L’EXPANSIÓ DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS
Rafael Pla López
coordinador de la Subàrea d’Universitats i Investigació d’EUPV
El conflicte entre el Consell de la Generalitat Valenciana i
la majoria de les Universitats Valencianes ha estat notícia de
primera plana aquest mes. I en alguns casos s’ha volgut contraposar
la autonomia de les institucions polítiques valencianes i
l’autonomia universitària. Però seria bo no quedar-se en la forma i
anar al contingut. I el contingut essencial del conflicte rau en
qüestions acadèmiques: la denominació acadèmica del valencià, o la
manera d’expandir els estudis universitaris.
Doncs bé: l’autonomia universitària en qüestions acadèmiques
no és un capritx constitucional, sinó una condició necessària per a
l’excel·lència acadèmica, és a dir, per a la consecució del servei
públic universitari de qualitat que necessitem els valencians.
Cal destacar com quelcom molt positiu l’exigència social
d’expansió dels estudis universitaris: ahir en Alacant i Castelló,
després en Alcoi i Gandia, avui en Elx i Cheste, la demanda
d’estudis universitaris és una reivindicació popularment sentida que
expressa l’enteniment de com la cultura al seu més alt nivell és un
factor essencial del desenvolupament social. I correspon,
naturalment, al conjunt de la societat valenciana la decisió,
expressada a través dels seus representants institucionals, sobre
quins estudis universitaris vol implantar i on, planificant la
distribució territorial de titulacions.
Tanmateix, el com implantar uns nous estudis universitaris és
fonamentalment una qüestió acadèmica, sobre la qual l’exercici de
l’autonomia universitària és fonamental per a garantir-ne la seua
qualitat.
Per això, EUPV planteja que “Per tal de cobrir el total de la
demanda d’estudis universitaris, cal planificar la creació de nous
Centres Universitaris, integrats en Universitats preexistents,
atenent a les necessitats socials i a les demandes específiques
distribuïdes en el conjunt del territori del País Valencià”.
Doncs els estudis universitaris no s’improvisen, especialment
pel que fa a la formació del seu professorat. La creació d’una
Universitat ex-novo pot interessar políticament a un govern, que
podrà així anomenar a dit al seu rector provisional i aconseguir un
equip rectoral políticament afí, arrodonint-lo amb un llarg període
de transició sense òrgans democràtics de gestió que expressen
l’autonomia universitària (i aquesta temptació té precedents en
l’anterior Consell de la Generalitat). Però aquesta no és la via per
a aconseguir l’excel·lència acadèmica, que requereix que els nous
estudis es desenvolupen al si d’una Universitat assentada, que
hauria de garantir el seu nivell acadèmic i la formació del seu
professorat.
En aquest sentit, EUPV planteja que “La creació d’una
Universitat nova haurà d’estar condicionada al cobriment d’uns
llindars mínims de mitjans materials i humans que possibiliten la
seua excel lència acadèmica”. Fer-ho d’altra manera és una estafa a
la població involucrada i un malbaratament de recursos públics,
especialment greu en una situació d’escassesa. Una Universitat
exigeix una mínima grandària que possibilite la formació d’equips
d’investigació sòlids i l’articulació dels estudis dels diferents
cicles. Per això, una Universitat no pot restringir-se tampoc a
estudis de 1º cicle, que no podrien entroncar amb el doctorat
requerit per a la plena capacitat docent i investigadora. Per a la
universalitat que li és pròpia, cada Universitat “hauria d’agrupar
disciplines científiques, tècniques i humanístiques”, i per a
optimitzar la comunicació i els serveis (Biblioteques, etc.) caldria
evitar l’existència de Centres aïllats.
En aquest marc, sembla raonable, atenent a criteris de
demografia, reequilibri territorial i aprofitament d’instal·lacions
existents, consolidar els Campus Universitaris de Blasco Ibáñez,
Burjassot, Camí de Vera i Tarongers, Carretera de Borriol, Penyeta
Roja i Sant Vicent del Raspeig, desenvolupar els de Gandia, Alcoi i
Orihuela, i crear-ne de nous en Elx i Cheste, deixant per a més endavant,
quan es donen les condicions acadèmiques adients valorades per la mateixa
comunitat universitària, l’eventual creació de noves Universitats.
(aquest article, redactat i enviat el 14 d'octubre, ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 13 de novembre al suplement d'Ensenyament, naturalment, sense incloure l'addenda de l'11 de novembre que figura en aquesta pàgina)
Posats davant dels fets consumats de la presentació en les Corts d'una Llei de creació de la Universitat d'Elx, el Grup Parlamentari d'EUPV ha optat per distingir netament entre dos moments: el moment polític de creació d'una nova Universitat i el moment acadèmic d'autorització del començament de les seues activitats com a tal; fins a que aquesta es produira, els estudis universitaris en els Campus de Orihuela i Elx (a començar el proper curs) haurien de romandre baix la responsabilitat acadèmica, respectivament, de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat d'Alacant, que haurien d'assumir el compromís de maldar per l'excel·lència dels nous estudis i l'acompliment de les condicions per a la posada en marxa efectiva de la nova Universitat, amb el corresponent suport econòmic i de mitjans per part de la Generalitat Valenciana, i en el marc de l'elaboració per part del Consell Interuniversitari de la Comunitat Valenciana del mapa de titulacions universitàries de la mateixa. (11 de novembre de 1996)