Dijous 1 de setembre el meu col·lega el professor Luis Franco Vera va publicar un article en Levante-EMV incidint en una polèmica sobre Déu iniciada en articles anteriors. Tanmateix, el professor Franco es centra en la relació entre la creença en Déu i la Ciència, cosa que me "provoca" a tercerejar en la polèmica.

La possible incompatibilitat entre actitud científica i religiosa pot donar-se de diverses maneres. La més forta és la que afecta a la creença en miracles o prodigis divins: en efecte, atribuir a la intervenció directa de Déu un determinat fenomen inusual suposaria renunciar a cercar una explicació científica del mateix, i implica per tant una negació radical de l'actitud científica davant d'aquest fenomen, i per extensió davant el món. Exactament igual que la creença en la màgia: les novel·les de Harry Potter poden ser molt divertides, però és clar que el que narra és incompatible amb la ciència. De fet, qualsevol miracle o acte de màgia és per definició incompatible amb les lleis científiques, des de la transmutació d'aigua en vi fins a la levitació amb o sense granera. Si no no seria ni miracle ni màgia.

Ull, no es tracta que no es puguen produir fenomens que contradiguen les teories científiques vigents en un moment donat. De fet, aquestes contradiccions han estat històricament un factor important per al progrés de la ciència, impulsant la substitució d'unes teories per altres. Però aquest progrés no s'hauria donat si les contradiccions s'hagueren explicat com a miracles o actes divins excepcionals.

Una forma més "feble" de plantejar la intervenció de Déu és la que redueix aquesta a les escletxes de la ciència, a aquells aspectes de la realitat sobre els quals la ciència encara no diu res. És a dir, que no s'oposen a cap llei científica però tampoc són explicades per la ciència. El problema és que aquestes escletxes es van tancant al llarg de la història i a través del progrés de la ciència. Així, la teoria de la selecció natural de Darwin, explicant com unes espècies vives provenien d'unes altres, va tirar per terra la tesi que requeria una intervenció directa de Déu per a crear cada espècie. De fet, en l'actualitat no és raonable requerir una intervenció externa ni tan sols per a explicar l'origen de la vida. I per a trobar aqueixes escletxes hauríem d'anar a qüestions com les constants fonamentals de les forces que el regeixen, com la gravitatòria i la interacció nuclear forta: la Física actual no pot explicar els valors d'aquestes constants, així com tampoc les masses de les diferents partícules elementals. Però l'existència mateixa de les galàxies, de les estrelles, dels planetes i en definitiva de la vida i de la humanitat tal com els coneixem depen del valor relatiu d'aqueixes constants. Davant d'això, els creients en Déu poden estar temptats d'afirmar que Déu va fixar el valor d'aqueixes constants per a possibilitar una evolució de l'univers on pogués aparèixer la humanitat.

Tanmateix, aquest no és el camí de la ciència: la investigació científica, com la que desenvolupa Stephen Hawking, intenta trobar teories unificades que puguen explicar el valor de les constants fonamentals, de la mateixa manera que es cerca l'anomenat boson de Higgs el camp associat al qual podria explicar les masses de les partícules fonamentals. També en aquestes qüestions, l'actitud científica és incompatible amb el conformisme que suposaria atribuir a Déu allò que encara no es pot explicar.

Cal subratllar que la Ciència, al contrari de la Fe, no pretén donar certeses definitives, i per tant no pot proscriure la creença en Déu. Però els camins de la Ciència i de Déu són incompatibles. No ens pot estranyar per tant que fonamentalistes religiosos com Bush vulguen donar suport al "creacionisme" enfront de l'evolucionisme per a no cedir terreny a la Ciència, ni que Laplace hagués de justificar l'absència de Déu de les seues teories astronòmiques en no haver tingut necessitat d'aqueixa hipòtesi. De fet, la utilització de la hipòtesi de Déu és incompatible amb la investigació científica, i la Ciència requereix per a desenvolupar-se de l'absència de Déu.