La Universitat de València ha atorgat aquest dilluns, dia 24 d’octubre, la seua Medalla, a títol pòstum, al pintor Joaquín Michavila. El Jardí Botànic de la Universitat ha acollit l'acte, en el transcurs del qual s’ha estrenat el documental ‘Michavila. Mestre de mestres’. L’artista, qui va ser catedràtic de la Universitat de València i un referent del moviment abstracte, va morir el passat 21 d’agost als 90 anys d’edat. El documental es pot veure en aquest enllaç.
Durant la sessió, Antonio Aragonés Michavila, nét de l’artista, va realitzar la presentació del documental titulat ‘Michavila. Mestre de mestres’, produït pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València, que ha estat projectat a continuació.
Posteriorment hi hagué les intervencions de Josep Joan Vidal, subsecretari de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, i del rector, Esteban Morcillo.
Josep Joan Vidal va destacar la vinculació de Michavila “a la nostra Universitat i a la nostra terra”, un artista que s’ha inspirat “en els nostres paisatges, dels qui ha sabut traure tots els matisos”. L’obra de Michavila, en paraules de Vidal, “ens fa més grans com a poble”.
El rector, per la seua banda, va recordar la llarga i intensa vinculació de Joaquín Michavila a la Universitat, des dels temps negres de la dictadura fins als temps d’esperança democràtica. “La Universitat que hui gaudim és gràcies a persones com Michavila”, va afirmar Esteban Morcillo. També va remarcar que va ser un gran docent i investigador. I un ambaixador de la cultura, un innovador i un “home renaixentista”, interessat per l’escenografia, la fotografia, el cinema...
Joaquín Michavila (L’Alcora, 1926 - Albalat dels Tarongers, 2016) va ser catedràtic de Didàctica de l’Expressió Plàstica de l’antiga Escola Universitària de Magisteri de la Universitat de València, així com un dels artistes valencians més rellevants de l’art contemporani.
Format com a Mestre, va completar els seus estudis amb la llicenciatura en Belles Arts, exercint la docència en la Universitat de València entre els anys 1966 i 1991. La seua activitat docent i investigadora la va combinar amb una trajectòria artística paral·lela.
Des de principis de la dècada de 1950 la seua producció pictòrica, extensa, va experimentar una constant evolució personal i artística que plasmava les seues inquietuds conceptuals i emocionals, convertint-se en un referent de l’abstracció pictòrica valenciana amb projecció internacional.
En l’àmbit universitari va ser director del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal, i impulsor del primer laboratori d’audiovisuals de la Universitat de València, creant un grup d’experimentació denominat Mirall.
Acadèmic de Belles Arts de Sant Carles de València, va presidir aquesta institució artística, de la qual sigué Acadèmic d’Honor. També va ser membre del Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València.
Va rebre la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, la Medalla d’Or de la Ciutat de València i el Premi de les Arts Plàstiques.
Data d'actualització: 25 de d’octubre de 2016 07:30.
Llista de notícies
