Investigadors de la Universitat de València han datat fa entre 14.500 i 13.500 anys les restes de balanus –un crustaci que viu sobre la pell de les balenes– trobats en una foguera de la Cova de Nerja (Màlaga). Aquesta dada converteix la troballa en la primera evidència científica del consum humà de carn de balena durant la Prehistòria a Europa. Els científics de la Universitat, coordinats pel professor Joan Emili Aura Tortosa, han analitzat els artefactes de pedra, banya i os trobats en la foguera, així com les restes de carbó.
L’estudi d’aquestes restes l’ha dut a terme un grup d’investigació dedicat a l’Arqueologia dels caçadors-recol·lectors prehistòrics de l’àmbit mediterrani, durant els últims 18 mesos, i ha sigut acceptat per a la seua publicació en la revista científica Quaternary International.
El grup de la Universitat de València està coordinat per Joan Emili Aura Tortosa, catedràtic del Departament de Prehistòria i Arqueología, i format per Manuel Pérez Ripoll, Ernestina Badal, Yolanda Carrión, i Juan V. Morales Pérez. Els seus treballs s’han centrat en l’anàlisi de l’evolució dels canvis paleoambientales i socioeconòmics, a partir dels artefactes arqueològics i les restes paleobotániques i paleontològiques.
Les universitats que també han participat en el descobriment i datació de les restes són les de Salamanca, Nacional d’Educació a Distància (UNED), Complutense de Madrid i Nacional d’Austràlia, a més de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya i els museus d’Història Natural de París i de Ciències Naturals de Madrid. Els treballs han sigut finançats mitjançant projectes del Ministeri d’Economia i Competivitat del Govern d’Espanya.
Aquest ampli equip interdisciplinar està estudiant des de fa anys els materials obtinguts en les excavacions arqueològiques sistemàtiques dutes a terme entre 1979 i 1986 en la sala de la Mina de la Cova de Nerja baix la direcció del professor Francisco Jordá Cerdà (1914-2004). Les restes de balanus de balena (Tubicinella major i Cetopirus complanatus) es van trobar en les ocupacions datades al final de l’última màxima glacera (entre 14.500 i 13.500 anys) i associats a l’última tradició tecnològica del Paleolític superior: el Magdalenià.
L’associació dels balanus a les restes d’alimentació i d’equips de cacera i pesca fabricats sobre os i pedra és l’evidència indirecta més antiga del consum de balenes en la Prehistòria europea.
Els balanus són un gènere de crustacis que viuen sobre la pell de les balenes. La seua presència en els dipòsits arqueològics de la cova només va poder ser resultat d’una aportació humana, doncs la línia de costa se situava llavors al voltant dels 4 km. de distància d’aquest campament de caçadors i pescadors prehistòrics. Actualment, la cova se situa a menys de 1 km de distància de la vora del mar. És la primera vegada que aquestes dues espècies de balanus de balena se citen junts en un jaciment prehistòric en el context geogràfic global.
De l’hemisferi sud
Les dues espècies identificades per Esteban Álvarez i René-Pierre Carriol (Tubicinella major i Cetopirus complanatus) s’han associat a una espècie de balena franca de l’hemisferi sud (Eubalaena australis), encara que també existeixen cites de la seua associació a la balena franca distribuïda actualment pel Atlàntic nord (Eubalaena glacialis). Aquestes dades tenen un indubtable interés paleoecològic doncs en ambdós casos confirmen un important descens de la temperatura de les aigües marines, conegut a partir dels sondejos realitzats en la Mar d’Alborán, plantejant també diferents alternatives sobre la distribució d’aquestes espècies de balenes en el passat.
Els cetacis hagueren de quedar encallats en les platges baixes i allí mateix hagueren d’obtindre’s els trossos de carn, grassa i pell que van ser duts a la cova per al seu consum o per a aprofitar el seu greix i pell. Aquest aprofitament difereix del documentat per a altres mamífers marins de menor grandària també identificats en Nerja, doncs no s’ha identificat cap resta òssia de balena, el que contrasta amb el succeït amb dofins i foques, representats per diverses peces esqueléticas (mandíbules, dents, vèrtebres, costelles, etc).
L’article complet es pot consultar en la revista Quaternary Internacional:
http://authors.elsevier.com/TrackPaper.html?trk_article=JQI3631&trk_surname=Aura
Data d'actualització: 30 de gener de 2013 13:35.
Llista de notícies
