Dues nissagues mil·lenàries

Ó Tobies Grimaltos

A la filosofia li passa com a la literatura, és una familia gran i molt antiga, amb parents que se semblen molt i d_altres que se semblen ben poc, alguns de molt ben avinguts i d_altres que estan barallats. Com parlar, doncs, en uns pocs minuts de les relacions entre aquestes dues nissagues mil·lenàries? Òbviament, amb moltes dificultats.
 Atés que la tasca és ben difícil, espere la vostra tolerància envers les simplificacions que hauré de fer i la perspectiva necessàriament esbiaixada que haurá d_adoptar. Quina relació hi ha entre filosofia i literatura? Per començar, la filosofia no és literatura, com no és ciència. Tanmateix, els models (si això té sentit) de la ciència i de la literatura estan ben presents en el seu l_horitzó, l_estiren en direccions sovint oposades i la tenen en tensió. Són, pense jo, dos models als quals la filosofia s_ha de resistir per mantenir la seua pròpia identitat, que la té. No dic que la filosofia no ha de tenir presents la ciència i la literatura, no dic que no haja de coneixer-ne una i l_altra i servir-se_n i servir-les en comunicació franca i constant; no és això el que vull dir. Él que dic és que no ha de voler aspirar a convertir-se en cap de les dues o voler copiar els seus models. És cert que, segons de quin àmbit de la filosofia es tracte, segons quina tradició es conree, la corda de la filosofia s_estira més cap a un costat o cap a l_altre. Si, com deia Kant, els temes de la filosofia poden resumir-se en les tres preguntes "què puc saber?", "què he de fer?" i "què m’és permés d’esperar", a un món on és necessari especialitzar-se, l_estil es veurà marcat per quina d_aquestes preguntes centre l_interés del filòsof; i, amb això, la distància respecte de la literatura.
 El que em propose de fer ací és emprar un mètode que ens permeta veure amb claredat la diferència entre literatura i filosofia. És clar que sempre que es parla d_àmbits diferents del discurs, les fronteres no són clares i precises, que els límits, en l_expressió de Wittgenstein, són borrosos: hi ha literatura que podria titlar-se de filosòfica i filosofia amb qualitat i elements literaris. D_altra banda, és cert que alguns filòsofs han sigut gran escriptors, hi ha hagut pensadors que han expressat bellament els seus pensaments filosòfics: Plató o Nietzsche foren grans escriptors. Russell i Sartre foren premis Nòbel de literatura. I no és menys cert que alguns literats han construït textos preciosos en el rerafons dels quals hi havia algun problema filosòfic o, simplement, es jugava amb ell: Lewis Carroll o Borges en foren mestres. La literatura i la filosofia, com les dues velles matrones que són, s_han influït mútuament i s_han fet prèstecs. Per tot això, si volem assenyalar les diferències, caldrà carregar les tintes d_un costat i de l_altre, simplificar i exagerar. Ja sabem que tots els mètodes d_anàlisi, com totes les teories crítiques i totes les perspectives d_aproximació i examen són deformadores per parcials. Sempre que es vol explicar un conjunt de coses heterogènies des d_un paradigma, des d_una estructura o un principi explicatiu, el resultat no pot ser més que simplificador: elimina les diferències, llima les arestes per fer-ho encaixar amb el patró. Però, parcials i tot, els resultats poden ser il·luminadors. L’anàlisi sempre permet veure coses que abans, i com a molt, només s_intuïen o constituïen suposits més o menys inconscients. La qüestió és no entendre el mecanisme que s_empra com l’únic possible o com aquell que ho explica tot. Si prenem aital precaució, si som conscients que allò que extraiem no és l_únic que es pot traure ni tota i l_única veritat, el resultat no pot ser dolent.
 Vull advertir, però, i abans de començar, que intentar mostrar la diferència entre literatura i filosofia no presuposa un judici de valor respecte de la importància de cadascuna d_elles, ni implica pressuposar cap classificació respecte de prioritats o de possibles dependències jeràrquiques. L_únic que vull és, tot mostrant les seues diferències, il·luminar el camí de la seua possible relació, desbrossar el camí de la seua comunicació i col·laboració possible, aclarir-ne les condicions en què aquestes podrien donar-se i permetre així que siga més fàcil afrontar la pregunta "Què pot fer la literatura per la filosofia?" o a l_inrevés: "¿Què pot fer _si és que pot fer alguna cosa_ la filosofia per la literatura?
 L_eina de la qual em vull servir en aquesta missió és la metodologia de la pragmàtica i de la teoria dels actes de parla. Sé que això és un problema, perquè entre el públic pot haver-hi qui no estiga familiaritzat amb aqueixa terminologia i pot hi haver qui, per coneixer-ne ho veja amb malfiança. Intentaré salvar en part ambdós obstacles. El primer, explicant els termes que aniré introduïnt; el segon, perquè l_acostament que hi faré serà bastant diferent de treballs com ara els de Richard Ohman o Samuel Levin que potser són els més coneguts. El que pretenc és fer (amb els estris que la pragmàtica ens proporciona) la radiografia de certa manera clàssica de fer filosofia bastant distanciada, en els seus compromissos i la seua metodologia, de la literatura, comparar-la amb els mitjans i els objectius de la literatura i veure així què  pot proporcionar aquesta darrera a la filosofia en general  per tal de completar-la. Anem-hi, doncs.
 Paul Grice deia que "voler dir" o significar alguna cosa mitjançant una emissió consisteix  a tenir la intenció de produir una determinada resposta en l_oient i de produir-la mitjançant el reconeixement per part de l_oient d_aqueixa intenció nostra. Què és el que es vol dir en una ocasió particular ve determinat per quina resposta particular es vol aconseguir de l_oient. Segons el tipus de resposta que volem produir en l_oient, la nostra emissió serà d_una classe o d_una altra. El tipus de resposta que es pretén aconseguir de l_oient determina quin tipus d_acte de parla és aqueixa emissió. Recordem que amb el llenguatge no sols es diu, això és no sols es fan assercions o enunciats, entitats susceptibles de ser qualificades de vertaderes o falses, com quan hom diu: "Ací fa calor". Amb el llenguatge no sols diguem, també fem moltes altres coses: demanem, prometem, ens disculpem, saludem, etc., etc. Potser quan he dit que ací dins feia calor, no estava, en realitat enunciant, no estava descrivint un fet o no estava merament describint-lo, potser el que feia era demanar de manera dissimulada que algú abaixara la calefacció o li donara més potència a l_aire condicionat. Una manera d_assabentar-se_n quin tipus d_acció fa el parlant en emetre unes paraules és esbrinar quin tipus de resposta vol produir en l_oient (o en l_audiència). Els enunmciats (allò que he qualificat de "dir", allò que és susceptible de ser vertader o fals) pretenen una resposta doxàstica per part de l_oient, això és, amb ells hom vol que l_oient adquiresca una creença. Si quan jo he dit _Ací fa calor_ només pretenia constatar un fet i no suggerir alguna altra cosa, el que pretenia era aconseguir que vosaltres creiereu que ací fa calor o que jo tinc calor. Si, pel contrari, el que volia era demanar que s_abaixara la calefacció, aleshores la resposta que volia obtenir n_era una de conativa, això és, que algú formara la intenció de llevar-li potència a la calefacció, o de dir-li a algú que li la llevara. Com saber què pretenia? De vegades no és fàcil, per a això ens ajuden el que Grice anomenava implicatures: allò que no és dit, però que s_implica d_alguna manera a partir d_allò que s_ha dit i que depèn de les màximes conversacionals, de les normes que regulen els nostres intercanvis lingüístics i que tots respectem de manera tàcita. Si fóra un fet obvi que ací fa calor, tots sabrieu que no pretenc constatar un fet per tal que vosaltres adoptareu una creença; no té sentit dir allò que és obvi, si no és que, dient-ho, es vol aconseguir una cosa distinta. Aleshores interpretarieu les meues paraules com una petició, sense cap dificultat.
 Una altra eina que s_utilitza per mostrar aquesta diferència entre les respostes que es volen aconseguir amb els actes de parla (recordeu: creences i intencions d_actuar) és la seua "direcció d_ajustament". Es diu que els enunciats, en la mesura que volen produir creences en l_oient, tenen la direcció d_ajustament de "paraules a món": es vol que les paraules s_ajusten al món, que es corresponguen amb la manera com és el món. Si ho aconsegueix, l_enunciat és vertader, si no, és fals. En canvi, quan una emissió busca obtenir una resposta conativa, té una direcció d_ajustament de "món a paraules": vol que el món es corresponga amb el contingut proposicional de la emissió. Les ordres en són el cas paradigmàtic. Quan jo dic: "Joan, tanca la porta!", el que vull és que Joan forme la intenció d_actuar de tal manera que el món s_ajuste al contingut proposicional "la porta és tancada", vull que Joan faça veritat la proposició "la porta està tancada". Si ho aconsegueixc, si Joan reconeix que això és el que pretenc, la meua emissió tindrà èxit, sinó haurà fracassat com a emissió.
 Finalment, convindria recordar breument els diferents actes de parla que es poden realitzar mitjançant una emissió lingüística i els seus constituens. Tenim en primer lloc, les paraules que s_emeten, quan aquestes tenen un sentit, quan refereixen i prediquen formen l_acte locutiu. Allò que fem amb aqueixes paraules, si enunciar, preguntar, ordenar, etc., és l_acte il·locutiu. Aquells altres efectes que es produeixen en l_oient, que no són essencials per a l_èxit de la il·locució i que, de voler-se aconseguir, es volen aconseguir (segons diu Strawson) sense que l_oient se n_adone que aqueixa és la nostra intenció, són els actes perlocutius. Sé que ho he dit de manera molt condensada, però no us preocupeu, poc a poc us en anireu familiaritzant amb aquesta terminologia.
 Amb tot aquest utillatge, podem veure ara com la filosofia i les diferents maneres de fer filosofia es relacionen amb la literatura. Recordeu, les nostres claus interpretatives seran: la resposta que es vol produir en l_oient (més aviat, lector, a partir d_ara), quina és la direcció d_ajustament de les emissions, quin tipus d_acte _locutiu, il·locutiu o perlocutiu_ interessa.
 Per tal de no extendre_m més del compte, em centraré en un model de filosofia (no en altres): aquella, que, per dir-ho d_alguna manera és més propera al model de la ciència. És al mateix temps el model més allunyat de la literatura. Advertesc que la imatge que oferiré serà bastant caricaturesca, però no per això menys il·lustrativa del que vull fer: mostrar com filosofia i literatura poden col·laborar. En la mesura que aquest és el model més allunyat de la literatura, pot servir més encara per mostrar com aquella li pot ajudar en la seua tasca.
Analitzem doncs el model filosofia-ciència.

Filosofia i ciència
 Aquest tipus de filosofia pretèn, fonamentalment i de la mateixa manera que la ciència, "dir", això és fer oracions susceptibles de ser vertaderes o falses o, almenys, susceptibles de ser avaluades en termes de versemblança i probabilitat. Des d_aquesta perspectiva, la comesa mútua, de la filosofia i de la ciència, són les explicacions, les descripcions, l_anàlisi. Quan la ciència formula una hipòtesi es basa en experiments o en dades empíriques (estadístiques o el que siga)que li donen el seu suport, que la fan versemblant. Els experiments (o les dades) són públics i intersubjectius en el sentit següent: si algú dubta de la validesa de la hipòtesi, pot reproduir l_experiment i veure si aquest la corrobora efectivament, si realment li dóna suport evidencial. El rigor és un valor primordial. Els filòsofs tenen en l_argument el seu experiment. Les seues afirmacions, les seues hipòtesis han de ser també el resultat d_un argument que els altres han de poder resseguir i comprovar si dóna suport i fins a quin punt a l_afirmació feta. Una conseqüència d_això, d_aquesta finalitat i d_aquest mètode, és que es prima la claredat, l_absència d_ambigüetat i d_equivocitat. El que es vol dir vol dir-se de la manera més clara possible, tot evitant possibles males interpretacions degudes a qualsevol ambigüetat, sintàctica, semàntica o pragmàtica. Es busquen termes precisos, es sacrifiquen les connotacions i, si cal, es redefineixen els termes per tal d_evitar els malentesos que pot produir la seua homofonia amb els termes del llenguatge ordinari o les diferents accepcions que poden tenir aquests darrers. La forma de les oracions només importa en la mesura que favoresca aqueixes pretensions. En conseqüència es busca la major simplicitat formal. El llenguatge es vol directe: que una oració diga només una cosa de les diverses possibles, no ha d_haver-hi lloc a diverses interpretacions. El discurs s_adreça a l_enteniment, no a la imaginació. Òbviament tot això està renyit amb les pretensions i les motivacions de la literatura. El discurs està al servei de l_expressió, d_una idea, d_un pensament. Quan la forma del discurs és l_argument, les oracions, les premisses han de ser clares i, si pot ser, simples. Del que es tracta és de fer resseguible l_argument per a que aquest mostre tota la seua força.
 Si voleu complicar encara més les coses, penseu que les hipòtesis o les tesis (els principis) que es formulen es volen universals. No es parla d_una situació o d_un context, d_un individu o d_unes circumstàncies, es vol que valga per a tots els casos. A més, els objectes del discurs solen ser ben abstractes. L_objecte d_estudi solen ser conceptes que es pretenen analitzar, esmicolar per tal de poder-los després connectar amb altres i il·luminar-los així mútuament per tal de comprendre més clarament el problema que portem entre mans i les seues relacions amb altres. Les eines dissenyades per abordar un problema i la clarificació aconseguida, pot ser de profit per abordar-ne un altre.
 Així veiem que en aquest tipus de filosofia el que prima són els enunciats, és a dir, els actes il·locutius que pretenen obtenir respostes doxàstiques  (creences) del lector. Allò que interessa és l_aspecte cognitiu del discurs. La seua eina és l_argument. El productor del text sap que la creença no és voluntària, per tal de produir-la ha d_oferir raons. Podríem dir, doncs, que l_unitat significativa d_aquest tipus de discurs és l_argument. En la mesura que pretèn obtenir respostes passives (creure no és una acció, ja hem dit que la creença no és voluntària), el seu objectiu és convèncer, va adreçada a l_enteniment i el seu vehicle és la denotació. No cal dir que la veritat és molt difícil d_obtenir en filosofia (si és que es pot obtenir). És clar, però, i atés el seu funcionament, que a la veritat va adreçada. En aquest sentit i fins ací, justament és l_aconseguiment d_aqueixa veritat el que la diferencia de la ciència. Els problemes de la filosofia són gairebé els mateixos des del seu començament i difícilment es pot parlar, en filosofia, de saber acumulatiu.
 Quan l_objectiu són les creences, és clar que l_estil de l_emissió, del text, ha de veure_s influït. L_art, si podem parlar en aqueixos termes, es sacrifica en virtud de la claredat, de la univocitat, de la precisió. Allò que li hem de demanar a la forma és, potser, l_elegància de la simplicitat i de la claredat. Hem dit que la facultat destinatària és l_enteniment; es vol convèncer, no persuadir. Quan aquests són els objectius, el que importa és el suport argumentatiu o evidencial de les afirmacions, la seua contundència. La imaginació només compta a l_hora de trobar i explotar eines destinades a aqueix fi (que poden ser exemples), no per la seua capacitat de produir emocions o sentiments. El que val és el poder fred de les raons, no la calidesa emocional de les descripcions imaginatives. De la mateixa manera, caldrà evitar les implicatures o cancel·lar-les, cal evitar que puga parèixer que es vol dir alguna cosa diferent del que es diu (la literalitat pot erribar a esdevindre una obsessió). Les oracions que s_empren han d_acomplir amb totes les màximes conversacionals (de quantitat, qualitat, relació i mode de la informació) d_una manera estricta. Han de ser interpretativament tancades, sense buits que pogueren fer-les interpretables de maneres diferents. L_ambigüetat és perillosa quan s_argumenta, pot produir fal·làcies o fer que semble que es produeixen. Paraules unívoques en frases unívoques sembla ser el lema. En filosofia no es comunica, es diu, i s_intenta dir amb claredat, amb la major claredat possible, fins i tot si el llenguatge que s_utilitza és difícil i abstrús. La ironia i la metàfora, si s_empren, s_han d_emprar amb precaució i només en els moments de transició d_una idea a una altra. Hem dit que la imaginació pot tenir un paper instrumental, és útil sobretot a l_hora de dissenyar exemples, però, atenció, amb els exemples es vol il·lustrar certs aspectes i no altres o sotmetre a prova certes intuicions, cosa per la qual tampoc no es pot deixar lliure la imaginació, sinó que cal constrenyir-la a l_objectiu que es vol abastar amb l_exemple.
 Tenim, doncs, com a resum i conclusió: respostes doxàstiques, llenguatge purament enunciatiu (o de preguntes de sí i no), direcció d_ajustament és de paraules a món (que el contingut proposicional de les oracions s_ajuste a la manera com és el món, per molt abstracte que siga el discurs), l_acte il·locutiu prima sobre el locutiu (que està al servei del primer) i sobre el perlocutiu. Pràcticament  l_únic tipus d_acte il·locutiu que s_empra és l_enunciat i l_acte locutiu importa només en la mesura de la seua eficàcia en la realització d_un  acte il·locutiu clar.
 La conseqüència de tot això és una estretor discursiva que dificulta l_escomesa o l_aprofondiment de certs temes centrals en la filosofia, potser justatement els que més interessen al no professional i respecte dels quals espera més de la filosofia, els  que tenen a veure almenys amb dues de les preguntes de Kant: "Què he de fer?" i "Què m_és permés d_esperar?". Tot i que aquesta concepció de la filosofia s_ha revelat útil i fructífera en altres camps, com són ara la filosofia del llenguatge o la teoria del coneixement. Quan es tracta d_abordar aquelles altres qüestions, més vitals, més de la vida aquest tipus de filosofia, degut possiblement als constrenyiments que hem assenyalat, es troba amb més problemes. Potser perquè en aquestos, en la mesura que tenen implicacions en la forma de vida, en els dubtes més vitals i quotidians, la imaginació, les vivències particulars i allò que es diu passió per oposició a raó, tenen un pes fonamental.  Aquestes, justament, són qüestions que comparteixen la filosofia i la literatura; ambdues, en la meua opinió comparteixen el projecte d_il·luminar la nostra comprensió del món i de la vida. Ambdues intenten connectar (conceptes, imatges, intuicions), i connectar per descobrir; cosa en la qual la connotació, el suggeriment, i el sentiment, juguen un paper fonamental. Diguem que el perill de la precisió és eliminar relacions, que l_arbre no ens deixe veure el bosc; que el dir impedesca mostrar.
 Però, veiem primer, des d_aquestes claus, com funciona el discurs literari.

La literatura front a aqueix model de filosofia i ciència
 Si intentem caracteritzar la literatura des d_aquestes premisses, veurem com és de diferent del model de filosofia que he descrit. Comencem per preguntar-nos quin tipus de resposta volen produir les oracions d_una obra literària en el lector i començarem a trobar-nos en dificultats. Són respostes doxàstiques? Si l_obra literària és de ficció (i les obres literàries en el seu sentit més clàssic ho solen ser), difícilment seran aquestes les respostes que es pretenen. Vol produir respostes conatives, que el lector forme unes determinades intencions d_actuar? No, almenys no directament. Compartesc l_opinió d_Iris Murdoch que tan bon punt com un escriptor es diu a si mateix que amb els seus escrits vol canviar la societat, és molt probable que danye la seua obra, que un intent deliberat i ansiós per persuadir, porta un obra a un nivell més superficial. Quan la idea, (la doctrina) és la que mana, quan els elements literaris s_hi veuen constrenyits i a ella estàn sotmesos, és molt difícil que la literatura no perda.
 En la meua opinió, una obra literària no ha de dir, en el sentit que venim usant el terme; no pot voler produir respostes doxàstiques (ni tampoc conatives) d_una manera immediata i directament recognoscible. Si l_eina de la filosofia era l_argumentació, utilitzar-la en la literatura podria resultar ridícul. El seua àmbit (ben distintament del tipus de filosofia que hem analitzat) no és el de la il·locució, sinó el de la perlocució. Les respostes que ha de produir, ha de produir-les sense que el lector se n_adone de seguida, i d_una manera transparent, de la intenció de l_autor. La literatura no ha de dir, ha de mostrar. Quan es tracta de mostrar, no és l_enteniment la facultat a la qual cal adreçar el discurs o no és l_única facultat a la que cal adreçar-lo. Les emocions són decisives. La imaginació i l_enginy són crucials. Per mostrar (potser allò que no es pot dir), l_empatia juga un paper clau. El lector ha d_anar veient i sentint, més que no escoltant i jutjant. La coloració de les descripcions, la perspectiva i els contrastos determinen. L_autor és un perceptor d_aspectes que convida el lector a parar-ne atenció. Impregna el seu text del seu sentit estètic i moral. El que importa és l_aire que es respira en el text més que no les afirmacions que es fan.
 Preguntar, doncs, quina és la direcció d_ajustament de les oracions en una obra literària, potser, ja no té sentit. No hi ha una conversa entre autor i lector si no és a través de personatges interposats. D_aquesta manera, tal vegada la unitat a valorar ja no és l_oració ni un conjunt d_oracions com era el cas de l_argument, sinó el text sencer. L_obra literària pot voler transmetre una concepció del món i de les coses, del que està bé i el que està malament (les grans obres ho solen fer), però no ho pot fer com ho vol fer la filosofia, dient: això està bé o això està malament, per això i per allò i volent formular normes universals. La literatura no ho farà dient-ho, sinó mostrant-ho a través de la quotidianeitat de casos particulars,concrets i vius que poden servir de paradigma.  Si vol arribar a la universalitat, ho farà mitjançant personatges que tenen unes vivències i uns sentiments concrets, que s_enfronten a unes circumstàncies particulars. Si vol parlar d_allò abstracte, ho farà descrivint situacions particulars que, com un model i en tant que model, ho il·lustraran.
 El terreny de la literatura és el terreny del cas, no de la norma. És d_una altra banda (i com ja ho advertia Aristòtil), el terreny de la possibilitat. És tracta, doncs, d_un terreny enorme, vastíssim, tan ample com la imaginació de moltes imaginacions. Tot el que pot ser, pot ser a la literatura. L_autor té tot els mons possibles al seu abast, l_únic límit és la seua imaginació, la seua prudència o la seua por. De l_altre costat, la literatura permet al lector submergir-se en altres vides, viure-les i viure amb elles altres possibilitats, altres mons. Si en la realitat unes possibilitats n_exclouen moltes altres, en la literatura aquestes romanen. En la vida real, triar fer una cosa (triar un ofici, un tipus de vida) suposa renunciar a fer-ne un munt d_altres, suposa renunciar a una infinitat d_experiències, de vivències. Si visc a València, no puc viure alhora a Barcelona; si sóc professor, no puc dedicar-me professionalment al bàsquet o a la cançó. Aquest l_aspecte dramàtic de la llibertat, tota tria suposa una infinitat de renúncies. En aquest sentit la literatura és l_espai de la llibertat pura. Ens deixa totes les possibilitats, d_alguna manera ens possibilita viure el que no podem viure per haver triat viure com vivim. Ens acosta experiències que d_una altra manera no haguerem tingut i que ens ajuden a comprendre formes de viure i de pensar ben distintes de les pròpies. Són experiències i vivències que amplifiquen la nostra comprensió del món i de la vida. Desenvolupen en nosaltres la empatia envers allò que, d_altra manera ens seria desconegut i, en conseqüència, estrany, hostil, quelcom que menystindríem , temeríem o odiaríem. Heus aquí un objectiu comú a la filosofia! El lector pot ser com un antropòleg que fa treball de camp sense moure_s de la butaca i també com un filòsof que aprofondeix en la comprensió de l_ànima humana i del món que l_envolta. A través d_aquests viatges de la imaginació, s_enriqueix la nostra concepció del món, de la vida, dels altres i de nosaltres mateixos.
 Per tot això, potser, és pel que una de les obligacions fonamentals del text literari és atrapar l_atenció del lector (tot i que no sempre per fer-lo gaudir), copsar-la i mantenir-la. Així, si la filosofia més propera a la ciència primava, quasi amb exclusivitat, l_acte il·locutiu i un tipus únic d_aquest _l_enunciat_, a la literatura ,  per tot el he anat dient, i a banda de l_acte perlocutiu, li interessa l_acte locutiu. En realitat, caldria dir, li interessen les paraules, i la forma que aquestes hi prenen i li donen a l_oració. L_interessa l_acte locutiu (real o fingit), i li interessa tant pels efectes perlocutius que es vol que produesca com per ell mateix. Dit d_una altra manera: la forma és primordial en literatura. Importa i molt, i ja no, com era el cas en la filosofia o la ciència, per la seua eficàcia en transmetre una informació, una opinió o una hipòtesi, tampoc per la seua capacitat de impulsar a l_acció, sino per la seua forma estètica, per la seua bellesa o originalitat i per la seua capacitat d_immergir el lector en la situació que es descriu. Els actes de parla en la literatura són imitacions d_actes de parla, no van adreçats (en la seua força il·locutiva) al lector, sinó als personatges: no és al lector a qui se li pregunta, se li diu o se li ordena. Per això mateix, aquests actes de parla fingits poden presentar formes ben diferents de les que prenen en la conversa i ésser més bells. La bellesa de la forma importa i importa també la seua eficàcia perlocutiva, el fer sentir al lector allò mateix que l_escriptor sentia en escriure el text o allò que pretenia fer sentir en escriure-lo. No és la creença del lector el que es vol, com tampoc no es vol la seua acció, és vol el seu sentiment, la seua passio: que senta com intentem que senta, com ens agradaria fer-lo sentir. Una de les missions de l_escriptor és provocar aprovació o repugnància en el lector davant de determinades coses. El text està (ha d_estar?) impregnat de la moralitat de l_autor com l_aire pot estar impregnat d_un aroma. Els valors de l_autor traspuen al text i es mostren en la narració, l_acoloreixen.
 Per tot això, el que era un enemic en el discurs de la filosofia ciència esdevé ara un aliat inestimable: les implicatures. De fet, l_escriptor pot jugar ara amb tots els recursos que li eren negats a aquell tipus de filòsof. El suggeriment, la insinuació, el doble sentit, la equivocitat són armes fructífires quan són ben esmolades per les mans de l_escriptor. Comunicar, sense dir, és una manera de mostrar. Així, doncs, ara les oracions poden ser ben obertes (gairebé hauríem de dir que cal que ho siguen), plenes de connotacions i d_implicatures possibles que el lector haurà d_anar desembastant. La ironia, la metàfora són ara recursos necessaris. L_autor explotarà les màximes conversacionals per tal de produir les implicatures que donaran lloc a les figures retòriques i exigirà del lector l_esforç d_extraure-les, de completar el que és dit amb allò que no ho és. I així és garanteix la la seua acció o reacció: la seua participació necessària i plaent. La complicitat entre ambdós naix, així, d_una manera  inevitable.
 Hem presentat els extrems. No tota la filosofia és com la que he descrit, i el que he dit per a la literatura, potser no valga per a tot allò que es considera literatura. Entre els extrems hi ha tota una munió de matisos. Tanmateix, hem trobat, entre tanta diferència, algún element comú. Un d_obvi és l_obsessió pel llenguatge, tot i que siga per raons diferents en cada cas. El llenguatge és l_eina de la filosofia i de la literatura d_una manera que no és comparable a la de cap altra disciplina o activitat creadora. L_altre, la preocupació eterna per comprendre i il·lustar els misteris de l_esperit humà. D_esbrinar qui sóm. Al cap i a la fi Kant deia que aquelles tres preguntes es podien condensar en què és l_home? I aquesta potser la preocupació comuna ambdues en la qual es pot il·luminar mútuament.
 De fet, quan els assumptes que tracta el filòsof són aquells que més relació tenen amb la vida, amb la societat en la qual es veu immers o amb el propi coneixement com a ésser humà, més útil i més pròxima li és la literatura. Ella li proporciona un excel·lent material de reflexió. Un munt de casos, d_experiències i sensacions que la vida pròpia li nega. La literatura li proporciona tot un material de camp que la pot humanitzar, que pot fer que aqueixa ànsia de generalitat a la que sovint es veu sotmés el filòsof es veja refrenada per la comprensió viva de circumstàncies que d_altra manera li poden passar desapercebudes ique  farien que la seua màxima universal, per racional i freda, puga resultar deshumanitzada i irreal. La literatura, amb el seu compromis amb les emocions, pot humanitzar la raó del filòsof, de la mateixa manera que la filosofia pot donar-li al escriptor elements que facen més pregona la seua percepció de la vida que ha de volcar en paraules. Però cadascuna a sa casa.
 Avui, en temps de postmodernes postmodernitats, hi ha qui vol esborrar completament tota frontera. Quan la veritat se_ns resisteix com a meta, una reacció possible és considerar-ho tot ficció. Si el raïm està verd per a tothom, podem dir que en realitat no existeix. Si, al cap i a la fi, tot és creació o narració, assumim-ho i juguem. Aquesta és una reacció de moda, però tota reacció, en tant que reacció, és exagerada. Prendre la posició contraria no pot més que produir els errors contraris. Que la filosofia no siga ciènicia, no vol dir que siga literatura. Hem dit que filosofia i literatura poden coil·laborar, però si cadascuna volguera ser l_altra, la cultura perdria i perdria una manera irreductible d_enfrontar les preocupacions més essencialment humanes.