Un grup d’investigadors de la Unitat de Psicobiologia de les Drogodependències de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València han col·laborat, juntament amb la Universitat Miguel Hernández-CSIC (Jorge Manzanares) i la Universitat Pompeu Fabra (Rafael Maldonado), en el treball que demostra per primera vegada la implicació dels receptors cannabinoïdals CB2 -presents en tots els mamífers- en els efectes plaents del tabac. Els resultats d’aquest estudi publicat en la revista ‘Neuropsychopharmacology’ suggereixen noves vies terapèutiques per al tractament de l’addicció a la nicotina.
“Hem observat que els animals (ratolins) que no tenen aquest receptor, o és bloquejat mitjançant fàrmacs, presenten una disminució de l’efecte reforçant i motivacional de la nicotina”, argumenta el catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de València José Miñarro, director de la Unitat d’Investigació. A més, “hem pogut comprovar que l’administració d’un fàrmac (AM630) que bloqueja aquest receptor disminueix els símptomes de la síndrome d’abstinència associats a la retirada de nicotina. Per tant, s’obrin noves eines farmacològiques per al tractament d’aquesta addicció”, agrega Miñarro.
En el marc de la Xarxa Temàtica d’Investigació Cooperativa en Salut, en concret de la Xarxa de Trastorns Addictius (RTA) de l’Institut Carlos III, el propòsit d’aquest estudi ha sigut examinar el paper dels receptors cannabinoïdals CB2 sobre l’efecte gratificant de la nicotina mitjançant les tècniques experimentals d’autoadministració i condicionament de la preferència de lloc, així com el seu paper en la síndrome d’abstinència de la nicotina. Per a fer-ho possible s’han utilitzat ratolins modificats genèticament que no presenten aquest receptor i antagonistes dels receptors CB2. A més, s’han avaluat en temps real canvis en l’expressió del gen de la tirosina-hidroxilasa i de receptors d’acetilcolina en l’àrea tegmental ventral (ATV), una estructura que està molt implicada en el desenvolupament dels efectes reforçants de les drogues. Alhora, s’ha pogut observar l’existència de receptors cannabinoïdals CB2 juntament amb els d’acetilcolina, en els cossos cel·lulars i en els terminals del sistema mesolímbic, especialment implicat en el desenvolupament dels efectes plaents de la nicotina.
Miñarro explica que la supressió dels receptors cannabinoïdals CB2 “provoca la disminució dels efectes gratificants de la nicotina en el condicionament de la preferència de lloc i en l’autoadministració de nicotina”. D’altra banda, “animals dependents de la nicotina sense aquest receptor (o als quals se’ls havia administrat AM630) presentaven una significativa disminució dels signes somàtics quan se’ls retirava la droga (netedat corporal, espetec de dents, tremolors, etcètera) en comparació d’aquells dependents normals”, afirma el professor.
Noves vies terapèutiques
El consum de tabac ha estat identificat com un problema de salut pública i és una de les causes de l’aparició de diferents malalties i la mort. Les últimes enquestes indiquen una prevalença en el consum de tabac d’un 28% en homes i d’un 20% en dones, i és més elevada en edats primerenques com ara l’adolescència amb una prevalença d’un 36%.
Els efectes psicofarmacològics de la nicotina estan en la base de la generació de l’addicció. La nicotina és el principal component psicoactiu del tabac que juga un paper important en el desenvolupament de la dependència. Després del cessament del consum de nicotina apareix una síndrome d’abstinència, la qual mostra un conjunt de símptomes tals com irritabilitat, tremolors, bradicàrdia i ansietat elevada.
En l’actualitat, el tractament més utilitzat per a deixar de fumar és la teràpia de reemplaçament de nicotina que atenua parcialment els símptomes d’abstinència i les ànsies de nicotina. Altres teràpies per a deixar de fumar són el bupropion, un antidepressiu atípic que actua com un antagonista no competitiu dels diferents receptors d’acetilcolina específics i la inhibició de la recaptació de catecolamines. També s’utilitza la vareniclina, un agonista de diversos receptors d’acetilcolina. “Cal assenyalar que aquests poden presentar efectes secundaris no desitjables, per exemple depressió, per la qual cosa és aconsellable la recerca de noves eines terapèutiques per a minimitzar en tant que siga possible aquests efectes no desitjats”, apunta Miñarro, qui recorda que hi ha resultats d’estudis recents que indiquen que el sistema endocannabinoide s’està convertint en una peça fonamental en la mediació dels efectes reforçants de les drogues i en la recaiguda en el consum de nicotina.
És evident que es necessiten més estudis sobre la implicació del sistema endocannabinoide en els efectes plaents i reforçants de les drogues. Igualment, cal aprofundir en el paper que tenen aquests receptors CB2 en la dependència a la nicotina. Els resultats que aporta aquest estudi ens aproximen a considerar en futurs estudis noves dianes terapèutiques en què aquests receptors exercisquen un important paper en el tractament d’aquesta addicció.
El professor José Miñarro dirigeix la Unitat d’Investigació Psicobiologia de les Drogodependències (http://www.uv.es/psidroga/) i estudia els mecanismes neurobiològics implicats en la conducta addictiva. Entre els seus objectius es troba l’estudi del paper de diferents sistemes de neurotransmissió (dopaminèrgic, serotoninèrgic, glutamatèrgic, opioide i cannabinoide) en el desenvolupament de l’addicció a diferents drogues com també l’anàlisi dels possibles efectes neurotòxics a mitjà i llarg termini produït per diferents drogues. Actualment Miñarro dirigeix el Màster Oficial de Postgrau Investigació, Tractament i Patologies Associades en Drogodependències (http://www.uv.es/mastdrog).
Aquest estudi està publicat primer online en la revista Neuropsychopharmacology amb un factor d’impacte de 8,67 (Neuropsychopharmacology. 2013 Jul 2. doi: 10.1038/npp.2013.157. )
Role of CB2 Cannabinoid Receptors in the Rewarding, Reinforcing, and Physical Effects of Nicotine.
Navarrete F, Rodríguez-Arias M, Martín-García E, Navarro D, García-Gutiérrez MS, Aguilar MA, Aracil-Fernández A, Berbel P, Miñarro J, Maldonado R, Manzanares J.
Data d'actualització: 23 de de setembre de 2013 11:22.
Llista de notícies
