Universitat de València

El 19 de juny del 2017 s’acompliran 310 anys de la crema de Xàtiva per part de l’exèrcit borbònic en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. Els habitants d’aquella Xàtiva austracista pagaren la seua “obstinada rebel·lia” amb l’exili o la mort. La seua ciutat fou assetjada, cremada i arrasada com a càstig exemplar ordenat pel rei Felip V, el retrat del qual resta capgirat al Museu de Belles Arts local en icònica revenja. La crema va convertir els socarrats en un símbol valencià de resistència alhora que els agermanava, malauradament, amb els habitants d’altres ciutats de la Història que han patit un destí similar: el càstig de l’extermini urbà.

Aquest congrés pretén reflexionar sobre el concepte d’urbicidi a partir de la crema i l’extermini de Xàtiva, protagonista d’una secció especial durant les jornades. Però també vol anar més enllà per tal d’analitzar les causes i conseqüències d’una violència que forma part de la humanitat des de l’organització de les primeres urbs. Una violència que busca destruir i esborrar les ciutats com a espais d’identitat col·lectiva i de convivència.

És per això que aquest encontre s’obri a tot tipus de propostes de comunicació al voltant de la temàtica de l’urbicidi des d’una multiplicitat de fronts: teòric i conceptual; filosòfic i moral; simbòlic i identitari; històric i social; humà i demogràfic; militar i estratègic; arquitectònic, patrimonial i turístic; polític, cultural i econòmic. Fins i tot, el congrés s’interessa per la representació de l’urbicidi en les diferents manifestacions artístiques que l’han abordat: literatura, cinema, pintura, fotografia, història gràfica…

Des de ciutats bíbliques com Sodoma i Gomorra fins a les aniquilades Hiroshima i Nagasaki, passant per Troia, Sarajevo, Maastricht, Cartago, Guernica, Numància, Berlín, Beirut, Sant Petersburg, Kigali o, més a prop de nosaltres, Sagunt, Vila-real o Ares del Maestrat, l’urbicidi forma part del passat de la humanitat i de l’imaginari global, a banda de constituir una realitat per a molts ciutadans actuals en el món. Aquest congrés tractarà d’analitzar les formes, objectius i significats de la destrucció de les urbs i la gestió de la memòria d’eixa destrucció. Sempre observant l’urbicidi com el conjunt d’estratègies militars, econòmiques, culturals i/o polítiques que, de manera deliberada, busquen acabar amb una ciutat, la seua ciutadania i tot el que representa.