Vocabulari tècnic i d'ús docent metodològic,
d'anàlisi de dades i psicomètric.
Prof. J.L. Melià.

  • Actitud
  • aptitud
  • acumulat: Efecte d'acumular.
  • acumulament: Acció o efecte d'acumular.
  • acumular: Ajuntar apilant.
  • acumulatiu: Que es refereix a una acumulació.
  • acumulativament
  • amidar: mesurar
  • amplària: Amplada. Ample. Distància de costat a costat. Extensió.
  • amplitud: Diferència entre els valors extrems d'una variable.
  • anàlisi: Procés d'investigació de les dades.
  • anàlisi matemàtica: Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
  • anàlisi quantitativa: Anàlisi que determina quantitats.
  • analista, analític, analíticament.
  • analitzabilitat: Qualitat d'analitzable.
  • anamnesi: Indagació dels antecedents familiars, patològics, etc., d'un client amb vista a la diagnosi.
  • antropometria: Branca de l'antropologia que mesura les diferents parts del cos humà i determina llurs proporcions mútues.
  • antropomètric: Relatiu o pertanyent a l'antropometria.
  • arrel: Quantitat que multiplicada per ella mateixa cert nombre de voltes dona com a producte una quantitat determinada. (Extraure l'arrel quadrada o segona d'un nombre). Valors que substituïts per les incògnites d'una equació, la satisfan o la converteixen en una igualtat.
  • assignatura.
  • cas: Unitat o ésser del que es mesuren variables (freqüentment subjecte).
  • coeficient: Que obra ensems amb una altra cosa per a produir un efecte. Símbol o combinació de símbols (nombres o lletres) que representen generalment constants, col·locat com a factor davant un símbol o combinació de símbols. Nombre emprat com a factor que expressa el valor d'un canvi o efecte sota determinades condicions.
  • compte: Acció de comptar, càlcul d'una quantitat
  • correlació: grau d'interdependencia entre diverses variables o entre diferents conjunts de nombres.
  • correlacional: Relatiu a la correlació.
  • correlacionar: Establir una correlació entre dues o més coses. Correlacionar dues series estadístiques
  • correlar: correlacionar.
  • correlat, correlada: Dit del fenomen les sèries d'observacions del qual presenten un coeficient de correlació significatiu amb les d'un altre. Membre d'una correlació.
  • dada: Unitat d'informació. En una investigació, qualsevol dels valors d'una variable adscrits a un subjecte o cas. En una investigació matemàtica, cadascun dels elements coneguts (magnituds, figures, relacions) a partir del quals han de ser deduïts els elements desconeguts. (p.e.: les dades d'un problema).
  • desviació: Diferència entre una dada, un element o una corba d'un conjunt estadístic respecte al terme mitjà o a la majoria d'aquest conjunt.
  • dicotòmic
  • diferència tabular: Diferència entre dos nombres consecutius que figuren en una taula.
  • docència
  • empíric -ca: Que es funda solament en l'experiència, en l'observació dels fets.
  • error: Diferència entre el resultat de la mesura experimental d'una magnitud i el seu valor real. (Errada: acció d'errar o equivocar; l'efecte: erro: errament; erroni errònia)
  • estadístic - a: Valor que hom calcula mitjançant les dades de d'una mostra i que serveix pera a estimar un paràmetre de la població mare. Relatiu o pertanyent a l'estadística o a les estadístiques. Conjunt de dades i fets aplegats, classificats i computats.
  • estadística: Ciència, mètode, tècniques, operació d'anàlisi matemàtica, que permet estudiar numèricament amb el màxim de precisió els fenòmens col·lectius incompletament coneguts. Conjunt de dades numèriques concernents a una categoria de fets.
  • estadísticament
  • estàndard: Tipus, model, norma.
  • estandardització: Acció d'estandarditzar o d’estandarditzar-se. Efecte d’estandarditzar.
  • estandarditzar: Conformar a un estàndard.
  • estandarditzat -ada: Conforme a un estàndard. Uniformitat.
  • etcètera: I la resta (escrit abreujadament etc.)
  • evolutiu -iva: Relatiu o pertanyent a l'evolució o al desenvolupament.
  • examen: Prova escrita o oral a què és sotmès un estudiant per a declarar l'aprovació d'una assignatura.
  • exercicis
  • fiabilitat: Mesura de la confiança que hom pot tenir en el funcionament correcte d'un sistema o d'un dels elements que el componen.
  • freqüència: Nombre de repeticions d'un fenomen observat (freqüència absoluta) o la seva raó respecte al nombre total d'observacions (freqüència relativa).
  • freqüencial: relatiu a la freqüència.
  • ge: Nom de la lletra g, G.
  • guix
  • hac: Nom de la lletra h, H.
  • hipnosi
  • hipnòtic
  • hipnotitzar
  • índex: Nombre que expressa la relació entre dues o mes magnituds o variables. Signe afegit a un símbol quan es utilitzat per a representar magnituds anàlogues però no iguals. Nombre o lletra que indica el grau d'una arrel.
  • indicador: Que serveix per a indicar.
  • inferència estadística: Procediment, basat en determinades hipòtesis, que generalitza una estimació, obtinguda a partir d'una mostra limitada, a la totalitat de la població.
  • inferir: Treure inferències.
  • interval: Nivell de mesura. Conjunt de nombres reals compresos entre dos de donats.
  • interval de confiança: Interval, calculat a partir dels valors mostrals, dins el qual queda un cert paràmetre de població amb una probabilitat predeterminada.
  • mediana, medianes: Quantitat que deixa sota al 50% dels casos. En un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, dada situada en el centre, que té el mateix nombre de dades tan per sobre com per sota.
  • mesura: Acció de mesurar; el resultat, quantitat d'alguna cosa determinada per mesurament.
  • mesurabilitat: Qualitat de mesurable.
  • mesurable: Que por ésser mesurat.
  • mesurament: Acció de mesurar.
  • mesurar: Avaluar la quantitat d'una cosa per comparació amb una unitat.
  • mesuratge: mesurament.
  • mètode: Manera sistemàtica de procedir.
  • metòdic: Fet amb mètode.
  • metodologia: Ciència del mètode.
  • metodològic: Relatiu o pertanyent a la metodologia.
  • mètric -a: Relatiu o pertanyent al mesurament.
  • mètricament
  • metrologia: Branca de la ciència i de la tècnica dedicada a la definició dels patrons de la mesura i a la determinació dels fenòmens físics que es fonamenten.
  • metrològic: Relatiu o pertanyent a la metrologia.
  • mida: Mesura, especialment lineal. Dimensió que ha de tenir una cosa per a l'ús a què és destinada. Unitat de mesura amb exclusió de les de capacitat i pes.
  • mig, mitja: Que és la meitat d'un tot
  • mínim: Que ateny el valor o el grau més petit possible.
  • minimitzar: Reduir a un mínim. Buscar el mínim d'una funció o d'una magnitud.
  • mínimum: Mínim.
  • minvar: Disminuir, baixar el nivell.
  • minvament: Acció i efecte de minvar.
  • mitjana (aritmètica): Quocient de la suma de dues o més quantitats per llur nombre.
  • mitjana geomètrica (o mitjana proporcional): Arrel enèsima del producte de n quantitats.
  • mostra: Fracció d'un conjunt d'individus triada de manera que siga ben representativa, utilitzada per a càlculs estadístics. Fracció d'una població, o d'un univers estadístic.
  • mostral: Relatiu o pertanyent a la mostra.
  • mostratge: Acció d'escollir mostres representatives per a un estudi estadístic.
  • notació: Conjunt de símbols utilitzat per a representar els ens i les operacions matemàtiques.
  • nombre: Resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte. Tipus de nombres: nombre algebraic, decimal, enter, irracional, natural, racional, real, trencat, fraccionari, parell, senar o imparell, binari.
  • nominal: Tipus o nivell de mesurament.
  • ordinal: Que indica el lloc dins una sèrie.
  • percentatge: Tant per cent.
  • percentil: centil.
  • percentual: Relatiu o pertanyent al tant per cent. Dit de la distribució o el fraccionament d’una magnitud en tants per cent. Distribució o fraccionament percentual d’una magnitud.
  • percepció: Acció de percebre; la facultat de percebre; la cosa percebuda.
  • perceptibilitat: Qualitat de perceptible.
  • perceptible: Que es pot percebre.
  • perfil: Contorn d'una figura. Per extensió conjunt de trets que caracteritzen una persona o una cosa.
  • pericèntric: Situat als volts del centre.
  • període: Porció de temps limitat i determinat per l’ocurrència d'algun fenomen.
  • perpendicular: Dit d’una recta o d’un pla que forma amb una altra recta o amb un altre pla angles rectes.
  • persona
  • personalitat: Allò que fa que un ésser siga una persona i no una cosa o una abstracció. Allò que caracteritza cada persona. Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l’individu humà, tant en les seues característiques diferencials permanents com en les seues pròpies modalitats de comportament.
  • pissarra
  • pronòstic: Conjectura d'una cosa que s'ha d'esdevenir treta de certs senyals.
  • pronosticable: Que pot ser pronosticat.
  • pronosticació: Acció de pronosticar.
  • pronosticar: Conjecturar per certs senyals allò que s'ha d'esdevenir.
  • propietat: Qualitat peculiar i característica.
  • proporció: Relació d'una part amb el tot o d'una cosa amb una altra.
  • proporcional: Que té proporció.
  • proporcionalitat: Qualitat de proporcional.
  • proporcionalment
  • puntuació: Qualificació mitjançant punts.
  • psicòleg, psicòloga
  • psicologia
  • psicològic
  • Psicometria: Branca tècnica auxiliar de la Psicologia que s'ocupa de la mesura de les funcions mentals i qualsevol altres variables psicològiques.
  • psicomètric: Relatiu o pertanyent a la psicometria
  • psicomotor
  • psicomotricitat
  • psicomotriu
  • psicòpata
  • psicopatia
  • psicopatòleg, psicopatologa
  • psicopatologia
  • psicopatològic -a
  • psicopedagog, psicopedagoga
  • psicotècnia: Branca tècnica auxiliar de la Psicologia que s'ocupa de fer aplicació de la psicometria (ús de la psicometria).
  • psicotècnic: relatiu o pertanyent a la psicotècnia (Test psicotècnic). Persona versada en psicotècnia. Conjunt de mètodes emprats en la psicotècnia.
  • psíquic: Relatiu a la ment, al conjunt de les funcions psíquiques, facultats cognoscitives o enteniment.
  • quantitat: Tot allò que és susceptible d'augment o de disminució i pot mesurar-se i, així, ésser expressat per un nombre.
  • quantitatiu
  • quantia
  • rang: grau social, jeràrquic.
  • rang d'una matriu: Ordre del més gran dels menors no nuls d'una matriu.
  • rànquing: Classificació ordenada per excel·lència, especialment segons el resultats obtinguts.
  • raó: Quocient d'una quantitat (dita antecedent) dividida per una altra quantitat (dita conseqüent) Exemple: Les dues raons 5/4 (cinc és a quatre) i 10/8 (deu és a vuit) són equivalents: ambdues valen 1,25. Una proporció es la igualtat de dues raons. Estar dues quantitats variables en raó directa (o en raó inversa): Estar llurs variacions relacionades de tal manera que el quocient o el producte de dos valors corresponents de l'una i de l'altra és sempre el mateix. Exemple: La longitud de la circumferència està en raó directa de la longitud del seu radi. La pressió i el volum d'un gas a temperatura constant estan en raó inversa.
  • relaxació
  • residu
  • resta: Subtracció.
  • restar: D'una quantitat, treure'n (una part). operar una subtracció.
  • resultat: Allò que resulta. El resultat d'una operació matemàtica.
  • retolador
  • segment: Part limitada d'un tot continu.
  • semisuma: Meitat de la suma de dos nombres.
  • senar: No en doble. Dit del nombre que no és divisible per dos.
  • sencer: De què no s'ha sostret o llevat res, cap part; no encetat.
  • sensació: Impressió que les coses causen en l'esperit per mitjà dels sentits. Estat de consciència produït per un objecte extern o per un canvi en l'estat intern de l'organisme.
  • subíndex: Índex que es posa a la part inferior d'un símbol.
  • suma: Agregat de dos o més nombres o quantitats.
  • sumable: Susceptible d'ésser sumat.
  • sumació: Acció de sumar, especialment els termes d'una sèrie.
  • sumand: Qualsevol de les quantitats a sumar en fer una suma.
  • sumatori -òria: Relatiu o pertanyent a la suma o addició. Signe sumatori.
  • superíndex: Índex que es posa a la part superior d'un símbol.
  • tabulació: Acció de tabular, l'efecte.
  • tabular: Expressar (magnituds, valors o altres dades) per mitja de taules. / Imprimir (totals, diferències, etc.), de manera que cada linea d'impressió corresponga a un grup determinat de dades informàtiques d'entrada.
  • Talent: Capacitat natural o adquirida per a certes coses.
  • taylorisme: Sistema d'organització del treball que consisteix fonamentalment en l'estudi detallat dels processos de treball, que són descompostos en diverses tasques, el temps d'execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l'establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.
  • test: prova mitjançant la qual hom mesura la conducta i la capacitat psíquica d'un individu o d'un conjunt d'individus. Prova, reacció, assaig.
  • terme mitjà: Quantitat que resulta de sumar un cert nombre de quantitats i dividir la suma pel nombre d'elles.
  • típic: Característic, de la naturalesa d'un tipus.
  • tractament de dades: Procés per mitjà del qual un sistema mecànic, electromecànic o electrònic transforma la informació desordenada que hom li proporciona en informació organitzada segons uns criteris preestablits.
  • trauma
  • traumàtic
  • traçar
  • transformació
  • transitiu
  • transversal
  • trigonometria
  • trigonomètric
  • unitat: Qualitat d'allò que constitueix un tot. Quantitat elegida com a terme de comparació per a mesurar les quantitats de la mateixa naturalesa Una unitat de longitud, de massa, de pes, de temps. El nombre natural mes menut.
  • variabilitat: Qualitat de variable.
  • variable: Quantitat que pot créixer o decréixer d'una manera contínua o discontínua. Susceptible de variar; que varia sovint.
  • variable aleatòria: Variable que pot rebre diversos valors numèrics que depenen de l'atzar.
  • variació: Acció de variar.
  • variància: Mesura de la dispersió d'una variable aleatòria respecte al seu valor mitja.
  • vector: Element d'un espai vectorial.
  • vectorial: relatiu o pertanyent als vectors.
  • vertader -ra: Veritable, conforme a la veritat.
  • verificabilitat: Qualitat de verificable.
  • verificar: Provar, confirmar ésser certa o exacta una hipòtesi