En l'acte d'obertura de curs en la Universitat de València s'ha fet palés la divergència de posicions al voltant de la convergència europea de les Universitats (l'anomenat procés de Bolonia). Amb el rarefons del crits d'un grup d'estudiants contra el procés de Bolonia en si mateix, el rector Francisco Tomás proclamava que allò essencial de la convergència europea era la revisió de la metodologia de l'ensenyament (els anomenats Plans d'Innovació Educativa, o PIE, orientats a aconseguir una docència universitària més participativa, amb un major protagonisme estudiantil o, en expressió dels documents de Bolonia, orientada a l'aprenentatge i centrada en l'estudiant), i subrratllava, davant de fenòmens com la catàstrofe del Katrina, la importància d'institucions com les Universitats en les quals no s'imposen els interessos econòmics a curt termini i treballen en una perspectiva solidària.

Amb això el rector posava el contrapunt a allò prèviament declarat pel Director General d'Universitat i Formació Superior de la Generalitat, José Esteban Capilla, que ho centrava tot en la búsqueda de la "competitivitat" i segons el qual per a la "empleabilitat" de la qual també parlen els documents de Bolonia caldria anar a "titulacions a la carta", en les quals els estudis responguen directament a demandes externes, s'enten que derivades de l'"activitat empresarial" que segons ell era bàsicament la que creava i incrementava la riquesa.

No, senyor Capilla. La creació de riquesa és producte del treball, no de l'activitat empresarial, que allò únic que fa, en un sistema capitalista, és posar en contacte la força de treball amb els mitjans de producció. Naturalment que per a la creació de riquesa la gent que treballa ha d'utilitzar mitjans de producció, que en el capitalisme són propietat dels empresaris i no seus. Però els mitjans de producció es limiten a transmetre el seu valor als productes obtinguts amb ells: allò que incrementa el valor, que genera nova riquesa, és el treball humà.

I per a desenvolupar la riquesa en un sentit solidari i en interés públic, que ha de ser l'objectiu d'una Universitat Pública, no s'ha de buscar ser "competitiu", sinó competent. Per què si no caldria buscar la "convergència", superant desigualtats i procurant la cooperació, en l'àmbit europeu i més enllà, en la perspectiva universal que és essencial a la Universitat? I per això precisament el que cal és una formació superior de qualitat i de caràcter crític i polivalent que facilite l'adaptació a tecnologies i necessitats socials canviants, sense supeditar-se a demandes privades a curt termini. Ja estem fart que en nom de la "competitivitat" és vulguen desregular les condicions laborals i reduir els costos salarials, tot per a arribar a una crisi industrial des de la incapacitat de fer front a la invasió de productes de "tot a 100" en megabuques. Anem pel contrari a formar persones altament competents capaces d'investigar, d'innovar i de crear riquesa amb serveis i productes d'elevada qualitat, i fins i tot els empresaris no especulatius ho agrairan. I sobretot ho agrairà el nostre País.