treballar per als mateixos mecenes. De Lorenzo da Ponte són els textos de les cançons italianes de Martín i Soler.

Les poques obres publicades de Martín i Soler no han permés conéixer el seu estil instrumental, sinó pel que va ser més conegut en la seua època, com a compositor de ballets i òperes. Amb el drama jocós ‘Una cosa rara’, va aconseguir un gran èxit: l’òpera va transfigurar la ciutat, vestits, pentinats, les cadenes dels rellotges i els ventalls la imitaven i algunes de les seues àries van acabar sent cançons populars. S’estrenà a Viena el 1786 i es va representar en quasi tots els escenaris importants d’Europa. La melodia ‘O quanto un si bel giubilo’, que canta la Reina d’Espanya en ‘Una cosa rara’, va ser inclosa per Mozart com a peça de concert en la seua òpera ‘Don Giovanni’.

En ‘Il sogno’, cantata que forma part d’aquest programa, també amb text de Da Ponte, l’acció transcorre a un bosc de l’Arcàdia on la nimfa Nice somia que s’enamora, quelcom prohibit, argument que amaga l’esperit d’un món que canvia.

El ‘singspiel’ ‘La flauta màgica’, del que s’interpretaran fragments en el programa, va ser l’última estrena de Mozart que va morir amb l’obra encara en cartell. Molts estudiosos han assenyalat les evidents coincidències entre ‘L’arbore’ de Martín i Soler i ‘La flauta màgica’, quatre anys posterior. Són punts coincidents com a Diana i les seues nimfes, i la Reina de la Nit i les seues tres dames, i en les dues obres la insubordinació de l’heroïna, el trio de genis i el càstig de la mudesa. Si bé el tractament musical de Mozart és més complex i polifònic que les encantadores melodies de Martín i Soler.

Estil Concertant, agrupació creada per Marisa Esparza l’any 1988, interpreta en les seues diferents formacions als autors més internacionals del barroc i el clàssic europeu, incidint de forma especial en els compositors espanyols del segle XVIII amb el caràcter i els instruments de l’època.

La soprano Isabel Monar, alumna d’Ana Luisa Chova, va ser premi extraordinari final de carrera i va debutar al Teatre Principal de València. Els seus èxits obtinguts amb Donna Anna de Don Giovanni (València), Susanna de Le nozze di Figaro (Opera de Marseille, Stadttheater de Berna), en Il buon marito (festival Schwetzingen), Orfeu ed Eurídice (Edimburg) o el concert inaugural del Palau de les Arts, entre uns altres, avalen la solidesa de la trajectòria d’aquesta cantant.

Les entrades a l’espectacle es poden adquirir en http://www.latenda.es/entrades

Tota la informació sobre l’espectacle: http://links.uv.es/373Vwd5

Continua en marxa la programació del festival
El dia 2 de juliol, el concert anirà a càrrec del cor jove Leioa Kantika Korala del País Basc, dirigit per Basilio Astulez, una de les figures més representatives de la pedagogia musical a Espanya.

El dia 3 de juliol, l’Orfeó Universitari de València estrenarà les obres ‘Ad urbe condita’, de Ramon Pastor, i ‘Eroticitats’, de Pau de Luis; tots dos són valencians i han estat compositors residents de l’agrupació els anys 2015 i 2016, respectivament.

El dia 4 de juliol, el Cor de la Generalitat Valenciana, dirigit pel seu titular, Francesc Perales, interpretarà el programa ‘Poesia al cor: del Tirant a la generació del 27’, amb poemes musicats de temàtica amorosa.

El dia 5 de juliol, el virtuós de la viola de gamba Jordi Savall interpretarà el programa ‘Le reveuse’ amb obres en el temps de Marin Marais i de Mr. de Sainte-Colombe.

El dia 6 de juliol, l’Orquestra de València actuarà en un concert de caràcter benèfic en què la participació de músics joves serà molt destacada. Aquest concert serà coproduït amb el Palau de la Música de València i estarà dirigit per José Sanchís.

El dia 7 de juliol, el Colectivo Mortero, integrat per Paula Miralles, Esther Vidal i Pilar Parreño, presentarà l’espectacle ‘La pell possible’, un projecte interdisciplinar –poesia, música, dramatització i imatge– que reuneix les veus de poetes com Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Marc Granell, Manuel Asensi, Begonya Pozo i Lola Andrés. Aquest concert serà coproduït amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

A partir del 8 de juliol, començaran els concerts dedicats a la ‘Música popular i les Serenates’ que canviaran de marc a la plaça del Patriarca. Aquests concerts estaran coproduïts amb la ‘Fira de Juliol’ de l’Ajuntament de València. El primer dels concerts, el dia 8, estarà protagonitzat pels Tornejants i la Muixeranga d’Algemesí. L’espectacle de dansa i música començarà al claustre i ‘caminarà’ cap a la plaça, on acabarà. La Muixeranga fou declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO el 2011 i constitueix la millor manera d’acostar les ‘Serenates’ al seu nou vessant de cultura popular.

El dia 9 de juliol, actuarà Urbàlia Rurana i la Romàntica del Saladar amb el concert ‘La vespra i la festa’. Dues de les bandes valencianes més emblemàtiques s’ajunten per a tocar tots els estils possibles en la vespra de la festa major del poble: cercaviles, valsos, jotes, marxes mores, balls de rotgle, pasdobles, cançons de murga i altres cançons de la terra.

El dia 10 de juliol, la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), sota la direcció de Pablo Marqués, s’uneix al ‘cantaor’ Pep el Botifarra en el concert ‘Botifarra a banda’, amb arranjaments per a veu i banda de músiques populars.

Durant aquests 15 concerts s’espera la participació de 739 intèrprets (250 artistes més que en l’edició anterior), dels quals 518 seran joves (menys de 26 anys d’edat). Un altra dada remarcable i molt important per al festival és que 644 dels 739 artistes participants (el 87%) seran valencians.

El festival ‘Serenates’ es realitza des de l’any 1984 i està coproduït per la Universitat de València i la Subdirecció de Música de CulturArts, i compta amb la col·laboració l’Ajuntament de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València, Fundació Bancaixa i Fundació Banc Sabadell.

L’edició de 2016 té com a novetat la coproducció de ‘Serenates’ amb la ‘Fira de Juliol’ (gràcies a la col·laboració amb la Regidoria de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de València) amb tres concerts que es faran a la plaça del Patriarca (entre els dies 8 i 10 de juliol) amb un caràcter especialment popular.
 

Data d'actualització: 1 de de juliol de 2016 08:46.

Llista de notícies