La Universitat desenvolupa una tècnica innovadora per a monitoritzar l’activitat física de malalts d’hemofília

L'hemofília afecta les articulacions dels afectats.

El grup de recerca Intelligent Data Analysis Laboratory (IDAL) del Departament d’Enginyeria Electrònica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) de la Universitat de València i un equip de científics de la Facultat de Fisioteràpia liderats pel professor Felipe Querol han posat en marxa un projecte innovador per monitorizar l’activitat física de pacients hemofílics a través de dispositius individuals amb la finalitat de desenvolupar patrons que ajuden a millorar la qualitat de vida i els tractaments d’aquests malalts.

La recerca, en la qual participaran dotze investigadors durant dos anys, està finançada per la companyia farmacèutica Baxter, capdavantera a escala mundial en les teràpies relacionades amb l’hemofília, i compta amb la col·laboració de la companyia Analog Devices, la qual ha aportat els acceleròmetres i mòduls que portaran els pacients per capturar la informació, i l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe. 
 
Aquest projecte consisteix en la incorporació d’uns xicotets dispositius denominats acceleròmetres a les persones que pateixen hemofília, en concret a vint malalts i un grup de control de sanes durant dos anys. Els acceleròmetres es col•loquen al canell o a la roba amb la finalitat que registren senyals purs (durant les activitats de la vida diària) que després, al laboratori, “podrem desxifrar i corelacionar amb altres estudis, com són les imatges tèrmiques de les articulacions, dades d’imatges ecogràfiques, impedància bioelèctrica, densitometria i variables de forces, recorreguts, gestos articulars i també valors de laboratori, que ens permeten conèixer nivells en plasma tant de factors de la coagulació com altres paràmetres que influeixen en la salut”, explica l’investigador de l’ETSE-UV Emilio Soria. 
 
L’objectiu d’aquest treball és “elaborar patrons de coneixement i així poder monitorizar l’activitat física de pacients hemofílics, el seu impacte en la condició física i la seua relació amb l’artropatia hemofílica i les comorbilitats derivades de l’actual esperança de vida”, apunta el doctor Felipe Querol, professor titular del Departament de Fisioteràpia de la Universitat de València i metge adjunt de l’Hospital La Fe.
 
Per monitorizar el grau de compliment de l’activitat i el seu reflex en la millora dels pacients, aquesta recerca “va a tindre un impacte directe en el sistema sanitari perquè l’hemofília constitueix una de les malalties més difícils de tractar i més cares del sistema sanitari”, agrega Querol, qui recorda que reduir la influència sobre els pacients d’aquesta dolència pot, en primer lloc, millorar la seua qualitat de vida i, en segon, “disminuir els costos sanitaris associats. La qualitat de vida d’aquests pacients ha millorat en els últims anys gràcies als avanços en nous fàrmacs i teràpies, però allò que s’ha demostrat és que aquesta qualitat depén directament de l’activitat física que realitzen”, conclou.
 
Dispositius microelèctrics individualitzats
Com a novetat tecnològica en aquest projecte, destaca la participació de la multinacional capdavantera de fabricació de dispositius microelectrónicos Analog Devices (ADI) amb seu a València. La seua implicació consisteix en proporcionar acceleròmetres d’última generació així com donar suport als nous sistemes d’adquisició específics per a aquesta aplicació. Aquests dispositius van a permetre el desenvolupament d’algorismes per determinar el tipus d’activitat física que s’està realitzant (caminar, pujar escales, etcètera).
 
Els acceleròmetres, sensors i processadors d’ADI permeten adquirir senyals amb gran resolució, fiabilitat, i molt baix consum, són ideals per a sistemes mèdics portàtils. En concret, com indica el professor de l’ETSE-UV i responsable del Centre de Disseny d’Analog Devices a València, Javier Calpe, “l’ADXL384 és un acceleròmetre triaxial de consum ultrabaix i gran sensibilitat”. ADI té com a objectiu prioritari el desenvolupament de circuits integrats per a aplicacions en l’àmbit de la salut tant per a equips de diagnòstic com per a dispositius de monitoratge personal.
 
Línia de recerca específica
La Facultat de Fisioteràpia de la Universitat de València té oberta una línia de recerca en l’hemofília i dóna especial atenció a la formació pre i postgrau d’aquesta patologia, l’estudi de la qual permet, a més de facilitar les cures d’aquests pacients, interessants avanços en altres patologies extremadament freqüents com ara l’artrosi. El Departament de Fisioteràpia col·labora directament amb la Unitat d’Hemostàsia i Trombosi de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, que és Unitat de Referència en aquesta patologia i centre de formació mundial reconegut per la World Federation of Haemophilia, al qual acudeixen sistemàticament professionals d’altres països per ser formats en el diagnòstic i el tractament.
 
L’hemofília és una malaltia congènita, lligada al cromosoma X, és a dir, que transmet la dona i pateix l’home i en la qual, com a conseqüència d’un dèficit de factors de la coagulació, es produeixen hemorràgies que només poden detindre’s mitjançant l’administració del factor absent. És una malaltia rara, la pateixen 1-2 persones de cada 10.000 nascuts vius i pot presentar-se sense antecedents familiars a conseqüència de mutacions genètiques.
 
Les hemorràgies més freqüents es produeixen en les articulacions i en individus sense el tractament adequat provoquen, des de molt primerenca edat, un procés degeneratiu conegut com artropatia hemofílica. El 80% de la població mundial no té accés al tractament hematològic i la seua esperança de vida a més de curta, porta implícita la discapacitat física. “Per a expressar gràficament el problema articular, el genoll d’un xiquet de nou anys pot semblar-se al d’un ancià artròsic de huitanta i, desafortunadament, aquest problema encara existeix”, il·lustra Felipe Querol.
 
Aquest projecte s’emmarca dins d’allò que es coneix com a ‘Internet of Everything’. Tot està actualment interconnectat, per tant, permet extreure coneixement de la ingent quantitat d’informació que es disposa a través de diferents dispositius, en aquest cas el que es coneix com a dispositius per vestir (‘wearables’) per conèixer el grau de compliment dels exercicis físics.
 

Data d'actualització: 26 de de novembre de 2014 11:30.

Llista de notícies