L'article publicat al Levante-EMV el 20 de març per Pedro López García està redactat de forma enginyosa per a donar la impressió de que la referència a Deu, que solament apareix al final, es justifica pels raonaments previs. Tanmateix, hi ha un bot injustificable en el seu discurs quan, després d'explicar l'origen dels éssers vius per un procés evolutiu a través d'una innominada selecció natural, introdueix amb calçador el "disseny intel·ligent" per a forçar el recurs a un Deu com el seu autor. De fet, llegit en el seu conjunt, l'article reprodueix l'estructura del vell discurs pre-científic que defensa l'existència de muralles insalvables entre diferents aspectes de la realitat i les utilitza com argument per a requerir intervencions divines. Per a no anar més lluny, recordarem com abans de Galileo i Newton es defensava que l'imperfecte món infralunar i el perfecte món supralunar es regien per lleis separades. Igualment, abans de Darwin no es comprenia el procés evolutiu que relacionava les diferents espècies vives. I abans de Norbert Wiener, el fundador de la Cibernètica, no es comprenia la relació entre els animals i les màquines.

Doncs bé, l'autor de l'article, que s'identifica com a Biòleg, no sembla haver arribat ni a Darwin ni a Wiener. No vaig a insistir sobre les qüestions biològiques i la falta de credibilitat científica de la teoria del "disseny intel·ligent", que ja van explicar Juli Peretó i Francesc Esteve en el Levante-EMV del 9 de març, i me vaig a centrar en la relació entre màquines i éssers vius que donava títol a l'article.

L'autor de l'article, per a diferenciar-la d'un ésser viu, defineix una màquina com "un agregado de componentes con una respuesta siempre unívoca y predecible". Tant de bo! Dóna la impressió que maig hagués utilitzat un ordinador, especialment amb Windows! De fet, el que la resposta siga sempre unívoca o no podria dependre de l'absència o presència d'efectes quàntics. Però és que encara que la màquina tinga un comportament determinista amb respostes unívoques, això no garanteix que siguen predictibles. De fet, ja un sistema de 3 cossos amb atracció gravitatòria no és plenament predictible. I en el cas de sistemes complexes amb moltes variables en interacció recíproca allò més habitual és la falta de predictibilitat, característica de sistemes no lineals. Això són llocs comuns en els cursos sobre sistemes complexes i caos que impartim en la Universitat. Naturalment, es pot tenir certa informació sobre el que fa una màquina complexa, igual que es té una certa informació del que va a fer un animal i també una persona humana, que de vegades són massa predictibles (no hi ha més que mirar a l'actual president nord-americà). Però un cert grau d'impredictibilitat és un tret comú als éssers vius i a les màquines cibernètiques. No és casual que el llibre fundacional "Cibernètica", de Norbert Wiener, tingués com a subtítol "control i comunicació en l'animal i la màquina".

Però a més les màquines amb "intel·ligència artificial" com els Sistemes Experts, al contrari del que planteja l'autor de l'article, tenen capacitat d'aprenentatge per a fer evolucionar el seu comportament a través de la interacció amb el seu entorn, de la mateixa manera que ho pot fer un ésser viu amb un sistema nerviós superior, on també és essencial per a l'increment d'informació la interacció amb l'entorn que el caracteritza com un Sistema Obert, com explicara Bertalanffy i que a fi de comptes és una conseqüència del Segon Principi de Termodinàmica. En aquestes condicions, el comportament futur dependrà del efectes d'un entorn incert.

De manera que determinades màquines, com els éssers vius, naixen, es desenvolupen i moren. I en cas de poder reproduir-se tindrien una evolució d'acord amb les mateixes lleis generals que l'evolució dels éssers vius, anant més enllà del seu disseny original.