És curiós. Recorde
com en temps del franquisme ens acusaven de "introduir la política"
en la Universitat. I ara els seus hereus estan organitzant un assalt en
tota regla a les Universitats des del poder polític. Hereus del
franquisme? Bé, no sé si els agradarà aquesta denominació,
però el cert és que bona part de les seues "noves" propostes
consisteixen en reintroduir procediments del règim anterior (una
revàlida
al final del Batxillerat, centralització de les proves d'accés
per al professorat universitari...): es diria que la seua imaginació
no els ha donat per a més.
Però allò més
greu és que la seua proposta de Llei
Orgànica d'Universitats suposa un trencament de les regles
de joc establides arran de la Constitució de 1978, que establia
al seu article 27.10 el principi d'Autonomia Universitària.
Aquest principi, objectiu central dels moviments democràtics al
si de les Universitats, no es un capritx, sinó una necessitat per
a que aquestes acomplisquen les seues funcions de generació i crítica
del coneixement sense estar lligades de peus i mans pel poder polític.
Però clar, l'autonomia implica que de vegades pot donar-se falta
de sintonia entre les Universitats i el partit en el govern. Va passar
amb els governs anteriors, i s'ha aguditzat amb aquest. No és estrany,
quan alguns dels seus dirigents actuen com paladins de la ignorància
(n'hem tingut exemples respecte de la natura de la llengua dels valencians
o de la història de les imposicions del castellà).
Doncs bé, la seua prepotència
totalitària sembla haver-los dut a la conclusió de que, si
amb les actuals regles de joc tenen difícil controlar les Universitats,
la solució estaria en emprar la seua majoria absoluta parlamentària
per a canviar les regles de joc: si els Claustres no elegeixen Rectors
del seu gust, doncs que els Rectors no siguen elegits pels Claustres, sinó
de forma plebiscitària (potser pensen que el seu control de la TV
farà la resta). Però amb uns "plebiscits", clar, distorsionats:
si amb les actuals composicions dels Claustres, amb un mínim d'un
60% de professorat, les seues posicions no obtenen majoria, aleshores que
es rebaixe el percentatge d'estudiants, PAS i professorat no funcionari.
Però per si de cas fins i tot així no obtingueren majoria,
que s'afegisca una tercera part d'un "Consell de Govern" elegit pel Consell
Social. I per a reblar el clau, que es modifique la composició del
Consell "Social" per a donar més pes als representants del poder
polític (que siga, doncs, un Consell més "Polític"
que "Social").
El que s'ens ve damunt si
aconsegueixen els seus propòsits podem deduir-ho de les seues altres
propostes. Ja n'hem parlat d'algunes. Però sembla que, a banda de
ressuscitar fantasmes del règim anterior, tenen una especial habilitat
per a pervertir propostes alienes: si s'havia
proposat eliminar l'actual i inadequat examen de Selectivitat, doncs a
substituir-ho per una multiplicació de proves (a la sortida del
Batxillerat i l'entrada de cada Centre) que convertirien l'accés
a la Universitat en una carrera d'obstacles; no s'els ha acudit, clar,
que pot ser prou amb emprar les qualificacions dels estudis previs, normalitzats
per a compensar inflacions de notes i ponderats per àrees segons
les titulacions; o simplement els agrada que els estudiants se ho juguen
tot a la carta d'un examen, o de dos successius.
Certament els agraden les
carreres d'obstacles. Si s'havia proposat flexibilitzar la carrera docent
amb una figura estable de professorat contractat, aleshores plantegen substituir
la carrera docent per una successió d'obstacles, proves i controls
fins i tot per a un professorat contractat més precari. Controls
centralitzats, per suposat. Els agrada això, centralitzar. Si s'havia
proposat racionalitzar en dues fases l'accés al professorat funcionari,
plantegen que la fase d'habilitació estiga centralitzada
i hi haja tants habilitats com places a cobrir, amb el qual poc podrien
triar les Universitats en la fase d'adscripció. Si en l'actual
Llei es preveu que els professors Ajudants en formació enriquesquen
aquesta passant 12 mesos d'estada en altres Universitats, ara plantegen
que els Ajudants ja formats com a doctors es desvinculen durant un mínim
de 2 anys de la Universitat que els ha format. Amb tot això no solament
es reduiria a res la proclamada autonomia de les Universitats en la selecció,
formació i promoció del seu professorat, sinó que
portaria la docència a un caos.
Resumint: no solament planegen
un assalt a les Universitats, sinó que ho fan des del desgavell.
Aquesta gent és perillosa.
Cal
aturar-los.