Cronologia d'una lluita empresonada
Abans de relatar els fets, es fa necessària una petita explicació de les dades que
comprèn la cronologia. La comencem el 12 de desembre del 93, tot i que la podríem haver
iniciat abans, durant la forja de la desobediència al tercer grau com a estratègia,
perquè és a partir d'aquesta primera plantada quan s'inicia la lluita anticarcerària de
manera conscient. Pel que fa a la data amb la que acaba aquest informe, dir que la lluita
anticarcerària, avui, continua endavant a la presó d'Iruña. La nostra cronologia conclou
amb la presentació de l'informe davant la Comissió de Drets Humans del Parlament navarrès.
12 de desembre de 1993. Primera plantada. Aquesta és de caràcter estatal, tot i que les circumstàncies fan que sigui a Iruña on les xifres es disparen: 33 a Iruña, 4 a Biscaia, 3 a Astúries, 2 a Tenerife i un a Valladolid i Albacete.
Gener de 1994. De manera totalment arbitrària un insubmís es dut a les dutxes per un funcionari per un escorcoll integral. L'insubmís es nega i es sancionat amb un informe, el qual es recorregut i guanyat.
Primer intent per part d'un funcionari de boicotejar una assemblea. En aquella ocasió, vam ser amenaçats amb el tancament del petit pati on hi havia altres presos, de forma que cridant crits proinsubmissió, ens traslladem al pati gran on continuem amb l'assemblea. No hi ha sancions, tan sols un pam de nas de l'esmentat funcionari.
Febrer de 1994. Es realitza amb coordinació amb Salhaketa(1) un ampli informe sobre la situació i estat de les instal.lacions de la presó, denunciant les irregularitats mitjançant una roda de premsa que fa Salhaketa i els grups antimilitaristes.
19 de febrer de 1994. 30 presos socials són traslladats d'Iruña. Entre els presos socials, els funcionaris es justifiquen en l'espai i en el gran número d'insubmisos. A això es respon amb una roda de premsa oferta pels grups i una nota de premsa dels insubmisos presos.
20 de febrer de 1994. Segona plantada. Al dia següent són detinguts els 13 insubmisos a la UPNA(2). Comença a parlar-se més seriosament de la lluita anticarcerària.
16 de març de 1994. Es comença amb l'estratègia de negar-se a despullar-se desprès del via a vis. Primerament de manera experimental, doncs hi havia molta por, però poc a poc ho acaba assumint tot el col.lectiu. Les sancions cauen a uns sí, a uns altres no, de forma arbitrària.
Març de 1994. Al mòdul de menors, els insubmisos són obligats a prendre feines de neteja, argumentant que aquestes no estaven cobertes. Els insubmisos es neguen, doncs hi ha molts presos socials esperant feines que no els hi donen.
28 de març de 1994. Es desplega una pancarta al pati que es fotografiada per la premsa.
Abril de 1994. Es realitza una vaga de fam per la desmilitarització social des del dia 15 al 30. Al llarg de la vaga es treuen de la presó innombrables articles per la premsa al voltant del militarisme.
11 de maig de 1994. Es realitza una acció que consisteix en tallar la volta a Espanya prop d'Iruña. A rel d'això un insubmís pres en tercer grau és reculat de grau.
16 de maig de 1994. Tercera plantada. Segona estatal. Són detinguts el dia 20, desprès d'una acció.
27 de maig de 1994. Passen del mòdul de menors al de majors a
gairebé tots els insubmisos. A menors en queden sis. Per una part es suavitzen els
problemes de comunicació entre nosaltres, tot i que per altre part la
incomunicació entre mòduls segueix essent real.
Juny de 1994. Es realitza una acció al pati formant el símbol
de la pau. La foto sort publicada a El País setmanal conjuntament a un ampli
reportatge.
26 de juny de 1994. Quartada plantada. Cinc insubmisos són detinguts
a Lizarra. Un altre insubmís en tercer grau és reculat de grau per prendre
part a la tancada de suport a la plantada.
30 de juny de 1994. Primer judici per trencar condemna. La resta
seguirà a raig.
4 de juliol de 1994. Mor un pres víctima de la SIDA a l'infermeria.
5 de juliol de 1994. Es denúncia en roda de premsa la mort del dia anterior
i es presenta el no.1 de GILTZAPEKO PARANOIAK.
6 de juliol de 1994. Sorgeix la primera protesta col.lectiva al trobar-nos
aquest matí la porta del pati tancada sense cap tipus d'explicació. Es fa
la primera assemblea en la qual hi participen molts presos socials i polítics.
S'envia a la direcció un escrit demanant explicacions firmat per 120 presos d'un
total de 150. No pugem a menjar. A rel de tot plegat, un pres polític és
traslladat l'endemà a la matinada. Aquest pres s'havia destacat en la protesta.
8 de juliol de 1994. Es realitza una segona protesta col.lectiva en
resposta al trasllat. Es fa un escrit d'autoinculpació i una asseguda de mitja
hora a la galeria. D'aquestes protestes arriben informes molt greus per a tots els
insubmisos i alguns socials.
10 de juliol de 1994. Es llencen al pati ampolles de beguda en solidaritat
amb els presos a diverses festes de pobles. Això també provoca informes a
insubmisos i socials. Dos presos socials que han estat sancionats injustament inicien una
vaga de fam. Els insubmisos lliuren instàncies en solidaritat amb ells i demanant
que es desestimin les sancions.
15 de juliol de 1994. Es fan falses acusacions per part de la direcció
(desobediència a funcionari) i es reben desenes d'informes per les protestes i per
les ampolles de begudes.
18 de juliol de 1994. Es fa arribar un informe i queixes al Defensor del
Poble i a la Comissió de Drets Humans per l'escalada repressiva a la presó
d'Iruña.
9 d'agost de 1994. Mor un pres preventiu, acusat injustament de donar amb
un company una pallissa a un alemany quan cap d'ells passava dels 40 kg. de pes. Pel
matí es realitza una protesta a la galeria de mitja hora cridant consignes contra
la presó i per la tarda una encartellada al pati. Aquest pres ha estat absolt
posteriorment.
11 d'agost de 1994. El grup SARE(3), paga la fiança del company del
pres mort i aquest surt a un centre d'acollida. Hi ha una recollida de diners entre els
presos per ajudar a pagar-ho.
14 d'agost de 1994. Roda de premsa d'ex-presos denunciant l'escalada
repressiva. Hi ha un nou ruixat d'informes: per mirar d'una certa manera..., per estar
ajagut al llit..., tots per les majors tonteries.
22 d'agost de 1994. Primera absolució en un judici per trencament de
condemna. Comença una campanya perquè s'utilitzo l'euskera a
l'administració penitenciària i es comença a fer-ne ús a tota
mena de papers.
23 d'agost de 1994. Novament hi ha un augment de la repressió. Es
reparteixen 101 informes.
31 d'agost de 1994. Un funcionari pega a un insubmís per tenir un
adhesiu, agreujant la suposada llibertat d'expressió que a la presó hi ha
d'haver.
1 de setembre de 1994. Es puja al menjador amb cartells fent al.lusius a la
llibertat d'expressió.
6 de setembre de 1994. Arriben nous informes per l'encartellada i per
tonteries.
8 de setembre de 1994. Vuit insubmisos són traslladats a diverses
presons de l'Estat. Es colpegen les portes dos cops al dia com a protesta.
16 de setembre de 1994. Al pati es desplega una pancarta recordant als
traslladats. La premsa en fa fotos. Es fa una roda de premsa amb els grups denunciant la
dispersió.
Octubre de 1994. Es prenen tota mena de mesures repressives contra l'euskera.
Es fa arribar una queixa al Defensor del Poble.
4 d'octubre de 1994. Cinquena plantada. Sis insubmisos són detinguts
desprès d'una acció al Banc d'Espanya. Aquesta plantada es centra en contra
de la cimera del BM i el FMI.
8 d'octubre de 1994. Es compleix un mes des del trasllat dels insubmisos.
Es fan sengles encartellades al pati i al menjador. Així mateix, es decideix
repetir la protesta tots els dies 8 de cada mes mentre no tornin els traslladats.
29 d'octubre de 1994. Es realitza una nova vaga de fam contra la
repressió de la dispersió i per la desmilitarització. És
secundada a alguns punts de l'Estat. La seva durada: 3 setmanes.
Novembre de 1994. Es presenta el no. 2 del GILTZAPEKO PARANOIAK en roda de
premsa davant a la presó.
Desembre de 1994. Acció contra el nou trasllat de dos dels dispersats,
J. Andrés i Alex Belasko, que havien estat portats a Iruña pel judici per
trencament de condemna.
1. Salhaketa: Organització de suport a presos socials a Euskadi.
2. UPNA: Universitat Pública de Navarra.
3. SARE: Associació de suport a malalts de SIDA
[