La revista ‘Lancet Infectious Diseases’ (http://www.thelancet.com/journals/laninf/) inclou un article sobre l'actual epidèmia de ‘Schistosomiasis’ o ‘Bilharziasis’ a Europa, la seua complexitat, implicacions i potencials repercussions davant el fet inesperat de tractar-se d'una situació de característiques zoonòtiques. L'article està coordinat pel professor Santiago Mas-Coma, expert d'OMS i director del Centre Col·laborador de l'OMS i de FAO/Nacions Unides adscrit a la Universitat de València.
En el text també participa la professora María Dolores Bargues, membre del mateix centre i especialista en vectors d'aquestes malalties parasitàries.
El professor Mas-Coma és actualment el coordinador general del Comité de Resposta Ràpida a Amenaces per Malalties Parasitàries de la Federació Europea de Parasitologia (EFP), i en conseqüència és qui s'ha encarregat de crear i organitzar la xarxa europea de centres especialitzats i amb competències en aquestes malalties, incloent els ministeris de sanitat dels respectius països europeus en situació de risc. Tot açò s’està duent a terme, a més, en col·laboració amb la Seu Central de l'OMS en Ginebra i el CDC Europeu d'Estocolm.
Aquesta malaltia parasitària, causada per fins a set espècies d'helmints trematodos del gènere ‘Schistosoma’, és la segona en importància mundial després de la malària, afecta avui dia a més de 200 milions de persones a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i és de gran impacte sobre el desenvolupament de les societats en els països en vies de desenvolupament a causa de la seua gran morbiditat, sobretot en xiquets, i la seua associació amb carcinogènesis de bufeta urinària en infeccions cròniques per ‘Schistosoma haematobium’ causant de ‘Schistosomiasis’ urogenital.
Prioritària per a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), es dediquen quantitats ingents de milions de dòlars cada any per a la lluita i control d'aquesta malaltia, que precisa de la presència de caragols dulceaquícoles de la família dels Planòrbids per a la seua transmissió. La necessitat de temperatures adequades per al desenvolupament larvari del paràsit havia sigut sempre fonamental per a impedir l'expansió d'aquesta malaltia des d'Àfrica a Europa, a pesar que en el Sud del nostre continent, i concretament a Portugal, Espanya, França i Itàlia es presenten les espècies de caragols capaços de transmetre-la.
L'article ha sigut realitzat en col·laboració amb la Universitat de Perpinyà i l'Escola de Medicina Tropical de Liverpool, i analitza l'origen d'aquesta epidèmia de ‘Schistosomiasis’ urogenital en l'illa de Còrsega en 2011, la seua prolongació fins a l'actualitat i els riscos inherents a la mateixa. A aquesta illa, amb una població de 310.000 habitants, acudeix una mitjana de 2,7 milions de turistes durant l'estació apropiada des de maig a setembre de cada any. L'article focalitza en la importància de l'impacte del canvi climàtic, incloent l'escalfament global, i el canvi global, en aquest cas sobretot la immigració i el turisme, sobre el risc futur d'introduccions o re-introduccions de malalties transmeses per caragols dulceaquícoles a Europa, posant-se l'accent en la necessitat de destinar fons per a la recerca d'aquestes malalties, donada la seua relació amb els canvis climàtic i global.
Data d'actualització: 29 de de juny de 2015 07:51.
Llista de notícies
