La Universitat de València s’uneix a la Col·laboració VIRGO per a la detecció d’ones gravitatòries

Investigadors de la Universitat en la Col·laboració Virgo.

Investigadors del Departament d’Astronomia i Astrofísica i del Departament de Matemàtiques de la Universitat de València, coordinats per José Antonio Font, són membres de la Col·laboració Científica VIRGO des d’aquest divendres, dia 1 de juliol. La instal·lació VIRGO, situada prop de Pisa (Itàlia), constitueix el major detector europeu d’ones gravitatòries per interferometria làser.

VIRGO és un interferòmetre Michelson-Morley compost per dos braços perpendiculars de tres quilòmetres de longitud. El seu nom té un origen astronòmic, doncs s’associa a un cúmul galàctic integrat per al voltant de 1.500 galàxies, localitzat en la constel·lació de Virgo, a uns 50 milions d’anys llum. Detectar ones gravitatòries procedents de tals distàncies era l’objectiu de la primera versió de l’instrument, d’ací el seu nom. El detector VIRGO està localitzat en l’European Gravitational Observatory (EGO) i està fonamentalment finançat per organismes científics de França i Itàlia, concretament pel Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i per l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare (INFN), respectivament.

En 2006, Holanda es va unir a la Col·laboració Virgo per mitjà del Nationaal Instituut voor Subatomaire Fysica (Nikhef), realitzant importants contribucions a la construcció de l’interferòmetre. En 2008, el grup POLGRAW a Varsòvia, i en 2010 el Wigner Research Centre for Physics of the Hungarian Academy of Sciences (Wigner RCP) a Budapest també es van unir a la Col·laboració VIRGO.

La Col·laboració VIRGO està formada per un equip internacional d’investigadors, enginyers i tècnics que treballen conjuntament en la construcció, la validació, i l’operació de l’interferòmetre VIRGO i de la seua actualització, el detector VIRGO avançat, amb l'objectiu de desenvolupar el camp emergent de la física i l’astronomia d’ones gravitatòries. Actualment, més de 250 persones són membres de la Col·laboració VIRGO, repartits en diferents institucions de cinc països europeus: França, Itàlia, Holanda, Polònia i Hongria.

Des de juliol de 2016, Espanya és el sisè país que integra aquesta llista. La Col·laboració VIRGO, al seu torn, manté acords de col·laboració amb la LIGO Scientific Collaboration (LSC), adscrita als dos interferòmetres nord-americans LIGO responsables de les històriques deteccions d’ones gravitatòries anunciades molt recentment, GW150914 i GW151226, un assoliment científic sense precedents.

L’equip de la Universitat de València, únic grup nacional membre de VIRGO, contribuirà a la Col·laboració VIRGO en diverses línies de recerca: des del desenvolupament d’algoritmes per a anàlisis de senyals gravitatoris i estimació de paràmetres de fonts astrofísiques, fins a la generació de patrons de radiació gravitatòria mitjançant tècniques de relativitat numèrica, passant pel desenvolupament i l’aplicació de mètodes numèrics per a la detecció i classificació de fonts de soroll instrumental en detectors avançats.

El detector avançat VIRGO entrarà en funcionament en la segona meitat de 2016. Les seues observacions complementaran les dels dos detectors avançats LIGO, contribuint des d’Europa al desenvolupament de la incipient astronomia de radiació gravitatòria. La pròxima campanya d’observació dels detectors LIGO (LIGO O2) serà simultània a la primera campanya d’observació de l’interferòmetre VIRGO avançat (VIRGO O1), la qual cosa augmentarà les capacitats d’observació així com la informació que puga extraure’s de potencials noves deteccions.

En l’actualitat, Espanya compta amb una important representació en l’àrea de l’astronomia d’ones gravitatòries. Alicia Sintes, de la Universitat de les Illes Balears (UIB), coordina l’únic grup espanyol membre de la LSC. Carlos F. Sopuerta de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE; CSIC-IEEC) coordina l’únic grup nacional que participa en la reeixida missió espacial LISA Pathfinder de l’Agència Espacial Europea (ESA), missió precursora del futur observatori espacial d’ones gravitatòries eLISA. A més, el professor Sopuerta, juntament amb els investigadors Sintes i Sascha Husa (UIB), participen en el Science Team de l’Einstein Telescope, projecte europeu de detector d’interferometria làser de tercera generació.

José Antonio Font, de la Universitat de València, coordina l’únic grup nacional que forma part de la col·laboració Virgo. Husa, Sintes i Font, a més, són, al costat dels seus respectius grups, membres del Virgo-EGO Scientific Forum (VESF), de la junta directiva del qual forma part Font en l’àrea d'astrofísica relativista i cosmologia.

D'altra banda, la comunitat espanyola d'astronomia d'ones gravitatòries s'articula entorn de la Xarxa d'Excel·lència d'ones gravitatòries REDONGRA finançada pel MINECO. Aquesta xarxa, coordinada per Carlos F. Sopuerta, compta amb els grups esmentats de l'ICE, UIB i Universitat de València, a més de grups de la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Múrcia, la Universitat de Granada, i lEuskal Herriko Unibertsitatea. Un dels objectius és redactar un full de ruta per a guiar les futures activitats espanyoles en astronomia d'ones gravitatòries, que s'espera siga de gran utilitat per a la participació espanyola en grans projectes internacionals en aquest camp.

Pàgina web de Virgo: http://www.virgo-gw.eu/

Data d'actualització: 1 de de juliol de 2016 07:00.

Llista de notícies