Origen de la vida

Louis Pasteur

(1822-1895)

27 de desembre de 1822 - Dole, França

28 de setembre de 1895 - Saint Cloud, França

Doctorat en Física i Química en 1847 a l'École Normale Supérieure de París. Demostrà que la generació espontània no es pot produir en condicions d’experimentació ordinaria, i enuncià que tot ésser vivent prové d’un altre ésser vivent (omne vivum e vivo). Els seus estudis sobre la fermentació, les tècniques de conservació de la llet, l’èxit de les primeres vacunes antirràbiques i la seua teoria microbiana aplicada a les mesures asèptiques i antisèptiques, li van fer ser considerat un heroi nacional i va rebre tot tipus d'honors al llarg de la seua vida.

Inicialment es va dedicar a l’estudi de la morfología dels cristalls, establint les bases de l’estereoquímica. La síntesi de l’àcid paratartàric en 1853 li va procurar la fama. En 1854 va ser nomenat catedràtic de química i degà de la Facultat de Ciències de la Universitat de Lille, relacionant les seues investigacions amb els interessos de les indústries locals. Va emprendre l’estudi de la fermentació alcohólica que li va confirmar la seua creença que existia una relació entre l’asimetria molecular i els processos vius. Al 1857 va publicar la cèlebre memoria sobre la Teoria microbiana de la fermentació i el nomenaren director adjunt de l’École Normale Supérieure de París, càrrec que va ocupar fins ser nomenat catedràtic de química en la Sorbona en 1867. En 1861 va publicar “Memòria sobre els cossos organitzats que existiesen en l’atmòsfera”, va demostrar que l’aire conté cossos organitzats visibles al microscopi, i d’aquesta manera s’iniciaren els estudis de les formes de vida no observables a primera vista. Els seus treballs sobre la fermentació i la generació espontània van tenir importants conseqüències per a la medicina ja que opinava que l’origen i evolució de les malaties eren anàlegs als del procés de fermentació. La seua teoria microbiana de la malatia va ser molt debatuda per metges i científics de tot el món. També va desvetllar la història natural del carboncle, una malaltia mortal del bestiar boví, demostrà que està causat per un bacil determinat. Va dedicar la resta de la seua vida a investigar les causes de diverses malalties, com ara la tuberculosi, la verola, la diftèria, còlera i la seua prevenció per mitjà de la vacunació. És especialment conegut per les seues investigacions sobre la prevenció de la ràbia que van inspirar la creació en 1888 d’un institut especial per al tractament de la malaltia a París, l’Institut Pasteur, que va ser dirigit pel propi Pasteur fins la seua mort. L'obra escrita per Pasteur fou publicada íntegrament pel seu nét i aparegué a París amb el títol d'Oeuvres complètes (1924-39), en set volums. Premiat per l’Acadèmia de Ciències pels seus treballs sobre la fermentació, també ho rebria per la seua investigació sobre la generació espontània. El 7 d’abril de 1864, va impartir una conferència en la sèrie de les Soirées scientifiques de la Sorbonne, que resumí la famosa sèrie d’experiments desenvolupats al llarg de la seua controvèrsia amb Fèlix Pouchet sobre la possibilitat de la generació espontània. Cal ressaltar que, a més de l’interés científic de la conferència, Pasteur desenvolupa des del primer paràgraf, "l'existència de Déu és inútil", la idea de que si creiem en la generació espontània rebutgem a Déu.

Conferencia dada en las «Veladas científicas de la Sorbona»

el 7 de abril de 1864

Capítulo de estudios sobre generación espontánea.

Traducción de Guillermo Díaz Doin

Grabado de Ballester Peña

Buenos Aires, Emecé Editores, 1944

pp. 220-251