Un estudi publicat en el ‘Journal of Archaeological Science’, dirigit per Robert C. Power, del Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology a Leipzig (Alemanya), i codirigit per l’investigador Domingo Carlos Salazar García, de la Universitat de València, ha detectat la primera prova del consum humà de bolets. “El nostre treball revela que els individus ja al paleolític superior usaven una àmplia varietat de recursos vegetals, incloent-hi els bolets”, subratlla Salazar García.
Aquest grup d’investigadors ha explorat la dieta antiga mitjançant l’anàlisi de càlculs dentals d’individus magdalenians del jaciment càntabre d’El Mirón. Les anàlisis de microscòpia òptica i electrònica de rastreig han detectat un ampli ventall de microrestes d’origen vegetal, fúngic, animal i mineral atrapats en els càlculs dentals en vida, que aporten informació molt valuosa sobre l’alimentació en el magdalenià.
Conèixer millor l’alimentació dels avantpassats
Habitualment les tècniques que reconstrueixen les pautes alimentàries prehistòriques se centren en el consum de productes animals, per aquest motiu, segons l’investigador, “poder obtindre informació sobre el consum de recursos vegetals mitjançant aquest tipus d’estudis és important per a tindre una idea més completa sobre l’alimentació dels nostres avantpassats”.
“Aquest tipus de microrestes demostren que els individus d’El Mirón van consumir una àmplia varietat de plantes de diferents ecosistemes, així com un altre tipus d’aliments com ara bolets de la varietat ‘boletus’”, assegura l’investigador valencià, associat al Department of Human Evolution del Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology.
Domingo Carlos Salazar recorda que l’arqueologia no ha aportat molta informació fins ara sobre l’ús primerenc dels bolets. I, encara que el seu ús durant la prehistòria és poc comprés, l’etnografia ha vist que grups de caçadors-recol·lectors recents han utilitzat freqüentment els bolets com a aliment, condiment i medicina. “Aquest ús de bolets sí que ha estat identificat durant el calcolític europeu, una vegada s’havien ja assentat les bases de l’economia agricolaramadera”, apunta.
Per exemple, el famós home del gel calcolític descobert fa un parell de dècades als Alps, Ötzi, ja portava damunt bolets. El nou descobriment al jaciment d’El Mirón és, no obstant això, la primera prova de l’ús humà dels bolets, que fins a hui es desconeixia per al període paleolític.
L’alimentació humana durant la fase magdaleniana del paleolític superior europeu és poc coneguda. Això és un problema, particularment en referència al consum de recursos vegetals, que es preserven poc en el registre arqueològic. A pesar que el període magdalenià és comunament considerat en la gran part del nord-oest d’Europa com el període dels ‘caçadors de rens’, aquest no és el cas a la península Ibèrica. Altres proves ja demostraven que la dieta incloïa quantitats considerables de carn de cérvol i íbex, però fins ara no estava clar si altres tipus d’aliments com les plantes van ser un component de la dieta.
El valencià Domingo Carlos Salazar García és investigador postdoctoral al Max-Planck Institute for Evolutionary Anthropology, però manté encara una intensa col•laboració amb la Universitat de València. Treballa en arqueologia biomolecular amb l’objectiu de reconstruir el tipus d’alimentació i l’estat de salut dels nostres ancestres, com també la seua interacció amb l’entorn.
Salazar és llicenciat en Medicina per la Universitat de València, i en Història per la mateixa institució, amb premi extraordinari, doctor europeu en Prehistòria i Arqueologia per la Universitat de València, amb excel·lent cum laude i màster en Medicina Forense per la Fundació ADEIT-Universitat de València. Té més de quaranta publicacions en revistes i llibres internacionals i nacionals, científics i de divulgació. Ha estat convidat com a ponent en institucions com la National Geographic Society i ha participat en més de quaranta congressos nacionals i internacionals.
Robert C. Power, Domingo C. Salazar-García, Lawrence G. Strauss, Manuel R. González Morales, Amanda G. Henry (en premsa). ‘Microremains from El Mirón Cave human dental calculus suggest a mixed plant-animal subsistence economy during the Magdalenian in Northern Iberia’. Journal of Archaeological Science, doi10.1016/j.jas.2015.04.003.
Data d'actualització: 1 de de maig de 2015 07:00.
Llista de notícies
