EL MEU POBLE.
Vine i voràs , disfrutaràs i voldràs tornar sempre.
BENISSA.-
Al seu ample
terme municipal hi ha vestigis de població de l'Edat del Bronze. També
existeixen, al Morro de la Francesa, pintures rupestres pertanyents a l'art
llevantí. La toponímia ens informa d'una important presència
islàmica: Ben Isa, Benimallunt , Ràpita, Alfama, Mezquita,
entre d'altres. Encara després de la conquesta, la població continua
essent majoritàriament musulmana, encara que aquesta estava escampada
pels poblets del terme. El casc urbà seria aixecat pels cristians per
al seu assentament. El 1.381 hi havia 56 cases de cristians, que es van convertir
en 71 el 1.409; a més, els musulmans s'assentaren en Benimallunt (11 cases), Albinyent (11) i Benimarraig (4). L'evolució general de la
població és de continu creixement fins 1.940 que abasta els 6.036
habitants (benissers), xifra que arriba als 8.039 en 1.994. En 1.611 s'instal.là
un convent defranciscans. Ha donat cognoms il·lustres a les lletres i
el dret valencià: Esquerdo, Pineda, Torres Eiximeno, Martínez
Colomer, germans Cabrera, Capó. L'economia històricament es va
basar en l'agricultura i la ramaderia,destacant-hi l'ametler, les garroferes
i les vinyes. En la primera meitat del segle XX va destacar per la puixança
de la indústria del moble. Ha mantingut un creixement lent però
constant, per la qual cosa ha funcionat com a cap comercial d'una bona part
dels pobles centrals de la comarca de la Marina Alta. Al seu carrer principal
destaquen: l'edifici de la Llotja i l'antiga casa dels Torres-Orduña.
És també molt elegant l'església parroquial de la Puríssima
Xiqueta. d'estil neoclàssic i que per la seua grandiositat és
coneguda com la Catedral de la Marina. I cal destacar, també, el Convent
dels Pares Franciscans. El terme municipal és de 69,7 qm2.