A sovint escoltem declaracions de persones que han realitzat actes de denúncia laïcista o escenificat el rebuig de l'actual Constitució Espanyola i afirmen que no volien ofrendre a ningú o demanen disculpes a qui s'haja sentit ofés.

Aquestes declaracions són d'una notória hipocresia: és clar que l'escenificació de una denúncia o rebuig té un propósit ofensiu contra determinades idees o posicions. Aquesta és la seua finalitat, consubstancial amb la llibertat d'expressió: la llibertat d'expressió és la llibertat d'ofendre a les idees d'altres. Si únicament es permet expressar idees que no molesten a ningú no hi ha llibertat d'expressió. Una cosa és respectar a les persones i altra respectar les seues idees o posicions. Delimitar una cosa i altra és essencial. Per exemple, ficar-se amb la grandària de determinats òrgans de Donald Trumps o el seu aspecte físic pot ser inadequat, però denunciar-ho com a feixista, racista i xenòfob és perfectament legítim. I arguments similars valdrien per a José María Aznar, Recep Tayyip Erdoğan o Felipe González.

El problema és la sacralització de determinades posicions, com la defensa de la Constitució o les Religions, que preten criminalitzar la crítica de les mateixes. Però no es pot penalitzar la crema d'una bandera o un text, o l'ofensa dels "sentiments religiosos", i pretendre ser demòcrata o respectar la llibertat d'expressió.

Jo considere ofensiva la defensa de l'explotació capitalista, de la irracionalitat essencial a totes les religions o de superxeries com la homeopatia o l'astrologia. Però mai se m'acudiria pretendre prohibir-les. Precisament alló essencial de la racionalitat científica és que no té por al debat, ni per tant a la confrontació amb posicions contràries. Tot el contrari de les ideologies dogmàtiques que criminalitzen les crítiques a determinats textos, siguen aquestos la Biblia, l'Alcorà, el Talmud o el Llibre Roig de Mao.