Per primera vegada a València, es podrà veure, aquest divendres, 27 de maig, el documental ‘Writing on the City’ (2012), film pel qual el cineasta iranià Keywan Karimi va ser condemnat per la justícia del seu país a una pena de sis anys de presó i 223 fuetades. La pel·lícula, que es va estrenar a Espanya en el marc de Punt de Vista – Festival Internacional de Cinema Documental de Navarra, podrà veure’s a l’Aula Magna de La Nau, a les 19 hores, en una sessió especial que organitza l’Aula de Cinema de la Universitat amb la col·laboració d’Amnistia Internacional de València. L’acte i col·loqui posteriors comptaran amb la presència de Natxo Almela, de l’Aula de Cinema, i Carmen Soto, en nom d’Amnistia Internacional.
Considerat com a un dels cineastes més prometedors del seu país, Keywan Karimi (Teheran, 1985) ha sofert la censura i la persecució de les autoritats islàmiques del seu país. En 2013, va passar 12 dies a la presó d’Evin, després que li confiscaren un disc dur que contenia un vídeo de música en què presumptament insultava el règim. Posteriorment, en setembre de 2015, va ser conduït de nou davant la justícia i acusat d’insultar l’islam i “fer propaganda contra el sistema”. La sentència va ser dura: sis anys de presó (que han quedat reduïts a un) i 223 fuetades. El motiu no va ser cap altre que la pel·lícula ‘Writing on the City’, que Karimi havia realitzat feia temps i que ni tan sols s’havia exhibit més enllà d’un tràiler disponible en YouTube.
‘Writing on the City’ és un documental que recorre la història recent de la ciutat de Teheran, relatada a través de les pintures i inscripcions que decoren els murs i les façanes de la ciutat. En els temps de la revolució de 1978-1979, les paraules escrites en la paret servien de modesta protesta contra el règim del xa. Una vegada va triomfar la revolució i s’hi va instaurar la República Islàmica, les inscripcions van començar a mostrar divisió d’opinions i progressivament van ser substituïdes per imatges de propaganda, com eren els rostres dels màrtirs de la guerra contra l’Iraq, de principis de la dècada de 1980.
El règim dels aiatol·làs es va anar fent cada vegada més rígid i autoritari, i els murs –que sempre van tindre una gran capacitat per a comunicar i influir en el poble– mostraven la severa i omnipresent imatge de Khomeini o decoraven amb motius naturals o rurals uns edificis cada vegada més degradats. En 2009, després de les protestes contra la reelecció de Mahmoud Ahmadineiad com a president del país, en què hi va haver desenes de morts, el germen de la reivindicació torna a estar present en uns murs que aquesta vegada s’encarreguen de cobrir els més joves. Noves generacions i nous estils com el grafits que intenten sortejar com poden la fèrria censura de les autoritats i que sobreviuen pràcticament en la clandestinitat.
Així doncs, Karimi no és sinó una més en la llarga llista de víctimes de la desraó d’aquells que pretenen controlar fins al mínim indici de dissidència i heterodòxia. Els excessos i abusos del règim iranià han estat denunciats en múltiples ocasions per organitzacions que vetlen pel compliment dels drets humans, i en el cas de Karimi s’han sumat també les veus de 223 cineastes d’arreu el món que han volgut dir una paraula en defensa del jove realitzador fins a conformar la pel·lícula ‘223 Words’, un document necessari perquè no s’oblide que en moltes parts del món encara hi ha gent que sofreix pel simple fet de contar la realitat que l’envolta.
Data d'actualització: 26 de de maig de 2016 10:49.
Llista de notícies
