El 19 de març me trobava en Madrid en una reunió del Comité Federal del PCE debatent la seua proposta de documents congressuals. Per això, no vaig poder comprar aquest dia el Levante EMV i no me vaig assabentar del seu contingut. Així, quan després de Pasqua me van dir que aquest dia ens van acusar de sinistres propòsits disciplinaris, em vaig sorprendre molt. Però quan revisant l'hemeroteca vaig poder llegir l'article en qüestió no vaig poder menys de somriure.

En efecte, l'article atribueix a unes desconegudes "fuentes comunistas consultadas" el terrible propòsit de tornar al "centralisme democràtic". Serien doncs unes fonts poc solvents, que no devien recordar quina cosa era aquest "centralisme democràtic" en la tradició leninista. Recapitulem: consistia en la conjunció de dos principis: el principi democràtic segons el qual la minoria podia defensar les seues posicions però s'havia de sotmetre a la majoria, i el principi centralista segons el qual els òrgans inferiors estaven sotmesos als superiors; per això hi havia un Comité Central que podia decidir sobre qualsevol tema.

Doncs bé: tant el PCPV com el PCE van abandonar fa temps el centralisme i el vam substituir pel federalisme: no tenim cap Comité Central, sinó un Comité Federal del PCE i un Comité Nacional del PCPV, amb una distribució de competències de manera que el PCPV és sobirà per a decidir en l'àmbit valencià, i de la mateixa manera els òrgans comarcals i locals tenen autonomia per a decidir en els àmbits comarcals i locals. Naturalment, continuem funcionant segons el principi democràtic, i per això parlem de federalisme democràtic des del XIII Congrés del PCE.

Ara bé, no solament vam abandonar el centralisme, sinó que vam substituir el principi de la disciplina pel de la cohesió, de manera que, tot i mantenint el principi de que la minoria ha d'acceptar els acords adoptats per majoria, volem que aquesta acceptació es faça per convicció i coherència, i no per imposició. En la pràctica això suposa acceptar la possibilitat d'una mena d'objecció de consciència: quan algú no aplica els acords adoptats, ho lamentem i ho podem criticar, però no ho sancionem sempre que respecte els principis ètics en que es basem. Això és possible perquè el nostre Partit, que aspira a una humanitat sense Estats, no actua directament com a tal en les institucions de l'Estat. Seria inacceptable, en efecte, que un càrrec públic al·legara raons de consciència per a no aplicar un acord de l'organització que representa.

Doncs bé, les propostes per al X Congrés del PCPV mantenen tant el federalisme democràtic com el principi de cohesió, i no pretenen reintroduir ni el centralisme ni la disciplina que, per altra banda, és habitual en la resta dels partits polítics. Plantegen, però, una mena de regulació del que podríem anomenar objecció de consciència. Per a entendre-ho, posaré un exemple aliè al camp de la política: imaginem que un professional sanitari adopta una confessió religiosa que prohibeix les transfusions de sang i es nega a col·laborar en operacions que les requerisquen. Si s'aplicara un mecanisme disciplinari laboral, simplement se l'acomiadaria. Si pel contrari s'accepta la seua objecció de consciència, se li traslladaria a unes funcions compatibles amb les seues creences. Per a això, naturalment se li podria requerir que declarara prèviament tal objecció de consciència. I seria mostra d'una gran flexibilitat que, en cas d'una objecció sobrevinguda, en lloc de sancionar-li se li traslladara. Naturalment, ningú entendria que protestara per aquest trasllat considerant-lo com una penalització, un castic o una repressió, exigint mantenir-se en el seu lloc de treball per a boicotejar les transfusions. Tothom entendria que la institució sanitària afectada hauria de realitzar necessàriament el trasllat per a possibilitar la realització de les transfusions acordades pel òrgans competents.

Doncs bé, un procediment similar és el que es planteja en el PCPV amb caràcter excepcional, simplement per a possibilitar que la majoria d'un òrgan puga posar el pràctica els acords que adopta. Així de simple.