Aquesta matinada ha tingut lloc el llançament, des del nou cosmòdrom rus Vostochny, del telescopi espacial Ultra-Fast Flaix Observatory (UFFO), que estudiarà els esclats de rajos gamma, fenòmens molt breus que constitueixen les explosions més extremes de l'univers. Són els reis de l'Univers Violent d'Alta Energia. La Universitat de València ha desenvolupat programari, la màscara codificada i la mecànica del telescopi espacial. Els treballs s'han dut a terme en el Laboratori de Processament d'Imatges (LPI-Parc Científic) i en l'empresa Trinats Vacuum Projects, a Paterna.
UFFO ha estat desenvolupat per una col·laboració internacional liderada per Corea, i de la qual també formen part Rússia, Espanya, Taiwan i Dinamarca. La col·laboració espanyola ha sigut gestionada des del Laboratori de Processat d’Imatges (LPI) de la Universitat de València, al Parc Científic de la institució, i l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC). La Universitat de València ha desenvolupat el hardware de vol d’UBAT: Màscara Codificada (sistema òptic), Estructures Mecàniques completes, Algorismes de Trigger i el software de fer imatges en temps inferiors a 1 segon escrit en FPGAs d'alta velocitat.
El telescopi espacial forma part de la càrrega de pagament del satèl·lit Lomonosov, el llançament del qual és el primer que es realitza des del nou cosmòdrom de Vostochny, pròxim a la península de Kamchatka.
UFFO/Lomonosov és un telescopi de seguiment ràpid que detectarà l'emissió en rajos X, llum visible i ultraviolada associada als instants inicials dels esclats còsmics de rajos gamma (coneguts com GRBs, de l'anglés Gamma-ray Bursts), la qual cosa obrirà un nou horitzó en l'estudi i enteniment de l'univers extrem i de l'univers primerenc.
El telescopi UFFO escodrinyarà l'espai profund des d'una altura de 490 quilòmetres, amb una vida nominal de tres anys. Després d'un període inicial de tres mesos de testeig i calibratge, "ha sigut un esforç titànic que ha requerit la col·laboració de moltes institucions per a completar-ho en la meitat de temps (5 anys) del que haguera sigut necessari per a les grans agències espacials amb períodes de desenvolupament típics de deu anys”, assenyala Víctor Reglero, investigador de la Universitat de València.
“La coordinació amb Soomin Jeong (gestora del projecte), qui ha estat amb nosaltres els tres últims anys a Granada, ha sigut fonamental, i ara arriba el moment d'arreplegar els fruits: capturar aqueixa primera llum dels GRBs és un anhel per a tots els investigadors del camp i es farà realitat en breu”, apunta Alberto J. Castro-Tirat, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) que participa en el projecte i liderarà la ciència d’UFFO per part espanyola en cooperació molt pròxima amb la Universitat de València.
El processament de dades d'Alta Energia en el seu vessant de localització de les fonts serà un treball continu per al LPI de la Universitat de València en cooperació amb el IAA.
Més informació:
Lomonosov pàgina web: http://lomonosov.sinp.msu.ru/en/
Vostochny pàgina web: http://vostokdrom.ru/
Roscosmos TV online:
http://www.tvroscosmos.ru/5129/ i http://www.tvroscosmos.ru/5323/
Data d'actualització: 28 de d’abril de 2016 12:47.
Llista de notícies
