Avaluar, d’una banda, la utilitat de la realitat virtual per a induir un estat d’ànim sobre xiquets i adolescents mentre practiquen activitat física, i mesurar, d’altra, les seues emocions mentre veuen anuncis de productes alimentosos. Aquests són els objectius de dos estudis que estan desenvolupant investigadors del grup Labpsitec, de la Universitat de València i la Jaume I de Castelló, i del LabHuman, de la Universitat Politècnica de València.
Al llarg de juliol, els investigadors de LabHuman i Labpsitec han dut a terme una sèrie de proves amb 40 participants de l’Escola d’Estiu de la Universitat Politècnica de València, amb edats compreses entre els 9 i els 12 anys.
L'objectiu del primer estudi, liderat pel grup Labpsitec (UV-UJI), consistia a investigar l’efecte que té sobre un grup de xiquets completar una carrera en la qual es guanya sempre a tots els competidors, comparat amb una altra en la qual perd sempre. Per a açò, els investigadors del LabHuman de la UPV van desenvolupar un entorn de realitat virtual que permet generar aquests efectes.
L'objectiu és estudiar l'efecte d'aquesta diferència sobre l'experiència subjectiva de cansament i el grat percebut per part del xiquet sobre l'activitat física. Segons destaquen els investigadors, açò permetrà observar l'efecte que pot tenir la comparació social o la baixa condició física sobre la motivació per a la realització de l'activitat física.
“Els resultats indiquen que el fet de perdre una carrera malgrat esforçar-te repercuteix sobre les emocions negatives, augmenta la percepció subjectiva de cansament i baixa el gust per l’activitat física i la pròpia execució. Mentre que guanyar augmenta l'acte-eficàcia (creença en la capacitat de realitzar correctament l'exercici físic) i les emocions positives. Aquests resultats confirmen el potencial de la realitat virtual i els vídeo jocs actius per a la promoció d’emocions positives i la satisfacció sobre l'activitat física en el xiquets sedentaris”, afig Ausiàs Cebolla, professor de la Universitat Jaume I de Castelló.
Aquest estudi s’emmarca dins del projecte Actiobe i el CIBERobn (grup d'excel·lència en recerca en obesitat), liderat per la catedràtica de Psicologia de la Universitat de València Rosa Mª Baños, i el professor Ausiàs Cebolla, de la Universitat Jaume I de Castelló.
Impacte d'anuncis sobre menjar i exercici físic
El segon estudi, liderat per la UPV, s'emmarca dins de la línia de recerca de Labhuman centrada en l'avaluació de l'impacte que produeixen els continguts audiovisuals en els espectadors. En aquest cas, es tractava d'estudiar l'impacte en el comportament i les emocions que experimenten els xiquets mentre visualitzen anuncis de menjar per a determinar si existeixen diferències entre aquells que segueixen una dieta més equilibrada i saludable enfront dels quals no.
“Volíem analitzar els motius pels quals les campanyes d'alimentació saludable no aconsegueixen l'impacte esperat en el xiquet. Es pretén entendre la resposta a aquestes campanyes publicitàries per a analitzar com es podria aconseguir un impacte major en el xiquet que li motive a canviar els seus hàbits i millorar la seua alimentació. Desenvolupar estudis com a est permetrà dissenyar en el futur campanyes de salut molt més efectives en la població infantil”, explica el doctor en Enginyeria Biomèdica, Jaime Guixeres, coordinador científic del LabHuman de la UPV.
Per a dur a terme l'estudi, els investigadors monitoritzen mitjançant un sistema comercial portable no invasiu l'activitat cerebral, l'activitat cardíaca, els gestos de la cara i el seguiment dels ulls de cada participant en l'estudi, amb l'objectiu de mesurar aqueixa reacció davant els diferents anuncis.
Segons destaquen els investigadors de la Universitat Politècnica de València, els resultats preliminars obtinguts fins al moment mostren que els patrons d'atenció visual dels anuncis de menjar casolà i menjar ràpid mostren diferències en funció del tipus d'alimentació del xiquet.
“També estem trobant que els frames dins de cada anunci que mostren un major impacte emocional en els xiquets són diferents en aquells que tenen una alimentació saludable enfront dels quals no”, afigen José Manuel Ausín i Juan Carlos Rojas, investigadors de Labhuman-UPV.
Data d'actualització: 31 de de juliol de 2014 12:00.
Llista de notícies
