EL DILEMA DE JUANA
Rafael Pla
López
professor de la Universitat de València
secretari de Formació i Debat del PCPV
La dreta extrema al voltant del PP toca a rebat arran de la
concessió de la presó atenuada a de Juana Chaos. El
govern del PSOE, amb el suport de la resta de forces
parlamentàries, ho justifica per raons
humanitàries en el marc de l'Estat de Dret. Però
el debat públic apareix fortament
distorsionat, obviant el fet que de Juana Chaos, en
aplicació de la legislació vigent, ja havia
acomplit la condemna per assassinat, i que el seu manteniment en
presó, per imputacions construïdes ex-profeso per a
evitar la seua posada en llibertat, era una burla palesa de l'Estat de
Dret. De manera que la mesura ara adoptada constitueix, en tot cas, una
restitució parcial de l'Estat de Dret prèviament
vulnerat.
La qüestió de fons és la
consideració que correspon a de Juana Chaos i la resta de
presos d'ETA condemnats per accions terroristes: en el marc de l'Estat
de Dret, són delinqüents, criminals que estan
acomplint la pena que els ha estat imposada pels Tribunals de
Justícia. I en el marc de la Constitució
Espanyola vigent, que exclou la cadena perpètua, tota pena
té un final en el temps, comptant amb la
duració inicialment establida i les eventuals reduccions que
corresponguen d'acord amb la corresponent legislació
penitenciària.
Ara bé, la mateixa ETA els considera "gudaris", soldats que
han caiguts presoners en la guerra que mantenen amb l'Estat Espanyol
(amb o sense treva). Ara bé, un soldat presoner no
té data de finalització del seu empresonament,
que en principi s'hauria de perllongar, d'acord amb el Conveni de
Ginebra, fins a la fi de les hostilitats. De manera que quan des de la
dreta extrema es neguen a acceptar el final de la
seua condemna, els estan donant, en la pràctica, la
consideració de "gudaris" que ells mateixos reivindiquen. Es
produeix, d'aquesta manera, una singular coincidència entre
ETA i la dreta extrema, que en definitiva es correspon amb el seu
compartit menyspreament de l'Estat de Dret.
Això no resulta afectat per la incoherència al si
del moviment de suport als presos d'ETA, en la mesura en que
reivindique una amnistia que en cap cas seria aplicable a uns soldats
presoners, els quals, com a tals, haurien de continuar en
presó fins al final de la presumpta guerra, és a
dir fins a la rendició d'ETA, més
enllà de treves reversibles.
Però del que es tracta precisament és de negar el
discurs de la guerra, compartit per ETA i la dreta extrema, la qual,
animada per la direcció del PP, està derivant per
un perillós camí de confrontació civil
on els atacs al Govern s'estenen a resolucions judicials i en
definitiva al mateix Estat de Dret. Davant d'això,
és urgent la mobilització de la ciutadania contra
el guerracivilisme, en defensa de l'Estat de Dret i de la pau.