El projecte ALHAMBRA, liderat per investigadors de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia i en el qual ha participat la Universitat de València, ha identificat i classificat més de mig milió de galàxies, després de set anys de precises observacions de l’univers des de l’Observatori de Calar Alto (CAHA, Almeria) i gràcies a una tècnica que descompon l’energia dels estels en els seus colors mitjançant filtres astronòmics.
A més, aquesta investigació també ha permés calcular les distàncies a les quals es troben aquestes galàxies de nosaltres amb una precisió sense precedents. ALHAMBRA, el nom del qual respon a les sigles en anglés Advanced Large, Homogeneous Area Medium Band Redshift Astronomical survey, disposa d’un sistema de vint filtres que cobreixen totes les longituds d’ona de l’òptic i de tres filtres en l’infraroig, la qual cosa permet determinar amb gran precisió l’energia emesa per les galàxies i la distància de mig milió de galàxies amb una profunditat sense precedents per a la grandària de la mostra.
El cartografiat ALHAMBRA representa un projecte científic ambiciós el qual ha mobilitzat científics de setze instituts d’investigació. Ha estat encapçalat per Mariano Moles (CEFCA) i gestat a l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), on es va dissenyar a mesura per a traçar l’evolució de l’univers durant els últims deu mil milions d’anys. “ALHAMBRA representa un pas decisiu per a abordar problemes apressants de cosmologia i astrofísica a través de cartografiats fotomètrics, que permeten aconseguir la precisió requerida per a la distància dels objectes detectats”, indica Moles. Així, “el caràcter no esbiaixat d’aquests cartografiats permet obtindre dades rellevants per a totes les escales còsmiques i, en aquest sentit, el projecte ALHAMBRA es constitueix en precursor dels nous cartografiats de llarg abast que s’estan proposant”, afegeix l’investigador.
El catedràtic d’Astronomia i Astrofísica de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València Vicent Martínez ha estat un dels integrants de l’ALHAMBRA i explica que és un projecte cartogràfic d’una regió de l’univers en el qual l’abast de distàncies còsmiques assolit és “impressionant i, per tant, permet fer una tomografia de l’evolució còsmica ja que, en astronomia, mirar lluny és mirar el passat. Podem conéixer com eren les galàxies en etapes primerenques de la història de l’univers”. “L’equip d’investigació ha sabut coordinar-se fent ús del telescopi de 3,5 metres de Calar Alto per obtindre uns resultats espectaculars. Una part de les dades s’ha posat ja a disposició de la comunitat. La seua anàlisi encara aportarà més resultats sorprenents en els propers mesos”, afegeix l’investigador de la Universitat de València.
En l’actualitat, els astrònoms disposen de sondejos de gran àrea i poca profunditat o de mostres molt profundes del cel, però que solament contemplen una única i reduïda regió, la qual cosa no té en compte el que es coneix com a variància còsmica, derivada del fet que l’univers presenta regions més i menys denses de galàxies.
“En aquest sentit, el projecte ALHAMBRA ha permés confirmar que el mostreig COSMOS, un dels més emprats en estudis cosmològics, no resulta representatiu de com es distribueixen les galàxies en l’univers perquè la seua àrea es limita a una zona amb sobredensitat de galàxies pel que fa a la mitjana; la proximitat produeix que les galàxies evolucionen més ràpid, de manera que els estudis evolutius generats amb COSMOS tenen un caràcter local”, apunta Alberto Molino (IAA-CSIC).
Un cartografiat aplicable a totes les escales
La visió de l’univers que aporta ALHAMBRA permetrà, d’una banda, estudiar com ha canviat el contingut estel·lar de les galàxies al llarg del temps, és a dir, saber com, quan i quant han envellit. A més, establir una relació inequívoca entre la morfologia, el contingut en estels i l’edat de les galàxies ens permetrà comprendre finalment quins són els processos físics que governen l’univers a aquelles escales.
D’altra banda, ALHAMBRA farà possible abordar com es distribueixen les galàxies en l’univers. “En els últims tretze mil milions d’anys, la gravetat ha estat la responsable de la formació d’estructures, tals com les galàxies o els estels”, assenyala Alberto Molino, investigador de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) qui forma part de l’equip. “Estudiar com es disposen les galàxies ens permet conéixer com eren les propietats físiques que dominaven l’univers en èpoques anteriors. Seria com saber el lloc i les condicions on es van plantar les llavors en un bosc a partir dels arbres que veiem hui dia”, il·lustra l’investigador.
Les observacions d’ALHAMBRA, en la seua mirada cap a la immensitat de l’univers, han travessat enormes regions de la nostra galàxia. Elaborar un cens d’estels de l’halo galàctic, descobrir estels variables, conéixer la freqüència amb la qual els estels s’aparellen o identificar estrelles candidates a albergar altres planetes permetrà explorar també la història còsmica de la Via Làctia.
500.000 galàxies a l’abast de tothom
La imminent publicació de les dades suposarà el lliure accés del potencial d’ALHAMBRA no solament a la comunitat científica internacional, sinó també a universitats, museus científics, associacions astronòmiques o col·legis de tot arreu. El valor científic del seu llegat el convertirà en un projecte espanyol de referència internacional en l’estudi de les propietats de les galàxies, el qual, a més, servirà de propulsor per a les futures generacions de cartografiats com JPAS, que estendran el treball d’ALHAMBRA d’unes poques regions del cel a tot l’univers observable.
ALHAMBRA és un projecte liderat per l’investigador Mariano Moles, del Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó, en el qual participen més de setanta científics de setze institucions de diferents països. S’ha desenvolupat íntegrament des de l’Observatori de Calar Alto, al llarg de tres-centes cinquanta nits del telescopi de 3,5 metres entre els anys 2005 i 2012 (temps garantit espanyol). Calar Alto ha demostrat ser una instal·lació de característiques privilegiades per dur a terme estudis de primera línia com aquests.
Més informació:
Data d'actualització: 2 de de desembre de 2013 09:47.
Llista de notícies
