L’astrofísic de la Universitat de València Miguel Ángel Aloy acaba de ser guardonat amb el premi IDEA 2011, que concedeix la Fundació de la Ciutat de l'Arts i les Ciències (CAC), en la modalitat de Ciències Fisicoquímiques. Gabriela Llosa Llácer, investigadora de l'Institut de Ciència Corpuscular (IFIC) –centre mixt de la Universitat de València i del CSIC, en el Parc Científic– ha estat premiada en l'especialitat de Tecnologies.
Els Premis IDEA van dirigits a joves professors i investigadors, creadors i experts de la comunicació adscrits a alguna de les universitats, centres d'investigació o instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana. Amb ells, la Fundació CAC tracta de donar reconeixement al treball d'investigadors joves que destaquen especialment per la seua projecció i futur en alguna d'aquestes quatre categories: Ciències Fisicoquímiques, Ciències de la Vida, Ciències Socials, Comunicació, Art i Humanitats, i, finalment, Tecnologies.
En el cas de Miguel Aloy, la proposta premiada s'emmarca en el camp de l’astrofísica relativista computacional. Es tracta d'un estudi integral al voltant d'un dels enigmes de la astrofísica: la comprensió dels potentíssims centelleigs de llum gamma i de les ones gravitatòries en l'espai, produïts per la col·lisió d'estrelles. La seua comprensió ens acostaria, possiblement, a les claus d'una inesgotable font d'energia procedent de l’acreció de forats negres. Aquest estudi abasta des de la formació dels escenaris astrofísics que produeixen les explosions còsmiques, fins a la seua empremta observacional.
Miguel Ángel Aloy va obtindre ja una Starting Grant l’any 2010, ajuda que concedeix l’European Research Council (ERC), dotada amb 1,5 milions d'euros, per al desenvolupament d'aquest treball. Les beques de l’ERC són les més ambicionades, tant per la quantitat econòmica com pel seu prestigi internacional. Amb aquest premi IDEA, Aloy veu reconeguda la viabilitat de la seua idea de futur també per la comunitat acadèmica local.
Doctor en Física Teòrica per la Universitat de València, va realitzar una estada post-doctoral en l'Institut Max-Plank für Astrophysik de Garching (MPA), d'Alemanya, i va obtindre una beca Marie Curie Individual dins del VI programa marc de la Unió Europea. Com investigador Ramón i Cajal ha col·laborat en la docència del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, i actualment és investigador i professor en aquesta institució acadèmica. Ha participat en 26 projectes d'investigació, tres d'ells com a Investigador Principal; ha publicat més de 40 articles i 32 actes en congressos, i compta amb quasi 1.500 cites (font:SAO/NASA Astrophysics Data System-ADS).
Els interessos científics de Miguel Ángel Aloy s'estenen sobre qualsevol camp de l’astrofísica relativista en el qual la modelització hidrodinàmica o magnetohidrodinàmica és adequada. En particular, els dolls relativistes associats a erupcions de llamps gamma o a nuclis galàctics actius, el col·lapse de nuclis estel•lars massius i la posterior formació de forats negres, etc.
Gabriela Llosá, guardonada amb el premi IDEA 2011 en la categoria de Tecnologies, es va llicenciar en Ciències Físiques per la Universitat de València i va realitzar la seua tesi doctoral en l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, centre mixt del CSIC i la Universitat de València) sota la direcció de l'investigador del centre Carlos Lacasta. Actualment és investigadora a l’IFIC amb un contracte Juan de la Cierva i una beca Europea Marie Curie de reincorporació.
El Comitè de Selecció dels premis ha destacat la seua idea de crear un telescopi d'imatge a temps real en la teràpia hadrònica del càncer utilitzant fotodetectors de silici que s'utilitzen en Física de Partícules i en Física Mèdica.
Aquest telescopi s'aplicaria en teràpia hadrònica, una innovadora tècnica per a aplicar radioteràpia a determinats tipus de càncer, que s'utilitza ja en centres d'investigació a Europa, Amèrica del Nord, Japó i Sudàfrica. Aquest tipus de teràpia utilitza partícules carregades (feixos de protons o ions de carboni) en lloc de fotons, amb la qual cosa la dosi de radiació s'aplica de manera precisa on es troba el tumor evitant el teixit sa. El futur Institut de Física Mèdica (IFIMED), un projecte impulsat pel ministeri de Ciència i Innovació, la Generalitat, el CSIC i la Universitat de València inclòs en el mapa nacional d'instal·lacions cientificotècniques singulars, investigarà en aquest tipus de teràpia, entre altres aplicacions.
Per a controlar que la dosi de radiació s'aplica en la zona on es localitza el tumor s'utilitzen dispositius PET, però tenen poca sensibilitat per a reconstruir la imatge de la zona. Com a solució s'investiga la fabricació de detectors col·locats en paral·lel per a reconstruir la imatge, els anomenats telescopis. La idea de Llosá premiada consisteix a utilitzar fotomultiplicadors de silici com els que es desenvolupen per als acceleradors de partícules juntament amb cristalls cintiladors de bromur de lantani per a fabricar els detectors del telescopi. Aquest sistema té l'avantatge que reconstrueix la imatge de la zona on s'aplica la radioteràpia amb major sensibilitat i en temps real, el que permetria corregir la trajectòria del feix de partícules si fóra necessari.
Last update: 2 de june de 2011 11:50.
News release
