Investigadors de la Universitat de València estudien les conseqüències de la cura de persones autistes

Experiment de laboratori realitzat durant l'estudi.

Els doctors Esperanza González i Luis Moya Albiol al costat del seu equip d’investigació del Departament de Psicobiologia; i Josefa Pérez, del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, han estudiat en quina mesura els cuidadores familiars de persones amb trastorns de l’espectre autista poden estar sotmesos a un estrés crònic amb repercussions negatives sobre la seua salut. A més, s’ha verificat els efectes beneficiosos sobre la salut física i mental de l’aplicació d’un programa de ‘mindfulness’.

El projecte, en el qual han participat més d’un centenar de persones, ha durat tres anys i ha estat subvencionat pel ministeri de Ciència i Tecnologia i per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana.

Els resultats indiquen que els cuidadores presenten pitjor salut que els pares i mares que van participar en la investigació però que no cuidaven d’un fill amb autisme. Els primers tenen prescrits major nombre de fàrmacs i presenten major sintomatología neurosensorial, músculo-esquelética, immunològica, respiratòria, gastrointestinal i cardiovascular.

Les conclusions, a més, indiquen que els cuidadores de persones autistes mostren un empitjorament de l’afecte (caracteritzat per major depressió, ansietat i ira) i que conten amb menor suport social. A nivell fisiològic posseeixen un organisme excessivament activat en situacions de repòs i una menor capacitat de reaccionar a les situacions estresants (tal com indiquen els paràmetres psicofisiològics, hormonals i immunològics analitzats). Aquests efectes són majors en aquells cuidadors que perceben major sobrecàrrega per la situació.

En el seu conjunt, els resultats podrien estar indicant que es podria produir una pèrdua del potencial adaptatiu de la resposta d’estrés. No obstant això, hi ha alguns cuidadors que no tenen uns efectes tan marcats, pel que resulta especialment interessant analitzar quins són els factors de protecció amb la finalitat de portar a terme intervencions psicoterapèutiques que puguen fomentar-los.

Per a la realització de l’estudi s’ha treballat amb 88 cuidadores principals (mares i pares) de persones diagnosticades amb trastorn autista amb diferents graus de funcionament, tant autisme clàssic com síndrome de Asperger, als quals s’ha comparat amb un grup de persones de similars característiques, però que no duen a terme aquest rol.

El treball ha sigut dut a terme pels doctors Esperanza González Bono i Luis Moya Albiol i el seu equip d’investigació, del Departament de Psicobiologia de la Universitat de València (Sara de Andrés, Ángel Romero, María Victoria Sanchis, Patricia Sariñana, Nicolás Ruiz, Juan Miguel Roa i altres investigadors i col·laboradors). A més, s’han obtingut les primeres dades en un menut grup de cuidadors que posen de manifest els beneficis per a la salut física i mental de l’aplicació d’un programa de mindfulness, portat a terme per la doctora Josefa Pérez Blasco del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Els investigadors han estat en estret contacte amb els participants, i han contat amb la col·laboració de l’Associació Valenciana de Pares de Persones amb Autisme (APNAV) i l’Associació Asperger Alacant (ASPALI). Es tracta de la continuació d’una línia de treball realitzada en cuidadors de persones amb esquizofrènia.

La cura de les persones amb trastorns d’espectre autista recau principalment en l’àmbit familiar i suposa una font de sobrecàrrega en la majoria de les ocasions. En aquest sentit, es tracta d’una situació d’estrès crònic ja que s’està exposat a ella de forma contínua des de quasi el moment del naixement del fill i durant tota la vida. A més, comporta falta de control i impotència, un continu esforç per ajustar-se a les necessitats canviants de la persona cuidada i una alta font de sofriment relacionada amb el futur de l’afectat. Aquest treball ha sigut dut a terme des d’una perspectiva global del ser humà, avaluant aspectes psicològics i fisiològics relacionats amb la salut tant en situacions de repòs com en resposta a l’estrès induït en el laboratori.

Data d'actualització: 23 de de gener de 2012 11:25.

Llista de notícies