DEBAT SOBRE EL CONFLICTE DE LÍBIA

Per una zona d'exclusió aèria en Libia, Avaaz
Contra la imposició d'una zona d'exclusió aèria en Líbia, Rafael Pla López (en actuable, 10-3-11; en petitiononline)
No a la intervenció militar en Líbia, Stop the War
Intervenció de Gaspar Llamazares en el Congrés dels Diputats, 22-3-11
Libia: lo justo y lo injusto, Ignacio Ramonet
Resposta a Ignacio Ramonet, Rafael Pla López, 4-4-11
Ignacio Ramonet y la legalidad internacional, Jonatan Garrido Mengual, 14-4-11
La guerra euro-estadounidense en Libia: mentiras oficiales y errores de concepto de los críticos, James Petras & Robin E. Abaya, 30-3-11
Detenir els bombardejos en Líbia, per l'alt el foc i les solucions polítiques, PCE, 31-3-11
Chomsky: los que se preocupan por la paz deben encontrar maneras de prestar apoyo a los libios, 2-4-11
Contra la guerra y la manipulación mediática, Rafael Pla López, Mundo Obrero abril 11
"El ataque a Libia podría constituir un delito de juicio político", Dennis Kucinich, congressista d'Ohio, 1-4-11
El gran negocio de Libia, Pere Rusinyol, Público, 3-4-11
Entrevista amb Miguel D'Escoto, representant de Líbia davant l'ONU, 7-4-11
¿Porqué la invasión en Libia? Cuestionando la tesis humanista, Vicenç Navarro, 12-4-11
Manifest "No a la guerra" encapçalat per Rosa Regás, juny 11
La construcción mediática del monstruo Gadafi y la “rebelión popular” libia, Miguel Álvarez-Peralta, 3-5-11
L'OTAN i els colpistes libios ataquen una caravana pacifista de civils desarmats (29-7-2011)
Horror i matances de l'OTAN en Líbia (agost 11)
La veritat sobre la situació en Líbia (Brian Becker, National Coordinator, ANSWER Coalition, 22-8-11)
Libia després de Gadaffi (Stop The War Coalition, 22-8-11)
Com va arribar Al-Qaeda a governar en Trípoli (Pepe Escobar, 30-8-11)
No al genocidi dels pobles de Líbia (BASSOT, CEDSALA, COS, MDT, PCPV - València, setembre 11)

Resposta a Ignacio Ramonet, Rafael Pla López, 4-4-11
Decepció és el que sent després d'haver llegit l'article d'Ignacio Ramonet, al que en aquest cas li trobe a faltar la lucidesa que mostra en altres qüestions. Me limite a assenyalar algunes "perles":

"a partir del 15 de febrero, empezaron las protestas sociales pacíficas (...) el 20 de febrero (...) ardió la sede del Gobierno, las comisarías fueron incendiadas, los locales de la televisión oficial saqueados (...) un pueblo que estaba pidiendo pacíficamente el cambio": curiosa manera de demanar pacíficament un canvi asaltant la seu del govern, incendiant les comisaries i saquejant els locals de la televisió.
"En semejantes circunstancias, cualquier otro dirigente razonable hubiese entendido que la hora de negociar y de abandonar el poder había llegado": la veritat, no sé en quin planeta viu l'amic Ramonet si pensa que qualsevol dirigent "raonable" abandonaria el poder davant qualsevol insurrecció violenta.
"El canal Al Jazeera mostró los aviones militares ametrallando a los manifestantes civiles": Al Jazeera no va mostrar res d'això; simplement es va fer ressó d'una cridada que va rebre dient això, i que va ser repetida pels demés mitjans de comunicació sense proves; no solament no hi han imatges, sinó que l'Exèrcit Rus, que monitorejava Líbia per satèlite, ho va desmentir.
"hasta finales de marzo, en ninguna capital árabe se han producido manifestaciones de rechazo a la operación": per lo vist no compta en això l'escridassament a Ban Ki-moon el 21 de març en El Cairo.

Pense que això és suficient per deixar clar la falta de rigor de l'amic Ramonet en aquest tema. Per a una resposta més a fons, me remet a l'article de James Petras i Robin E. Abaya.

Tanmateix, s'hem de felicitar que, a la vista de com han anat les coses, Ramonet plantege que
"a partir de ese momento los bombardeos debieron cesar. Tanto más cuanto la OTAN, que no ha recibido mandato internacional para ello, ha asumido el 31 de marzo el liderazgo militar de la ofensiva. La Resolución tampoco autoriza a armar, entrenar y dirigir militarmente a los rebeldes. Porque ello supone un mínimo de fuerzas extranjeras ("comandos especiales") presentes en el suelo libio, lo cual está explícitamente excluido por la resolución 1973 del Consejo de Seguridad.
Es urgente que los miembros de ese Consejo de la ONU vuelvan ahora a consultarse; que se tenga en cuenta la posición de China, Rusia, la India y Brasil para imponer un alto el fuego inmediato y buscar una salida no militar al drama libio."
Que així siga.