ANNA MONTERO I BOSCH , 1954
ARBRES DE L’EXILI, 1988. Ed. Gregal
TERRA I FOC
Cerque la paraula
a frec de llavis
a frec de terra
amb la saó que els dies
sense soroll germinen
d’un blau fugaç
cerque la p’araula
a frec de pell
que el temps cisella
sense soroll
amb escalpre d’aigua
t’he donat el nom més bell
i un llac on el temps s’endinsa
t’he vestit de dubtes
i una certesa profunda
amor que amb la nit
desgranes la llum
del collar dels dies
t’he donat el nom més bell
i un camí obert d’escuma
amor sense nom
on el temps s’endinsa i nia
és per tu que sé
que el temps no passa
i a cada ullada
neix al mirall un rostre
i res no s’esdevé
enllà del marc
d’aquest vidre que em sotja
i s’esborra
sense records
pleniluni d’estiu
sense soroll
plouen estels
damunt la teulada
plouen estels
sense soroll
i a dintre
el blau d’un temps incert
trenca tots els blaus
terra i vent en aquest foc
que anomenem crepuscle
i un camí d’escuma oferta
lluny de la terra
on arrelen els noms
i no fruiten