El físic castellonenc Vicent Mateu Barreda, investigador format en l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de València, ha obtingut el Premi a l’Investigador Novell en Física Teòrica de 2014 concedit per la Reial Societat Espanyola de Física i la Fundación BBVA. El guardó reconeix la seua recerca sobre l’estructura dels quarks, les ‘rajoles’ de la matèria, en institucions com el CSIC, el Max-Planck-Institute o el MIT.
Vicent Mateu Barreda (Castelló de la Plana, 1980) ha obtingut el Premi a l’Investigador Novell en Física Teòrica 2014, dotat amb 4.000 euros, “per les seues excel·lents contribucions en l’obtenció de prediccions precises en Cromodinàmica Quàntica, la teoria que descriu les forces entre quarks”. En concret, l’investigador ha obtingut mesures molt precises de la massa dels quarks més pesants, així com de les seues interaccions. “Els quarks són els constituents últims de la matèria”, explica Mateu, “però en trobar-se confinats en partícules com els protons només es poden observar mitjançant col·lisions com les què es donen en el Gran Col·lisionador d’Hadrons o LHC”.
Per a estudiar els quarks produïts en les col·lisions de l’LHC es necessiten càlculs teòrics previs, camp en el qual treballa Vicent Mateu. Mitjançant les anomenades ‘teories efectives’, l’investigador ha estudiat les interaccions fortes, una de les quatre forces principals de la naturalesa que explica la cohesió del nucli atòmic. Les interaccions entre quarks es caracteritzen pel paràmetre conegut com a ‘constant d’acoblament’, cosa fonamental per a entendre les col·lisions d’alta energia que es produeixen en l’accelerador del CERN. “És per açò que els resultats del meu treball són d’utilitat per al programa científic de l’LHC”, apunta l’investigador.
Després de llicenciar-se en Física per la Universitat de València, Vicent Mateu va realitzar la tesi doctoral en l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) sota la direcció del catedràtic de Física Teòrica de la Universitat de València Antonio Pich. Posteriorment va obtindre un contracte postdoctoral (2008-2010) en el Max-Planck-Institute de Munic (Alemanya). En 2011 se li va concedir un projecte de recerca Marie Curie de la Unió Europea. Els dos primers anys va estar en el Massachusetts Institute of Technology (MIT), on va col·laborar amb experts de la Universitat d’Harvard per a estudiar les masses dels jets de partícules produïts en els experiments del LEP, ‘dolls’ de partícules molt energètiques. En 2013 va tornar a l’IFIC per a col·laborar amb investigadors de l’institut, com ara Germán Rodrigo, Juan Fuster i Marcel Vos, experts en la física d’aquests jets de partícules mitjançant la seua participació en l’experiment ATLES de l’LHC.
Des de desembre de 2013, Mateu és professor assistent a la Universitat de Viena, encara que segueix intentant tornar a Espanya com a investigador. “El futur en la recerca és complicat, ja que la inversió econòmica espanyola és molt reduïda i a més hi ha molt poques places”, descriu. “A l’estranger la situació és una mica millor, hi ha més places i els recursos destinats a la ciència són notablement superiors”. Per a Mateu, “aquest premi és un reconeixement al treball continuat i rigorós en un tema de recerca complex, que requereix grans esforços i on els resultats no s’obtenen immediatament. Espere que m’ajude a estabilitzar la meua situació professional, si pot ser a Espanya”.
Són diversos els investigadors de l’Institut de Física Corpuscular que han sigut guardonats en els Premis de la Reial Societat Espanyola de Física i la Fundación BBVA. En 2010-2011, el catedràtic de Física Teòrica José Bernabéu Alberola va obtindre la Medalla dels Premis de Física, la major distinció atorgada. Els investigadors Iván Agulló Ródenas, María Amparo Tórtola Baixauli i Carlos Peña Garay també han rebut els premis a Investigador Novell en Física Teòrica en anys anteriors.
+Info: http://links.uv.es/Y9FI0va
Data d'actualització: 23 de de gener de 2015 13:38.
Llista de notícies
