ASSEMBLEA CONTRA L'EUROPA DE MAASTRICHT
Un nou moviment recorre Europa: el Moviment Antimaastricht. Aquest moviment no està jerarquitzat, no té un centre dirigent, i en cada país adopta diferents formes d’organització i actuació. L’uneix el seu comú rebuig al pensament únic neoliberal plasmat en el projecte ordit en Maastricht per a la construcció europea. Un projecte al qual allò més important no són les persones, sinó les monedes; no és el treball, sinó el capital. No són els drets socials, sinó els beneficis empresarials.
En València aquest moviment ha adoptat la forma d’Assemblea Contra l’Europa de Maastricht. Aquesta, com correspon a la seua mateixa denominació, funciona en règim assembleari obert, amb igualtat de condicions per a totes les persones que hi participem; treballa així mateix sobre la base del consens, evitant realitzar votacions que pogueren cristal·litzar divisions entre majories i minories. Aquest funcionament obert facilita la pluralitat d’idees i referents al seu si.
Podem veure la nostra Assemblea Contra l’Europa de Maastricht com un nuc de la xarxa que volem impulsar, com un nuc del moviment antimaastricht, un nuc amb molts enllaços, no solament en altres llocs (País Valencià, Estat Espanyol, Europa) sinó també a València i L’Horta, i amb voluntat d’articular-nos més i millor amb tots els col·lectius que, com nosaltres, qüestionen Maastricht i el neoliberalisme.
I es reunim quasi tots els dijous a les 8 en CEDSALA (Roger de Flor, 8)
Edita:
¿Què es Maastricht?
Els Acords de Maastricht són la forma actual que adopta el projecte que es va crear amb el Tractat de Roma en 1957 com a Comunitat Econòmica Europea.
En 1986 l'Estat Espanyol va ingressar en la CEE amb el suport de totes les forces parlamentàries. Però des del seu inici, el "Projecte Europeu" està guiat per uns interessos molt específics, com són els de les multinacionals europees (Shell, Fiat, Nestlé, Daimler Benz...).
I en 1991, el Tractat de Maastricht és la concreció del neoliberalisme en l'àmbit europeu, tenint com a eix central el projecte de Moneda Única, que posa en primer pla l'inequívoc caràcter "monetarista" d'un projecte europeu marcadament antisocial.
¿Com t'afecta?
Pel seu caràcter antidemocràtic: S'eludeix la realització de consultes populars per al
desenvolupament del projecte i es reforcen les competències de la Comissió Europea (de caràcter intergovernamental i no elegida per sufragi directe) per damunt dels Estats/Nació, amb el fi de desenvolupar un mercat interior que funcione sense cap tipus de fronteres, al temps que s'impulsa la liberalització del comerç mundial a través del la OMC, així com la creació del Banc Central Europeu (sense cap control democràtic) com a organisme decisori en política monetària, nucli central de la política econòmica neoliberal.
Els Estats entreguen així la presa de decisions en les garres del mercat i de les élites industrials i financeres, baix el corró del pensament únic que transmeten feixugament els mitjans de comunicació de masses.

Per les seues conseqüències econòmiques: La petita agricultura desapareix (arrancada d'oliveres, vinyers, etc.). El petit i mitjà comerci s'afona, les petites i mitjanes indústries s'ofeguen o són absorbides per les grans transnacionals (Pryca, Continente...).
Tots els sectors claus de les economies nacionals passen a formar part dels grans monopolis europeus, mentre les economies locals i familiars veuen seriosament amenaçada la seua subsistència.
Per a la gent treballadora, el que Maastricht significa realment és la Reforma Laboral, amb les seues seqüeles de precarietat laboral, augment de l'atur, empreses de treball temporal, abaratiment de l'acomiadament, augment de la pobresa, retall de les pensions, etc.

Per la seua política antisocial: L'abisme de la desigualtat es va eixamplant gràcies a la política de convergència definida en Maastricht. Les diferències de renda s'aguditzen, la desocupació avança (en l'Estat espanyol abasta a més de 3'5 milions de persones), creixen la marginació i l'exclusió (més de 8 milions de pobres).
La situació de la joventut és especialment greu (40% d'atur i 60% de precarietat).
Els fons socials destinats a la desocupació, a habitatge, pensions, educació i sanitat pateixen forts retalls pressupostaris i l'Estat es desentén de la seua ciutadania. Per això s'observa que el destí dels impostos ha variat en els darrers anys, disminuint les ajudes socials, mentre augmenten les subvencions a les empreses (en teoria, per a la "creació d'ocupació") i les desgravacions fiscals al capital. Així mateix, s'incrementen els impostos indirectes al consum (IVA...) i es redueixen els impostos directes a les rendes del capital.
Igualment, dins de la dinàmica a la qual ens espenta Maastricht, s'ha vingut donant en els darrers anys un procés caracteritzat per la desregulació de les condicions laborals, la flexibilització de tot tipus de normes sobre ecologia i salut, les privatitzacions dels sectors públics i la reorientació de la despesa estatal.

Per la seua especial repercussió sobre les dones: La progressiva feminització de la pobresa és una conseqüència directa dels costos socials que genera el projecte Europeu definit en Maastricht:
Major dificultat de les dones per a accedir al mercat de treball (l'atur femení és més d'un 65% major que el masculí), menors salaris i expansió del treball no qualificat de tipus servil.
En aquest marc, la dràstica reducció de les despeses socials està reactivant els papers més tradicionals que el patriarcat ha imposat sobre les dones.
En resum, les polítiques neoliberals estan basades en un increment de les responsabilitats socials de les dones, en quant a tasques de cura i manteniment. Funcions que es donen per fetes, que romanen invisibles per al conjunt de la societat i que són infravalorades i menyspreades per l'economia oficial.

Pel seu foment del militarisme i els aparells repressius: La Política exterior i de seguretat comú està essent dissenyada amb l'objecte de construir l'Europa Superpotència, dins de l'escenari geopolític mundial.
Un element fonamental d'aquesta és la progressiva consolidació de la Unió Europea Occidental (UEO) com a pilar europeu de l'OTAN. L'enfortiment d'aquestes estructures militars es justifica per a enfrontar la creixent ingovernabilitat de la Perifèria Sud i Est (derivada del sistema capitalista mundial que Maastricht reforça), preservant els interessos geoestratègics i econòmics de les élites europees en aquests països.
La repressió a ultrança de qualsevol plantejament antimilitarista com la insubmissió, i la creació d'unitats d'intervenció ràpida con l'EUROFORCE van en aquest sentit. Servisca com a exemple que el govern del PP, amb el suport de quasi totes les forces parlamentàries, haja decidit reforçar la nostra vinculació a l'OTAN, modificant fins i tot els compromisos adquirits al referèndum de 1986.
Paralel·lament es produeix un enduriment legislatiu amb noves lleis repressives i un increment dels nivells repressius (expansió de les plantilles policials i especialment de la policia privada). A més, tant l'anomenat Sistema Informàtic Schengel (iniciat ja en els 70 amb el grup de TREVI) com el projecte de creació de l'europolicia (Europol) suposen un major control social.

Per ser ecològicament depredador: Maastricht continua amb el model "productivista":
La construcció de magnes infrastructures amb diners públic (autopistes, aeroports...) enormement costoses i ecològicament devastadores.
L’impuls d'activitats altament consumidores de recursos hídrics en turisme, agricultura i indústria.
Es disparen els ja altos riscs d'erosió, especialment en la zona mediterrània, agreujant el perill dels incendis forestals degut a la creixent pressió sobre ecosistemes fràgils (pèrdua de biodiversitat) i al creixent foment d'espècies arbòries de ràpid creixement i elevat impacte ambiental.
Es promou l'expansió de l’ús de vehicles a motor i l'increment de consum energètic (en especial de petroli, gas natural i carbó), el qual aguditza l'efecte hivernacle i recrua el perill de les pluges àcides, i es manté la producció d’energia nuclear.
L'expansió de la producció i distribució a gran escala per les multinacionals porta a l’increment dels residus (incentivant-se el sobre-empaquetat, els envasos no retornables i els productes d'usar i tirar) i en la pèrdua de qualitat dels aliments ("menjar fem") amb conseqüències imprevisibles sobre la salut humana.

Pel neocolonialisme: Amb el Tractat de Maastricht s'intensifiquen les relacions de dominació-dependència entre la UE i les Perifèries, consolidant-se un projecte de neocolonialisme europeu (fase actual de la tradició imperialista dels Estats europeus: cinc segles d'explotació i saqueig), a través de:
s'imposa a aquests països un model de “desenvolupament” orientat a satisfer les necessitats del capital d'Europa i els altres Centres (Japó i EE.UU.).
Paralel·lament s'edifica l'Europa Fortalesa: enduriment de les polítiques contra la immigració, reducció-eliminació del dret d'asil, restricció dels drets socials i polítics de la població no comunitària, i la progressiva persecució policial i judicial de la mateixa. Alhora que s'estimula la proliferació d'actituds i comportaments xenòfobs i racistes.

Pel retall a la sobirania dels pobles: El Tractat de Maastricht entrebanca el redreçament nacional del País Valencià:
Al recolzar-se sobre els Estats i no sobre els pobles i al traslladar competències a organismes burocràtics i financers, incrementa les dificultats que els actuals Estats suposen per a l’autogovern dels pobles.
Així mateix, l’intent d’uniformització cultural incrementa l’amenaça a les llengües i cultures sense Estat.