Una investigació de la professora Beatriz Santamarina, del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, defineix els moviments ‘Salvem’ i ‘Viu al Cabanyal’ com a formes de contenció de les polítiques urbanes neoliberals i d’urbanisme empresarial. Els resultats d’aquest treball s’acaben de publicar en la ‘Revista de Dialectología y Tradiciones Populares’.
L’estudi, dut a terme durant cinc anys continuats (2009-2013), “posa de manifest la resistència davant el procés d’expropiació i gentrificació per part de les autoritats, tant municipals com a autonòmiques –es percep fins i tot una deixadesa i un desemparament institucional-, i la capacitat de mobilització social per frenar la posada en pràctica de polítiques urbanístiques de gran potencial econòmic”, subratlla Santamarina, qui recorda en el seu treball que el Cabanyal “concentra el nombre més alt d’infrahabitatges de tota la capital valenciana, el 22%”.
A més, la professora lamenta que aquest barri marítim de València haja quedat “a mercè dels megaprojectes i esdeveniments de la ciutat, emparats en la retòrica de l’excel·lència i la competitivitat, i de les polítiques locals basades en les tendències conegudes com a city-marketing o ciutats espectacularitzades”.
Santamarina assegura que aquest model impulsat per l’Ajuntament de València respon a “un urbanisme articulat en una economia d’intangibles per competir en el mercat financer i turístic global”. Aquest barri “ha estat objecte de l’aplicació de la política ‘victim blaming’, és a dir, que les administracions han responsabilitzat els veïns de la seua pròpia situació de desemparament”, comenta, i, fins i tot, arriba a qualificar els veïns de “refugiats de l’urbanisme liberal davant el ‘mobbing’ immobiliari”.
METRÒPOLIS GLOCALITZADES
L’estudi de Beatriz Santamarina forma part del projecte de recerca ‘Metròpolis glocalitzades: el cas de València. Espectacularització i precarització’, dirigit per la catedràtica del Departament de Sociologia i Antropologia Social, Pepa Cucó, i finançat pel Pla Nacional R+D+I del Ministeri de Ciència i Innovació, ara d’Economia i Competitivitat. A més, aquesta professora ha liderat alguns altres estudis sobre el Cabanyal, com una recerca sobre la situació del menor al barri o un projecte d’innovació educativa, realitzat amb estudiants de pràctiques d’antropologia, per recuperar la memòria del barri i que es va plasmar en dos llibres col·lectius: ‘Fills de mar, fills de la Terra’ (2007) i ‘Llàgrimes vora mar. Guerra, postguerra i riuada al Cabanyal’ (2009).
La professora d’Antropologia Social Beatriz Santamarina Campos és llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia i en Geografia i Història i doctora en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid. Desenvolupa la seua activitat docent i investigadora al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i les seues línies de treball actual giren al voltant de processos de patrimonialització cultural i natural i conflictes urbans.
«El oficio de la resistencia. Salvem y Viu al Cabanyal como formas de contención del urbanismo liberal». Beatriz Santamarina Campos. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, vol. LXIX, núm. 2, p. 305-326, juliol-desembre 2014,
ISSN: 0034-7981, eISSN: 1988-8457,
doi: 10.3989/rdtp.2014.02.003
Data d'actualització: 1 de de març de 2015 08:40.
Llista de notícies
