CONTRA EL CONTUBERNI MSF, MOBILITZACIÓ SOCIAL I ELECTORAL
Rafael Pla López

Era possible un govern alternatiu al PP? Mireu si era possible que per a evitar-ho han hagut de destrossar al PSOE.

Hagués estat possible també després del 20D, mitjançant un govern de coalició entre PSOE i Podemos recolzat per IU-UP, PNV i PDC. Si no es va fer va ser perqué la direcció del PSOE es va entestar en la via morta de l'acord amb Ciudadanos. I quan finalment, en setembre de 2016, Pedro Sánchez semblava haver-se decidit per aquesta opció davant la negativa de Ciudadanos a donar-li suport, es van utilitzar tots els recursos per a impedir-ho.

Però això solament ha estat possible a través del que he anomenat el contuberni MSF, entre Mariano (Rajoy), Susana (Díaz) i Felipe (Sexto). Sense oblidar la "mano que mece la cuna", l'IBEX i la gran banca, aterrits per la possibilitat de que Pablo Iglesias entrés al govern. La seua por podia estar injustificada (a fi de comptes, Pablo Iglesias no és Hugo Chávez, i ni tan sols Yanis Varoukakis), però això no ho fa menys real.

Naturalment, Mariano Rajoy anava a la seua, que era mantenir el seu "chiringuito", fins i tot al marge dels "poders econòmics i mediàtics" que va reconèixer li van pressionar després del 20D per tal que possibilités el govern del PSOE amb Ciudadanos. I Ciudadanos, que ha fracassat en la missió que li va encomenar l'IBEX de ser un relleu "blanc" del PP, ha esdevingut irrellevant, sense cap credibilitat regeneracionista des de que el seu objectiu és que el cap dels corruptes continue com a president del Govern.

Però el que ha estat essencial és el paper de Felipe Sexto. Després del 20D va proposar a Mariano Rajoy a pesar de saber que no tenia el suport per assolir la presidència del govern. I va ser la negativa de Rajoy la que li va forçar a proposar a Pedro Sánchez.

Però després del 26J ha incomplit flagrantment l'única tasca que li encomana la Constitució, que ordena que si fracasa una proposta per a la investidura cal tramitar successives propostes. I allò lògic és que hagués proposat a Pedro Sánchez, que tenia totes les paperetes per a ser elegit (veure la meua anàlisi en l'article "Es el turno de Pedro Sánchez" en http://www.uv.es/pla/turnosan.htm). Però pel contrari, després del fracàs de Mariano Rajoy es va fer l'orni i es va rentar les mans. Això ens carrega de motius per demanar l'abolició de la monarquia, o dit en terminis "moderns", acomiadar a u que no es guanya el seu sou. I proclamar la república.

Però la jugada l'havia de rematar la mateixa que, després d'entrevistar-se amb Patricia Botín, va trencar la coalición amb IU en Andalucia per a no haver de crear una Banca Pública. La seua fidelitat als seus amos és tan gran que no li ha importat destrossar el seu Partit per tal d'acomplir les seues ordres. Això, clar, no solament garantirà el seu "sorpasso" per Unidos Podemos, sinó que pot condemnar al PsOE a la irrellevància, seguint el camí del PASOK grec. Doncs en la pràctica la negativa a governar amb Unidos Podemos suposa una negativa a governar, com no siga dins d'una Gran Coalició amb el corrupte PP una vegada descartat el relleu d'aquest per Ciudadanos. Mal que li pese a Susana Díaz, ja no estem en els temps de Felipe González que solament tenia a la seua esquerra un PCE o una IU minoritaris.

I a més, ni tan sols està garantit que Mariano Rajoy seguisca el guió presentant la seua candidatura per a ser elegit president del govern amb l'abstenció del PsoE. Ara des del PP ja estan insinuant que per a deixar-se votar per ells li posaran condicions que el comprometan amb el seu govern. I pot estar temptat d'anar a unes terceres eleccions, contant amb que l'anorreament del psoE i la irrellevància de Ciudadanos li permetran apropar-se a la majoria absoluta.

Però podria rebre una sorpresa. Si el milió d'electors que van votar a Podemos o IU-UP el 20D i es van abstenir de votar a Unidos Podemos el 26J es mobilitzen, i a mes es sumen votants desencantats amb el psoe, es podria donar la volta als resultats. Però clar, aquesta mobilització electoral solament serà viable en el context d'una mobilització social. Tant de bo la convocatòria contra el TTIP del 15 d'octubre siga un primer pas en aquest sentit.