ANNA MONTERO I BOSCH , 1954 

                                    ARBRES DE L’EXILI, 1988. Ed. Gregal
 
 

TERRA I FOC

Cerque la paraula

a frec de llavis

a frec de terra

amb la saó que els dies

sense soroll germinen

d’un blau fugaç

cerque la p’araula

a frec de pell

que el temps cisella

sense soroll

amb escalpre d’aigua
 
 

t’he donat el nom més bell

i un llac on el temps s’endinsa

t’he vestit de dubtes

i una certesa profunda

amor que amb la nit

desgranes la llum

del collar dels dies

t’he donat el nom més bell

i un camí obert d’escuma

amor sense nom

on el temps s’endinsa i nia

és per tu que sé

que el temps no passa

i a cada ullada

neix al mirall un rostre

i res no s’esdevé

enllà del marc

d’aquest vidre que em sotja

i s’esborra

sense records
 
 

pleniluni d’estiu

sense soroll

plouen estels

damunt la teulada

plouen estels

sense soroll

i a dintre

el blau d’un temps incert

trenca tots els blaus
 
 

terra i vent en aquest foc

que anomenem crepuscle

i un camí d’escuma oferta

lluny de la terra

on arrelen els noms

i no fruiten