Universitat de València

L'exposició, que presenta una instal·lació artística rupturista amb un túnel de tòpics sexistes procedents de dites populars i de frases pronunciades per personatges il·lustrats (filòsofs, escriptors, polítics…), ens acosta, mitjançant una selecció de fotografies i panells, a la trajectòria professional de 42 científiques de diferents èpoques. A més, el públic té ocasió de conéixer, de primera mà, més d'una desena d'objectes d'ús quotidià creats per dones. El principal objectiu del projecte, segons les comissàries, és proporcionar al públic elements de judici que els permeten desprendre's d'aquesta “bena social” que, encara hui, pesa sobre els seus ulls, i demostrar que les dones, al llarg de la història, han anat molt més allà del que es coneix de manera general.

Entre els avanços que es poden veure en la mostra destaquen invents de la vida quotidiana ideats per dones, com el corrector líquid opac (Liquid Paper) per rectificar sobre el paper, registrat per Bette Nesmith Graham als anys 50, l'eixugaparabrises inventat per Mary Anderson a principi del segle XX, els bolquers d'un sol ús que el 1951 va patentar Marion Donovan o el sostenidor modern registrat per Mary Phelps Jacobs el 1914. Així mateix, coneixem la creació d'altres avanços, com el vehicle Rover Sojourner, que va aterrar a Mart el 1997 i que va dissenyar la científica de la NASA Donna Shirley, o la fibra d'alta resistència (Kevlar®) utilitzada per a l'elaboració d'armilles antibales, aquest últim invent patentat per Stephanie Kwolek el 1974 i que podem observar directament en l'exposició. Com a científica més propera apareix Pilar Mateo, doctora per la Facultat de Química de la Universitat de València, que ha patentat una pintura insecticida usada per poblacions indígenes de Sud-Amèrica per combatre malalties.

A més, hi ha temps i espai per visibilitzar millor vides increïbles de dones que van lluitar, a contra corrent, per fer-se un buit en un món d'homes. Destaquen, entre altres, les històries de Miranda Qualified Barry (Irlanda v. 1789-Regne Unit 1865), cirurgiana de l'exèrcit britànic que va viure la seua vida adulta fent-se passar per un home per poder ingressar a la Universitat. Una altra dona que presenta la mostra és Hipàtia d’Alexandria (Egipte, 355/370 aC-415/416 aC), primera matemàtica de què es té coneixement: va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia, va millorar el disseny dels primitius astrolabis i va inventar el densímetre. L'espanyola María Zambrano (Vélez-Màlaga, 1904-Madrid 1991) és, per a molts estudiosos, una de les figures més importants del pensament filosòfic espanyol del segle XX. Una altra pionera, en aquest cas del món científic, és Marie Curie (Polònia 1867-França 1934), que va treballar en el camp de la radioactivitat i va ser la primera dona a ser professora a la Universitat de París; va ser guardonada amb el Premi Nobel de Física el 1903 i el Premi Nobel de Química el 1911.