Alfons Olmo............................. Lletres, música,

............................................. poesia i concepte.

....................................... Veu, guitarra acústica.

Daniel Olmo Boronat....................... Concepte,

............................... il·lustracions, disseny, foto.

............................................ Vídeo, projeccions.

Borja Penalba...................... Producció musical.

.......................................... Multi-instrumentació

 

Carles Llenares........................ Guitarres i veus

Xavi Blanquer....................................... Bateria

Francesc Albero................... Teclats i percussió

Darío Díaz..................................... Baix elèctric

VerdCel després d’una gira de presentació del seu anterior treball PaisViatge, amb el que han recorregut exitosament racons del nostre territori i també altres indrets de l’estat (més de cent actuacions des de febrer de '06, i un treball distingit amb nombrosos guardons: Premi Ovidi Montllor millor disc Cançó d´Autor 2006, 2on. Premi al Cantigas de Mayo 2007- mostra de cançó estatal- i assenyalat per la crítica d'entre els 25 millors discos segons revista enderrock 2006) ens presenta Sàmara, la seua nova proposta.

 

Dijous, 22 de maig

 

VerdCel

Sàmara

musica_en_la_nostra_llengua@lluisvives.uv.es

(en col·laboració amb el Servei de Política Lingüística)

www.myspace.com/verdcel

Sàmara, el nou espectacle de Verdcel, s’ha estrenat el diumenge 3 de febrer de ’08 dins la programació del festival BarnaSants. Lloc: CC Barradas, Hospitalet de Llobregat.

Sàmara és un espectacle i disc amb nom de dona: sÀmArA. Tres són les dones que es repleguen en aquesta llavor amb ales que recorre el segle passat, sobrevolant  tota una vida, com els fets històrics d’un poble. El recorregut des de l’àvia, passant per la mare, ens farà davallar fins trobar-nos amb el/la jove actual.

Les etapes d’una vida humana i la història d’un poble units en un sol arbre que creix a qualsevol indret; la sàvia que corre per dins seu en les dues direccions (artèries i venes, passat i present), injecta aliment a la llavor per a què - conscient del què és - es deixe caure, vole enllà pel seu pes, i arrele allà on aterre.

Excavar als orígens de VerdCel significa entrar dins les portes del temps d’un poble paradoxal, entre natural i industrial; de fàbriques vora riu, sènies, fil de vint i drapaires, metal·lúrgia i artesana manufactura, masos mecanitzats, amos i moviments sindicals, guerra i postguerra, república i dictadura, espais d’arqueologia industrial. Amb un entorn natural dibuixat de testimonis àrabs, pedregars, horts i bancals de secà, caves de neu, herbes aromàtiques, salts d’aigua i barrancs. Unes arrels d’un poble que VerdCel ens mostra a través dels ulls dels avantpassats, gent que ha viscut i ha construït aquest llegat; els processos històrics del segle XX contats ara pel relat d’emocions des d’un lloc i amb un prisma vital concrets, universalment humans.

Una dona nonagenària amb les seues vivències deixarà impressions als paisatges emocionals del nou treball dels VerdCel; com venen fent habitualment a partir de cançons, imatges (videojeing), textos i interpretació.